CAP DE SETMANA DEL 28-29 DE SETEMBRE

.
Noves aventures per als integrants del C.A.R.

Per una banda començava el circuit de duatlons de BTT de la provincia de Lleida i la franja. Circuit que ja hem fet en passades temporades i que recomanem al 100%. Duatlons populars, molt ben organitzats, relativament aprop i amb tracte molt humà.

Començava el 1er del circuit de 5 duatlons a Roselló, on el Club Triatló Lleida fica totes les ganes i l'esforç per a que la prova surti el millor possible. Malauradament, un problema informàtic va provocar que no tinguem els temps finals però si les posicions i els temps del 1er parcial. No s'ha de ser dur amb ells ja que "són coses que poden passar" i a vegades passen tot i la bona voluntat per a que tot surti perfecte.

Mario, Alex, Vane, Javi Oliva, Antonio Morilla i jo formàven un GRAN equip de 6 integrants. Podem dir que "vam triomfar" ja que Vane va ocupar la 1ª plaça en categoria femenina després de "patir" problemes amb la BTT i lluitar com una campiona fins al final - GRAN VANE! - Alex va demostrar que cada dia està millor lluitant i competint al màxim ocupant la 1ª plaça en categoria veterans i un TOP10 de la general - GRAN ALEX! - Mario va seguir sorprenent de la seva espectacular forma física i condicions lluitant entre els millors i ocupant una merescuda 1ª plaça en categoria sub23 i una merescuda 8ª plaça de la general - GRAN MARIO! - Javi, Antonio i un servidor contentíssims pel resultat personal i pel matí fantàstic passat en "familia". No ens oblidem d'agraïr a Chechu i a Eli el suport donat durant tot el matí, GRÀCIES!

No us perdeui la crònica fet per l'Antonio.

Per altra banda, el nostre "trailrunner" Oriol viatjava a Premià de Dalt a fer una mitja marató de muntanya. No va ser potser el seu millor dia en quan a resultat, però de ben segur que si ho va ser "esportivament" i d'aprenentatge. ENHORABONA pel repte Oriol!

Percha i Albert Ariño viatjàven a Fiscal a fer una cursa per muntanya amb pocs corredors però tots valents, i entre ells, els nostres. GRAN resultat dels dos i especialment de l'Albert fent TOP10 i ocupant la 9ª plaça. ENHORABONA A TOTS! 
I finalment, Gerard viatjava a BCN a fer una cursa diferent i mab molt bona pinta. GRAN resultat i GRAN crònica la del nostre company escalador".

Urban Running Barcelona 2222

Crònica cedida pel Gerard:

Primera edició de la Urban Running BCN 2222, una cursa urbana amb 2.222 escales i un recorregut de 10km pels racons més emblemàtics de la muntanya màgica de Montjuïc amb les millors vistes de Barcelona i passant per dins de l'Estadi Olímpic.

Quan em dono compte que Ocisport és l’organitzador el primer que faig és agafar el telf i  trucar a l’Albert Balcells (director d’aquesta empresa) per preguntar-li en que consisteix exactament aquesta cursa i quina duresa te, la seva resposta és “Gerard baixa que una cursa diferent i molt bonica però duríssima, ahir la vam anar a fer per veure si era realment viable i no la vaig poder acabar tota corrent...” la veritat és que les seves paraules em van fer dubtar mol però després de donar-li moltes voltes decideixo baixar a passar el cap de setmana per Barcelona i aprofitar per fer la cursa.

A les 9 dels matí arribo a l’esplanada del Palau Sant Jordi per inscriurem i escalfar una mica abans de que a les 10 es doni la sortida. Mentre escalfo vaig observant si veig algú de conegut però no tinc sort.

