CAP DE SETMANA DEL 11-12 D'ABRIL

Després de la Setmana Santa, tornen els caps de setmana amb curses on hi ha color verd representant-nos. Aquest cop dissabte teniem a Raquel Garsaball fent el primer triatló de la temporada al Trilimit de Deltebre i en distància sprint. Alli també teníem a Tito fent d'speaker , i el equip dels Pinxus i els Flores fent de jutges.

Diumenge era la hora de la Cursa dels Bombers de Lleida, una cursa amb un gran ambient i on teníem per una banda a Paco Sala i Julian Muñoz (pare de Chechu i nou soci del club, benvingut Julian) a la cursa de 5km i per altra banda tenim a Gatxia a la de 10km fent MMP.
I finalment, a la multitudinària Cursa del Corte Inglés teníem a la familia Escoll gaudint de l'esport. L'Àlex pare i l'Alex junior (de tan sols 7 anys) compartien afició en la cursa de 10K.
Enhorabona a tots!
No us perdeu les cròniques!

TRILIMIT DELTEBRE SPRINT
Crònica cedida per Raquel:


A quinze dies del gran repte de la triatló Half de Peñíscola, em decideixo a inscriure a la triatló sprint del Deltebre com entrenament, que millor que tenir al Tito d'speaker i membres del club a l'organització.
Ja marxo el divendres cap a Calafat amb la família i fer nit allí! no és molt bona idea al anar amb els nens que tenen molt poca son...jeje!! a les 7h del matí ja estan tots desperts i naturalment tarden ben poc en saltar sobre el meu llit jeje!! passem el matí per allí i dinar d'hora per fer bé la digestió! marxem aviat cap a Deltebre per agafar dorsal, deixar bici...

Cada vegada som més aprop i menys ganes de ficar-se a l'aigua, s'està ficant ben ennuvolat, es gira vent i poca calor.

Res, ja que estem aquí doncs valor i a preparar-se! vaig a buscar dorsal, preparo totes les coses que em fant falta i cap al boxes!

Bé, 1r error del dia, GPS sense bateria! no comencem bé! ma germana molt amable em deixarà el seu de run però per por a que me'l prenguin, sóc una mica desconfiada jeje!, doncs me'l donarà al sortir amb la bici.

Em posso el neoprè, coratge i cap al riu, l'aigua està congelada així que fins a la cintura és suficient jeje! ens diuen que ja podem anar baixant a l'aigua i situar-nos a la linea que fant les canoes, però encara no tinc tot el cos a l'aigua que observo que els primers ja han començat a nedar, ostras!! toca començar a nedar sense preparar neoprè, ulleres...començo a nedar molt nerviosa i el contacte amb l'aigua gelada em fa anar el cor a tope! m'entra aigua a l'ull dret però no paro, em costa molt agafar el ritme per culpa dels nervis, al cap d'una estona ja trobo el meu ritme i vaig avançant força gent, això m'anima i veure la família com em va animant al costat del riu també m'ajuda força, veig que em criden però amb els taps no sento res! suposo que deuen dir paraules d'ànims...jeje!!

Arribo a la catifa per pujar la riba cap al boxer de la bici i fer transició, tinc les mans tant congelades que no hi ha manera de treure'm el neoprè! sort que allí està el Chechu i em dona un cop de mà! trobar-lo allí em tranquil·litza bastant! pujo a la bici i al sortir formo una mica de tap al parar perquè ma germana em dongui la jaqueta i rellotge! el Roge molt amablement em diu que tiri, així que no em dona temps de posar-me el rellotge i el porto a la mà! faig tota la carrera amb ell a la mà ja què la meua destresa amb la bici de carretera no és gaire bona jeje! el tram de bici és lo que porto pitjor, em comença adelantar força gent, intento anar a pas de roda d'una noia i ens anem turnant fins a trobar el cono que allí ja començo apretar i em quedo sola!

Arribo un atre cop al boxer, deixo bici, prenc gel, aigua, posso kets i a córrer!! aquest tram és el que se'm dóna millor així que surto a tope! però solament porto 200m que noto que algo em falla als peus!! merda!! les plantilles!!! estan al maleter amb els altres kets!! doncs res, a córrer sense plantilles!! al començament sembla que estigui corrent sense res i em fa bastant mal la planta del peu, però després se m'acostuma el peu i començo apretar, vaig a vançant a molta gent i això em motiva molt, em sento molt còmoda corrent, els durs entrenos de run estan donant força resultat!! arribo a meta amb sprintant i xocant la mà d'enhorabona al gran speaker Tito!!

P.D: un gran entrenament de cara a Peñíscola per no repetir errors!! i sobretot, que he de sortir més tranquil.la! tot i així trobar als companys de club m'ha ajudat força!!



BOMBERS LLEIDA 5K

Crònica cedida per Paco Sala:

Són les 9’30 hores del diumenge 12 d’abril. Sortim de casa la meva dona, càmera en ristre, i jo- Doblem la primera cantonada i ja comencem a veure algun que altre atleta que està fent metres per a escalfar cames. La música cada vegada se sent més a prop En una rotonda un grup de batucada preparant els timbals per començar el xivarri .Més i més corredors petant la xerrada, i segur que deuen parlar de la cursa. 50 metres i som als Camps Elisis, lloc de la sortida. Quin goig. 3000 atletes preparats per a aquesta cursa i uns quants centenars entre familiars i amics per animar-la. La música a tot volum. Un pessigolleig envaeix el cos i el cor sembla que comença a bategar amb més força. Qui ho diria que a la meva edat i amb tantes curses viscudes em passi això. És normal, no?.

Començo a mirar per veure si localitzo a Julian, el pare d’en Chechu que havíem quedat en trobar-nos a la cursa. És complicat entre tanta amalgama de colors, però allí estava amb la samarreta verda del Club Atlètic Ribagorçana, inconfundible. Una primera salutació i intentem localitzar a l’Ivan per fer-nos la foto de club. Ho deixem per més tard per que la cursa de 10 km estava a punt de començar. Ens situem en un bon lloc per veure la sortida. Extraordinària. Primer el cos de bombers, desprès els discapacitats amb cadira de rodes i per últim la gran riuada d’atletes. Tots amb el somriure a la cara. Triguen uns minuts en passar tots per l’arc de sortida. I ara, ara ens toca a nosaltres.

Haurem d’escalfar, Julian,. Ens hi posem molt suau i fem un parell de rectes no vagi a ser que ens cansem abans de començar-la. 5 minuts abans de l’hora de sortida ja estàvem preparats, ni molt a dalt ni molt cap baix, al bell mig i qui vulgui passar que ho faci. El cor ens bategava amb força. Tret de sortida. Crono en marxa i som-hi. Busquem a la meva dona per a que ens pugui fer la foto de sortida i ens anima, vinga IAIOS¡¡¡¡¡.

Els primers quilòmetres els fem a bon ritme, per a nosaltres clar, aprofitant que encara no toca el sol en aquesta zona. Passem davant de les Universitats i encarem la N-230 fins a l’Avinguda de Madrid. Ací comença el patiment i només pensar que ens queda tota una recta de quasi dos km les cames comencen a fer-nos figa. La calor comença a fer-se notar. Julian que porta el control de la cursa em diu que ja hi som que ens queden 1400 metres. Creuem el pont vell i ja ens enfilem cap als camps elisis. El crono marca 29’15’’. Podríem baixar de 30’ però tampoc correm per fer marca . L’arribada apoteòsica ja que ens ajuntem els de 10 i els de 5 km. Creuem l’arc d’arribada amb un subidon d’anedralina. Una encaixada de mans amb el Julian, relaxació, una mica d’hidratació, una peça de fruita i a pensar amb la propera cursa


Resultat final 5K:


Julian Muñoz.........temps 30’16’’..........posició 424 d’un total de 714 participants
Paco Sala...............temps 30’16’’..........posició 426 d’un total de 714 participants



Resultat final 10k:


Ivan García............temps 42'58" ..........posició 346 d'un total de 1962 participants




No hay comentarios: