CAP DE SETMANA DEL 21-22 DE FEBRER

.
Continuen els caps de setmana on els socis del C.A.R. ens calcem les sabatilles de còrrer i ens desperdiguem per la geografia catalana amb la intenció de posar-nos a prova. 

En primer lloc, disabte teniem a Anna Saura, que segueix amb la seva posta a punt per molt aviat estar donant guerra com sempre ho ha fet, i es desplaça a Vilanova del Vallès per a fer un bon 10km. També dissabte però per la nit, Raquel disputa el Trail Nocturn de Montoliu, el primer de la Lliga de Trails Run Series i acaba fent pòdium de la seva categoria.

Ja diumenge tenim per una banda al TrailRunner Oriol Faidella que se'n va fins a un poble de la Selva per a fer una Marató de muntanya, en la que tot i ser força popular s'exprimeix com sempre. Per últim tenim el Maratest, amb dues distancies, 15km on ens representa Tito Pueyo i els 30km on hi som Gatxia, Percha i Antonio Morilla com a test per a la Marató de Barcelona.

I com a traca final tenim a Eli i Chechu que se'n van cap a Sevilla a corre la Marató. Han estat mesos difícils per els dos i segurament no han arribat en les millors condicions, així que els toca patir per finalment entrar a l'Estadio de la Cartuja amb la pell de gallina.

No us perdeu les cròniques:

10 KM VILANOVA DEL VALLÈS

Crònica cedida per Anna:

Primer test de 10K post-part. Tot i ser una distància “curta” per alguns, a aquestes alçades a mi se’m planteja com un repte, doncs tot i saber que l’acabaré, el meu cap ja comença a  plantejar-se petits objectius per tenir l’obligació de treballar tant les cames com el coco. L’objectiu a hores d’ara és baixar de 48’.
Em retrobo amb un molt bon amic a la cursa. El fet de poder escalfar i compartir la línia de sortida amb algú ja és una sensació més que positiva (tot i que espero amb anhel poder-ho fer aviat amb el meu Titorro). Avui tinc ganes de “gaudipatir” i estic força motivada. Només el fet de córrer en tirants sense la tèrmica d’obligada companyia al nostre estimat Pont ja és una sensació indescriptible!

Crit de sortida i vinga! La intenció inicial era córrer, però m’he ficat massa darrera i toca començar a fer el tetris per avançar una mica ràpid. Amb tota aquesta maniobra perdo de vista el company, amb la qual cosa em concentro en pillar un ritme “còmodexigent”. El circuit consta de 2 voltes de  5 km, amb 4 km en total de pujada que trenquen força el ritme. Passo la primera volta en 23’46” i amb l’esma de no anar-me gaire de mare faig la segona en 24’, així que entro a meta en 47´46”. Em quedo a 5’ clavats de la meva mmp en 10K, però estic més que contenta.
Cursa recomanable pels amants de les curses no massificades, amb possibilitat de fer també distància de 5K i curses pels més menuts.
De 321 finishers........Pos.137. (14a dona de 72 totals)


TRAIL NOCTURN DE MONTOLIU

Crònica cedida per Raquel:

Avui comença la lliga de la Trail Run Sèries amb la trail nocturna de Montoliu, em tocava treballar per la nit però no podia faltar, així que m'he agafat festa i cap allà!!

Avui vaig acompanyada per un company de la feina que debuta en trail i està força nerviós, així que arribem amb temps per agafar dorsals i fer cafè, ara crec que el cafè no el va ajudar gaire a tranquil·litzar-se jiji!

Fa molt vent i molt fred! costa trobar motivació per sortir a córrer però sé que tant bon punt comenci em vindran, així que m'omplo de valor i a escalfar!! vaig sola ja què el company decideix que ja en te prou amb la cursa!

Donen el tret de sortida i la gent surt molt ràpid, el fet que comencem amb una baixada fa que la gent apreti més! però dura poc ja què a uns 600m ja arriba la primera pujada, la puc fer corrent sense problemes i vaig a un bon ritme, em situo dels llocs davanters, però em comença a venir flato i no puc mantenir el ritme, em comença avançar la gent, afluixo ritme, hi ha poc desnivell acumulat però tota l'estona són pujades i baixades, fa molt de vent i quant coronem el cim el vent fa molt difícil augmentar velocitat!

Anem per un corriol molt estret, em situo al darrera d'un noi que va al mateix ritme que el meu i em va de conya així em parapeta del vent! perfecte! com em fa molt mal el flato, decideixo no beure i glopejo, però no m'he fixa't en que havia un noi al meu darrera i el pobre acaba xop jeje!