Amb una mica de retràs perquè la Guardia Urbana encara no tenia tots els carrers tallats sortim de l’esplanada en direcció el MNAC aproximadament uns 300 corredors. Durant el primer km i mig no veig ni un esglaó i penso “Gerard baixa el ritme que pillaràs”, però ni cas, m’ajunto amb un grupet de 6 i comencem a pujar i a baixar escaleres per racons de Montjuïc realment molt “xulos”. Les primeres escales es pugen de 3 en 3 i fins i tot algunes de 4 en 4, sort que hi ha zones de transició planes i també escales de baixada on intentes agafar una mica d’aire.

Després de donar unes voltes per la zona del Museu Nacional i cada vegada més cansat comencem a baixar escales fins a la mateixa plaça Espanya on hi ha un avituallament d’aigua, agafo una botella i me la tiro per damunt, la calor també m’està passant factura, és llavors quan aixeco el cap i veig

En aquest moment em “cago” unes quantes vegades amb Balcells i amb amí mateix per deixar-me enredar d’aquesta manera, encara em queden unes 1200 escales gairebé totes de pujada, intento agafar un ritme de 2 en 2 fins arribar a dalt però m’enfonso i acabo fen el tram final fins al museu de una en una i caminant. Llavors em trobo un noi de l’organització i li pregunto, quan em queda? “ dos km plans i alguna altra pujada d’escales fins arribar a l’estadi Olímpic i clar... les escales de les grades de l’estadi. “ buffff quin fart!!. Veig corredors parats... , per un moment penso que he sortit d’alguna de les festes majors de l’estiu on veus la canalla vomitant per aquells racons.

Aprofito a les zones planes de transició per posar en pràctica el famós “trote chochinero de Gaxia” i la veritat es que em va força bé per agafar algo d’aire i encara les ultimes escales abans de l’estadi Olímpic.

Arriba el moment més esperat de la cursa, l’entrada a l’estadi per la recta de meta, semblo Fermín Cacho als Jocs Olímpics de BCN 92 on va aconseguir la medalla d’or dels 1500m, però aviat torno a la realitat en veure les tres sèries d’escales que tenim que fer per les grades d’un dels gols...  faig la primera i la segona a un bon ritme de 2 en 2 però la tercera em passa factura i torno a encarar la recta per sortir de l’estadi que semblo un cacho de Fermin però ja queda menys d’un km i ràpid em refaig per arribar a meta en un estat digne.

Una cursa molt recomanable però amb un regalet de mínim dos dies de agulletes.      

Pos. 57 de 262 finishers Gerard Subirà Puyol 41’41’’

SANT MATEU X TRAIL - PREMIÀ DE DALT (21 km/875 m+) 29-09-13

Crònica cedida per l'Oriol:

Primera edició de la Sant Mateu XTrail, cursa pels corriols, pistes forestals i senders del Maresme. Voluntaris de tot el poble i comerços involucrats en la organització de la cursa que va ser un èxit, entre les 2 curses quasi 500 corredors! Bossa del corredor amb ampolla de vi, i samarreta tècnica de regal, a l'arribada entrepà de botifarra i beguda. I com s'agraeix !

Per la meva banda no vaig quedar gaire satisfet ja que poder m'esperava fer un millor resultat i fer millor temps. Vaig passar molta calor, i no estic acostumat a córrer per aquells terrenys (uf! què dur!), sembla mentida però em faltava l'aire allà baix, corro més a gust per la Ribagorça. A l'escalfament previ ja em vaig notar raro i presentia alguna cosa i al km 12 estava ja molt fet caldo i veia que allò no rutllava i vaig intentar acabar dignament sense mirar més ja el crono.

Tot i així vaig gaudir d'un bon matí d'esport i running que és el que importa.

Bona cursa per si algú vol provar alguna cosa fora d'asfalt !

pos.111 Oriol Faidella Llaquet 2:24:05

Classificacions: http://www.stmateu-xtrail.com/classificacio21/

III DUATLÓ DE ROSELLÓ - 29-09-13  

Crònica cedida per Antonio Morilla:  



Un altre any arriba la duatló de Roselló, organitzada per els amics del Club triatló Lleida. En un principi ens inscrivim 7 integrants del club (Vane, Mario, Javi Oliva, Chechu, Tito, Alex i jo), però finalment Chechu decideix no participar degut a que no està totalment recuperat de la Caminada del Port i prefereix estar a tope per els següents desafiaments (o això diu...).

A les 7:30 del matí quedem amb Javi i Alex per carregar els trastos a la pick-up d’Alex. Posar 4 bicis dins una pick-up no es gens fàcil, però a base de donar-hi voltes i fer una mica de força entren totes. El presi la va posar la tarda abans per poder dormir una mica més... Mentre carreguem arriben Mario i Vane que ja estan llestos per marxar. Tots al cotxe i a buscar a Tito a casa seva (com s’entén que algú es foti aquestes pallisses d’entrenar i després no sigui capaç de baixar caminant fins a on han quedat tots els demes...????)

7:55 i per fi a la carretera... no vull dir res, però jo vaig dir de quedar a les 7 per anar amb temps. La entrega de dorsals es de 8 a 9 i nosaltres arribarem moooolllttt justos.

8:55 i arribem a Rosselló, sort que com sempre la entrega de dorsals s’allarga i encara hi ha cua. Recollim dorsals, fem alguna foto de grup i a descarregar les bicis i preparar els dorsals. Ens trobem a Chechu i Eli (gràcies per la visita i el suport). Entre una cosa i l’altra tindrem molt poc temps per escalfar i a sobres quan comencem a escalfar l’Oscar, de l’organització i membre del Triatló Lleida, ens avisa que la bici de la Vane porta la roda davantera punxada. Corre, agafa la Mancha, posa aire i esperem que el líquid del tubeless tapi el forat. Per si de cas el Chechu preparat per si cal posar altre cop aire. Total, que escalfament massa curt, per variar i ja estem tots a les primeres posicions de la línia de sortida.

Tret de sortida, baixem per el passeig uns 50 metres i gir de 180º cap a l’esquerra, ara toca una mica de pujada. Com sempre els valents surten fort, jo m’he mentalitzat en fer el primer tram a un ritme moderat, i tot y que també surto dels primers, veig com me van passant corredors contínuament durant el 1r km. Primer tram d’asfalt i després ja camí de terra seguint el canal de Rosselló. El tram del canal es bastant pla, amb alguna baixada i alguna pujada curta fins que sobre el km 1,5 (calculo) gir a la dreta i pujada per un senserillo estret que fa que haguem de córrer en fila d’un. Encara veig a Vane i Javi no massa lluny, Mario Alex i Tito els he deixat de veure just al entrar al sender. Puja i baixa continu per el bosc fins que tornem a parar a un camí de terra mes ample on ja el grup s’ha estirat i cadascú porta ja el seu ritme mes o menys constant. De sobte arribem a una pujada curta però intensa que dona cap a un turonet des d’on ja es veuen els carrers de Rosselló, una mica de planell i una forta baixada fins a l’entrada del poble. Aquí em passa una dona que dona va a un ritme com si ja acabes aquí la cursa...

Arribant a boxes veig a Chechu i Eli, i sento que Chechu crida “Vamos Morilla que te estás tocando los...”. La veritat que no se a quin ritme he anat, però les cames estan carregades i les pulsacions no estan precisament baixes, així que penso “No grites tanto y haver corrido a ver que tal...”. Entro al box, canvi de sabates, ens posem el casc i corre amb la bici. Pujo a la bici, començo a pedalar i adelanto a un parell, tot i que a mi també m’adelanta una noia que al final quedaria 3ª, hem poso a la seva roda i anem adelantant a varis corredors fins que de sobte, a la primera pujada forta ens trobem el primer tap... pujo sense baixar de la bici però molt poc a poc i intentant passar per on no hi ha gent a terra o caminant (hi ha gent que no entén que si no pot pujar pedalant s’ha de fer a una bora per evitar que els demes hagin de parar o caure). Al arribar a dalt veig que se m’ha escapat la noia i estic pràcticament sol, baixada forta i estreta (on continuem esquivant caminants) i tornem a estar a una pista ampla pro molt irregular que fa que vagi tota la estona tremolant sobre la bici. Aquí agafo un altre corredor amb el que fem junts aquest tram. Me n’adono que m’estic quedant sense aigua, i no hem passat cap avituallament. Gir a la dreta sense visibilitat i de sobte pujada llarga i dura on tornem a trobar molta gent caminant. Per sort el canvi funciona be i hem dona temps de baixar a plat petit i pujar algun pinyó, així que continuem sobre la bici chino chano fins arribar a dalt. Aquí agafo a un grupet de 7 o 8 corredors on hi ha el Lluis, un noi molt jove del Triatló Lleida que no vegis com va...

Fem el tram de pista tots junts amb plat gran fins que de sobte ens toca entrar dins un bosquet, per un camí molt estret i amb continues pujades i baixades empinades, girs, pedres, arbres, arrels... en definitiva, un caminet molt divertit però molt trencacames. A la que puc hem poso al davant del grup per evitar trobar-me alguna caiguda imprevista i també per veure per on rodo. Sembla que per darrere hi ha agut algun problema en alguna pujada, ja que de repent hem trobo sol gaudint i alhora patint aquest tros de recorregut fins que torno a una pista ampla per on ja havíem corregut l’últim tram del primer sector. Pujada forta fins al turonet del primer tram i forta baixada, amb un parell de saltets sense visibilitat on tinc un petit susto al primer per anar massa ràpid i caure amb la roda del davant, per sort no toco terra i continuo sencer, el segon ja vaig amb una mica mes de compte. Arribem a l’entrada del poble i ja el mateix recorregut que el primer tram fins al box.

Deixo la bici, fora el casc, fora els guants , canvi de sabates i a intentar córrer el poc que queda. Nomes començar adelanto a 3 corredors, un d’ells l’he tingut tota la cursa aprop i va amb una perruca llarga de color lila (sembla que es casa i l’hi ha tocat pringar en la seva despedida). Corro com puc... Gatxia a això crec que l’hen diu “Trote coxinero” i em creuo a la Vane ja encarant el final (penso que tampoc ho he fet tant malament si tinc a la Vane a 1km aproximadament) però les cames ja fan mal i veig com el nen del Triatló Lleida (Lluis) m’adelanta a falta de 1km, miro enrere i veig que al següent li porto aproximadament 50m, així que objectiu no afluixar (si ho fes gaire ja aniria caminant) i evitar que m’agafi. Baixo el passeig , gir de 180 metres i ja veig q no tocarà esprintar (sort, perquè l’últim cop no va anar gaire be). Ultima recta i arribo a meta. Content perquè he disfrutat de la cursa i he donat el que tenia.

Finalment el club s’endú 3 1rs llocs: Vane 1a dona, Alex 1r veterà i Mario 1r sub23.

Dels 147 finishers:

Pos.8. Mario Turrión
Pos.10. Alex Asensio
Pos.18. Tito Pueyo
Pos.25. Javi Oliva
Pos.65. Vane Señís
Pos.81. Antonio Morilla

Totes les classificacions a
https://skydrive.live.com/view.aspx?resid=8B53C451A4C9E000!271&app=WordPdf

Xª CARRERA PEÑA CANCIÁS 2013

Cursa de muntanya a Fiscal de 25 km i 1300 mts de desnivell.

Com ens comentava l'Albert Ariño - "recomanable al 100%, ambient molt popular, una cursa molt dura pero val la pena, Fiscal està a una hora i poc desde pont, la gent se pense que esta molt lluny i està aquí mateix"

Tots dos, Percha i Albert, van fer una bona marca, i el millor de tot, van passar un matí fantàstic per terres veïnes.

ENHORABONA companys!

Dels 34 finishers:

Pos.9. Albert Ariño - 2h45'20"

Pos21. Percha - 3h05'50"

Tots els resultats a http://www.carreracancias.com/resultados-2012/