Cap de setmana on cel·lebràvem el dia social del Club. Dinar familiar parlant de les "nostres aventures". Dia de descans..., llavors diumenge....aventura!
Raki viatja a Vic a còrrer com una fiera per les rampes més que dures del Trail de Santa Maria d'Oló fent una molt bona marca i, el més important, deixant enrere la lesió.
Pare i fill. Paco i Aitor. Cursa en familia corrent junts a la Cursa Sed Lleida. Fantàstic compartir aquesta afició pare i fill....ENHORABONA!
Pol Vaquè s'estrena en un trail de llarga distància amb la Marxa dels Castells, acompanyat per el seu pare Josep Maria en bici.
Pol Vaquè s'estrena en un trail de llarga distància amb la Marxa dels Castells, acompanyat per el seu pare Josep Maria en bici.
I finalment, Antonio Morilla, Anna, Roge i Tito viatjàvem a Vielha a la 2ª Corsa dera Hemna ficant al C.A.R al podi en els tres esglaons.
CAP DE SETMANA PERFECTE!
Enhorabona companys!
TRAIL SANTA MARRADES
Crònica cedida per Raquel Garsaball:
Aprofitant dinarillo familiar per Vic, miro calendari de curses a veure si en fant alguna aprope i així fer-me gana jeje! en trobo una que te molt bona pinta a Santa Maria d'Oló, així que m'inscric i gasss!!
Arribo en temps ja què pensava que era més lluny, tinc temps de fer tot el ritual, agafar dorsal, cafè...
Donen el tret de sortida i la gent comença molt fort, sé que hi ha molt desnivell així que passo i vaig al meu ritme! solament començar ja trobem una pujada, la faig corrent sense problemes, m'avancen dues noies a les qui no les veia pas tant fortes, avui pòdium va ser que no amb aquest nivell...jeje!
Agafem un camí de pedra on va pujant i baixant amb pocs desnivells, de cop arriba una forta pujada, aquesta ni de conya que la faig corrent, més aviat escalant!! però què és aquesta bestiada?? a sobre el terreny està humit i patino! arribo com puc a dalt i ara una forta baixada tècnica! avui serà molt dur, em comença a fer mal l'esquena i ronyons, intento no pensar-hi i anant sumant km...
Travessem rius, moltes pedres, ponts de fusta inestables...molt divertit!!
Tota l'estona pujades molt bèsties, bé jo diria més aviat verticals i com no, després la baixada tècnica...
La gent s'ha desplaçat als trams més aprops del poble i animen força, això fa que augmenti una mica el ritme, arribo al poble, penso: va l'última pujada, apreta!!! així ho faig! vinga amunt!! però resulta que són dos pobles junts i com no ara torna a venir una baixada, seguida de un altra pujada! aquí ja les cames em diuen prou, la faig caminant i els últims 300m són plans així que els faig corrent per arribar dignament a meta jeje!!
Miro el gps i 2h53', bé tampoc està tant mal amb els 16km tant durs per mantenir un bon ritme!
TRAIL SANTA MARRADES
Crònica cedida per Raquel Garsaball:
Aprofitant dinarillo familiar per Vic, miro calendari de curses a veure si en fant alguna aprope i així fer-me gana jeje! en trobo una que te molt bona pinta a Santa Maria d'Oló, així que m'inscric i gasss!!
Arribo en temps ja què pensava que era més lluny, tinc temps de fer tot el ritual, agafar dorsal, cafè...
Donen el tret de sortida i la gent comença molt fort, sé que hi ha molt desnivell així que passo i vaig al meu ritme! solament començar ja trobem una pujada, la faig corrent sense problemes, m'avancen dues noies a les qui no les veia pas tant fortes, avui pòdium va ser que no amb aquest nivell...jeje!
Agafem un camí de pedra on va pujant i baixant amb pocs desnivells, de cop arriba una forta pujada, aquesta ni de conya que la faig corrent, més aviat escalant!! però què és aquesta bestiada?? a sobre el terreny està humit i patino! arribo com puc a dalt i ara una forta baixada tècnica! avui serà molt dur, em comença a fer mal l'esquena i ronyons, intento no pensar-hi i anant sumant km...
Travessem rius, moltes pedres, ponts de fusta inestables...molt divertit!!
Tota l'estona pujades molt bèsties, bé jo diria més aviat verticals i com no, després la baixada tècnica...
La gent s'ha desplaçat als trams més aprops del poble i animen força, això fa que augmenti una mica el ritme, arribo al poble, penso: va l'última pujada, apreta!!! així ho faig! vinga amunt!! però resulta que són dos pobles junts i com no ara torna a venir una baixada, seguida de un altra pujada! aquí ja les cames em diuen prou, la faig caminant i els últims 300m són plans així que els faig corrent per arribar dignament a meta jeje!!
Miro el gps i 2h53', bé tampoc està tant mal amb els 16km tant durs per mantenir un bon ritme!
1a Cursa SED Maristes Lleida
Crònica cedida per Aitor:
Aprofitan que aquest cap de semana la Sílvia i jo estem per Lleida, li comento a mon pare d’anar a fer el diumenge la Cursa SED dels maristes, que surt molt apropet de casa i fa un recorregut de 5km molt agraïts. Surtíem del costat del pabelló dels Maristes, i ens dirigien cap al riu Segre, Camps Elisis, Rambla Ferran i tornada per avinguda Madrid, fins arribar a dintre del pati de l’escola.
Cal dir que era la 1ª edició que es fèia, i era 100% solidària, per recaudar diners que anirien íntegrament per crear galliners a una zona bastant pobre de Paraguay. L’organització va ser excel·lent, amb un ambient molt maco, i gairebé es va arribar a les 750 persones inscrites, contan també els que fèien la caminata de 3’5km.
La meva intenció d’inici era anar a donar-ho tot, amb la qual cosa em poso en primera fila. Mon pare es coloca pel mig del pelotón de sortida amb la intenció d’agafar el seu ritmet i anar xino-xano…Comença la cursa, i sortida molt ràpida. Arribo al km 2’5 i m’he d’aturar pq noto una punxada a l’isquio dret, que ja arrossegava molèsties de fèia dies. Decideixo esperar a que arribi mon pare. Ell amb la seva marxeta anava ben fresc, i jo em poso al seu costat per fer els darrers quilòmetres junts i arribar a meta plegats.
Bon matí , per disfrutar de l’esport i en familia! El resultat era el de menys!!
Resultats, d’un total de 319 corredors:
Pos. 240. Paco Sala. 29’20”
Pos. 241. Aitor Sala. 29’21”
MARXA DELS CASTELLS 2015
Crònica cedida per Pol:
Després d’haver fet algunes mitjes maratons i altres curses de menor distància, m’apetia provar una distància més gran però sense cap objectiu de marca, ritme o similar. Per això, la Marxa dels Castells era l’objectiu ideal, 54km i 670m desnivell positiu. El fet de no ser competitiva em cridava l’atenció, ja que aixi evitava tot tipus de temptació de còrrer més del compte i no buscar el meu objectiu, acabar i disfrutar.
El meu pare i jo vam tenir que matinar i sortir de Lleida a les 5 i poc de matí direcció a Guissona, ja que la marxa començava a les 7. Un ambient fantàstic a la recollida de dorsals i gairebé 2700 participants (caminadors i corredors).
A les 7 sona el tret de sortida, sortint en un ritme controlat els 28 primers quilometres però ja veient que el circuit era molt més complicat del que em pensava, pistes molt pedregoses, un constant puja-baixa que fa impossible portar un ritme constant i alguna zona de senders ple de pedra solta i estrets que fa que el Josep Maria, que m’acompanya amb bici de montanya, tingui que fer algun tram corrent. Anem passant avituallaments fins que al tercer, al km28 arribem al equador molt bé de cames, ritme i de cap. Menjo bé, recarrego les ampolles d’aigua i a seguir!
Anem fent fins que al km31, en un corriol estret, faig un mal gest i un moviment brusc per evitar caure, i allà, arriba el primer amago de rampa. A partir d’aquell instant m´enfonso una miqueta de cap i cau una miqueta el ritme, i ja, al km35, després d’una forta pujada abans d’arribar a Cervera, arriben les primeres rampes que em deixen les cames totalment bloquejades, però, gràcies a l’ajuda d’alguns trucs de maratonià del pare torno a correr fins a l'avituallament del km36 a Cervera que representa 2/3 de la cursa. Allà, només parar, les cames es tornen a bloquejar, les senyores voluntàries dient-me que em retirés, però a mi ni s’em passa pel cap, una miqueta d’aigua a les cames i a seguir sigui com sigui.
A partir d’aqui venen 18km de constants rampes a les cames i murs que em fan patir tant pujant com baixant, però també 18km d’aprenentatge de petits trucs de l’experiència del pare i, encara que sigui un tòpic, autosuperació personal.
I ara, uns quants dies de mal de cames després, expressar la meva total admiració per a tots els companys del club i de fora que realitzen proves de resistència. Personalment, amb moltíssimes ganes per afrontar el següent repte, perque, si que vaig patir com mai, però també vaig disfrutar com mai ho havia fet.
Pol Vaqué Piedrafita
2ª CORSA DERA HEMNA
Crònica cedida per Tito Pueyo:
8 de març de 2015.
2 mesos des de l’operació que em va deixar una
temporadeta parat. El cos em deia que ja podia tornar a provar el cos a tope i que
millor que fer-ho a Vielha, amb els amics del C.A.V.A i compartint línea de
sortida amb la meva dona, amb el gran amic Antonio Morilla,amb el meu cunyat
Roge i acompanyats de ma germana i els meus fills Zoe i Pol.
Els últims dies d’entrenament ja havíem
començat a treballar ritmes alts i el cos em demanava “marcha”.
Dissabte, dia social amb dinar i retrobament de
molts socis on la jornada va ser fantàstica.
Diumenge, cap a Vielha a provar “donde está el
límite” amb l’entrenament portat fins ara.
Arribem a Vielha i ens retrobem amb els amics del C.A.V.A. Això se'n diu còrrer en familia.
Sortida ràpida, però controlada, on ràpidament
formem un grup de 6 on ningú vol tirar més del compte. Mirades de control on
tenim al jove Alex, en Manu, en Xavi i en Juan de la Vall d’Aran, i Antonio i
jo representant al C.A.R. Primers 2
km al grup i petits canvis de ritme que ho deixa tot
igual. Al km2 ja es queda Juan i al km3 en Manu també es despenja. A partir d’aquí,
quedem 4 unitats on sabem que un ha de quedar fora. En Xavi agafa un fort ritme
on ens estirem i Antonio i jo perdem 10 mts.
La cursa de la dona de Vielha és una cursa amb
un circuit molt exigent amb continus girs i amb pujades i baixades que no
deixen agafar el ritme i que alhora fan que hagis d’estar molt pendent si no
vols perdre el grup.
Tram plà on recuperem aquests 10 mts i ens
agrupem per decidir la cursa.
Arribem a l’últim gir de 180º i allí s’inicia
l’últim km on comença la guerra per despenjar a un integrant del grup.
Antonio es fica un moment al davant intentant
controlar les escapades i al moment decideixo jugar la meva carta. Agafo un
ritme alt per sota de 3’30” on intento despenjar alguna unitat. Ho
aconsegueixo. Xavi (3er l’any passat) cedeix uns metres. Segueixo apretant
intentant buscar la fatiga d’Antonio i Àlex, però no ho aconsegueixo. Antonio
es fica al meu costat i intentem deixar a Àlex..., impossible. El noi està molt
valent i ens llença un últim atac on Antonio decideix seguirlo. Jo cedeixo, ja
que se que a l’sprint amb Antonio no tinc res a fer.
Finalment, Alex guanyador amb 17’52”. Antonio
arriba al darrere a tan sols 1”
i jo, amb la 3ª plaça assegurada em deixo anar arribant a 17’59”.
4800 mts i si fem la proporció al 5k, 18’45”,
el que fa que iguali la meva 2ª millor marca. Contentíssim!
Que bé m’ho he passat! Cursa tàctica des de l’inici
on semblava que ens estàvem jugant realment alguna cosa important, com podia
ser un campionat Europeu. El nivell del grup era molt similar, el que ha permès
aquest joc tant divertit.
Avui Antonio ha demostrat que amb esforç tot s’aconsegueix.
Ha lluitat com mai, i el resultat ha sigut genial. Personalment, molt content
per haver perdut la plaça cedint-la a ell. S’ho mereix.
Per altra banda, Roge, ha realitzat una boníssima
cursa, fent, si no m’equivoco, la seva millor marca en 5k, arribant en 10ª
posició. Molt mèrit, tenint en compte els pocs kms d’entrenament de “run” que
porta. Genial!
I finalment, Anna “está de vuelta”. Després
del súper parón per “mami” i de començar poc a poc a tornar-se a retrobar amb
la competició, avui, en un dia especial, com és el dia de la dona, tornava a còrrer
a ritmes alts (encara lluny de la seva marca) assolint la 1ª plaça destacada. Enhorabona
mami!
FELIÇ!
De 253
finishers:
Pos.2.
Antonio Morilla – 17’53”
Pos.3.
Tito Pueyo – 17’59”
Pos.10.
Rogelio Flores – 20’11”
Pos.20.
Anna Saura – 21’59” (1ª fèmina absoluta)
No hay comentarios:
Publicar un comentario