Ja estem arribant i ja tot és baixada, trec les últimes forces que em queden per arribar esprintant! contenta d'haver baixat 2' de la marca de l'any passat i tornar al pòdium encara que sigui en categoria!


MARATRAIL 42KM

Crònica cedida per Oriol:

Arriba un diumenge més i jo no em sé estar quiet... runedia.com i he llegit bé??... trail de 42 km a la Selva per 15 e amb botifarrada?? Som-hi !!!

Marxa al poble de Bonmatí, provincia de Girona amb distàncies de 12, 18, 25 i 42 km a escollir caminant o corrent.

La marxa sembla més fàcil del que és. Eren només 1400m+ però deu n'hi do la pujada per la tartera i les baixades eren força tècniques. Hi havia entre les 4 distàncies uns 600 participants i al ser circular cada dos per tres m'anava creuant amb gent un cop i altre que feia les distàncies més curtes.

Tenia al cap de fer 5h però ho veia massa complicat. Al final vaig apretar les dents i ho vaig aconseguir! A partir del 30 vaig començar a patir amb dolor a les cames, molts corriols trenca cames però també molta pista on es podia apretar fort i fer feina a les baixades.

Al final vaig creuar l'arc d'arribada amb un crono de 4:54:43h i amb un bon entreno fet, sumant km's a les cames!


MARATEST (30 i 15km)

Crònica cedida per Antonio Morilla:

S'atansa la Marató de Barcelona, que per mi es la 3a Marató  i la primera fita important de la temporada, per el Percha es la... crec que ja ni ell sap ja les Maratons que porta, i per el nostre Atleta Basco Gàtxia serà el seu esperat debut en la distància. Aixi que els 3 ens apuntem al Maratest de 30km. El presi, paraules del seu entrenador, es l'únic "mariquilla que fa la cursa curta" de 15km. Així que ens trobem els 4, molt ben acompanyats per els companys del CAVA al calaix de sortida. Diferents plans, Tito fer els seu 15km a ritme proper als 4min/km, mentre que en els 30km tenim Gatxia que vol veure si pot portar un ritme de 5min/km en la tirada més llarga que havia fet fins al moment. Percha vol sortir conservador i decideix que començarà amb mi per mes endavant veure que farà, així que la idea es començar a 4:40-4:35min/km. Fa un dia assolejat però amb fort vent, així que segur que patirem.

Donen el tret de sortida i Tito surt a per totes, de fet el perdem de vista als pocs metres. En pelotón sortim Javitxu, Manu i Jorge del CAVA, Percha i jo, mentre una mica mes enrere surt Gatxia i Esther també del CAVA. Ja en el primer km veig que Javitxu i Percha volen anar una mica mes ràpid que Manu i Jorge, jo per variar decideixo arriscar i anar amb els del davant. Primers 2 km per sobre de 4:40 per entrar en calor, ja al 3r baixem a 4:30, ritme que passaran km abans de tornar a veure al Polar, i no perquè afluixem, tot el contrari, aquest parell van forts i pugen el ritme. Arribem al km 5 i toca el 1r gel (aquest cop he decidit intentar fer un gel cada 5km a veure si evito el pajarón que em sol pillar a les Maratons) i glopet d'aigua. Així anem fent els 3 i una noia que hem adelantat i ha decidit que li podem servir per marcar-li el ritme i parar-li el vent. Ritme d'entre 4:25 i 4:30 continuament. Cap al Km 12 ens comencem a creuar els primers corredors, veiem a Eloi Moragues que fa els 30 i va en les primeres posicions  i després a Albert Algado de Vielha i tot seguit Tito que fa bona cara per anar tant ràpid. Gir de 180º i ens creuem a la resta. Així continuem els 3 i la senyoreta fins casi el final de la 1a volta, on la noia decideix adelantar-nos i entra a meta en 2a posició dels 15km. En aquell moment l'ànim de la gent que acaba fa que sense adonar-nos estiguem corrent prop dels 4:10!!! frenaaaaa!!!! que queda una volta.

La segona volta comença amb el Percha amb males sensacions, però es pren un gel i recupera, així que continuem al nostre ritme alegre. Cap al km 25 agafem un petit grupet i Percha i Javi es posen al capdavant, jo em quedo una mica més resguardat del vent fins que me n'adono que la parella ha pujat un puntet el ritme i ens guanyen uns metres. Dubto que fer, pero finalment decideixo continuar igual, ja que fins al moment ja estava anant mes fort del que tenia planejat. Tot i així acabo també sol, ja que el grupet que haviem passat va mes lent. Al gir de 180º em porten uns 20m, però poc després Percha s'escapa de Javi i jo poc a poc vaig recuperant terreny. A l'entrada del passeig m'ajunto amb Javi mentre Percha s'ha distanciat una mica. Continuem a bon ritme fins meta. Aquest cop no toca fotre apretón final, ja que es un test i només podria servir per fer mes mal que bé. Finalment 2h15min, bastant mes ràpid de lo que volia però amb molt bones sensacions, arribant molt sencer, sense cap molèstia i amb sensació de poder corre 1h més. Així que objetivo cumplido!!

Resultats 15km:                                            Resultat 30km:

Pos     Nom                Temps                       Pos       Nom                       Temps
51       Tito Pueyo        01:01:42                  207      Carlos Cierco         2:14:33
                                                                     231      Antonio Morilla     2:15:45
                                                                     900      Ivan Garcia          2:34:38




MARATÓN DE SEVILLA
Crònica cedida per Eli:

Val, fer una marató, la de Barcelona, i haver complert un somni des de petita estava resolt, però si a sobre aquella experiència et fa recordar aquell moment amb llàgrimes d’emoció als ulls penses...per què no repetim?

Doncs tocava repetir, i aquest cop a Sevilla (sí, gairebé a l’altra punta d’Espanya, però ja que fem una altra marató aprofitem també per viatjar una miqueta amb Chechu).

Divendres agafem el vol, dissabte recorrem mitja Sevilla (l’altra mitja l’anàvem a fer mentre corríem) i arriba diumenge. Nervis, molts nervis es respiraven entre Chechu i jo, jo especialment em donava per parlar i parlar i parlar, sort que Chechu no em va enviar a pastar fang...!

Arribem a l’estadi de la Cartuja després d’una aventura entre autobusos i taxis que no ve al cas en aquesta crònica. Decidim buscar el guarda-robes, canviar-nos, fer les nostres necessitats i dirigir-nos a meta que la teníem a un quilòmetre aproximat de l’arribada.

Sortida emotiva, ens acomiadem i canviem la nostra mirada cap a la línia verda que ens acompanyaria durant 42.195 metres...

Els primers metres els fem junts, però jo decideixo afluixar ritme ja que els bessons em feien mal (ja anava no gaire fina...) però quan se’m van escalfar i el dolor ja era una manera diferent de córrer, em torno a retrobar amb Chechu pel quilòmetre 15, on els dos avancem xino-xano, ara tirant ell, ara tirant jo (fins hi tot ens vam trobar gent que deia coses com “vinga aquests de Pont de Suert!!” no podia faltar trobar-nos a gent de Catalunya, tot i que no coneixíem...no va ser l’única persona, gent de Cervera que al veure Pont de Suert també animava, fins hi tot un que venia de vacances a la Fonda Mestre...el món és un mocador!).

Durant pocs metres Chechu i jo anem junts fins que Chechu para a fer un riu i jo continuo la marxeta, pensant que ja m’atraparia.

Continuo la meva cursa, i al quilòmetre 25-27 decideixo començar a prendre’m amb calma els avituallaments, i a partir d’aquí, corro durant tota la cursa, exceptuant els avituallaments on caminava per beure l’aigua “tranquil·la”. I així fins a km 35 on em dona un bajón tremendo, podríem definir-lo com un “pajarote”, on continuo corrent però que gràcies al que sigui aconsegueixo passar en pocs metres i continuar.

Despres d’aquí, em vaig trobar molt millor, la meva ment pensava únicament en l’estadi de la Cartuja i cada cop el veia més a prop fins que al km 41 sense voler, pujo el ritme i comença la motivació (que en aquell moment jo pensava que anava a 4 el quilòmetre però segur que anava a 6). Vaig entrar avançant a gent i amb una plorera durant aquell quilòmetre que pensava que no arribaria, no per les cames, sinó perquè m’ofegava entre llàgrimes...un show!

Quina emoció! Quina energia! Quin subidón entrar a un estadi per acabar una marató. IMPRESSIONANT!!! Vaig trobar a faltar els ànims dels nostres, però tot i així, va ser espectacular!

Una estoneta més tard, no gaire més, va arribar el Chechu, emocionat com jo! Ens vam fer l’abraçada de rigor i entre els dos ens vam animar i vam gaudir d’aquella satisfacció que

produeix haver acabat una marató, en la qual mai saps el que et pot arribar a passar durant 42 quilòmetres.

Finalment, agrair a tots els companys, amics, familiars que ens van donar suport abans i després de la cursa.

Classificació:
Eli Sala. Pos.7226. Temps: 4 hores i 20 minuts.

Chechu Muñoz. Pos. 7957. Temps: 4 hores 38 minuts.


No hay comentarios: