CAP DE SETMANA DEL 25-26 D'ABRIL

Cap de setmana amb només dues curses, però amb molts socis competint. Tocava disputar Tritan Half Triatlon de Peñiscola, on ens trobem 8 socis competint amb un grapat d'acompanyants. Una cursa molt ben organitzada, amb un circuit molt exigent i on tots vam donar el que teníem dins per fer el millor paper possible.

Per altra banda, els germans Pol i Bernat Vaqué disputen els 10k de la cursa AREMI a Balafia amb marques que ja són de les de tenir en compte. Aquest parell prometen i molt!!!

10K CURSA AREMI DE BALAFIA
Crònica cedida per Bernat Vaqué:

S’apropa la temporada de triatló, alguns ja l’han començat, mentres que d’altres esperem a que acabi la “temporada acadèmica”.. És moment de començar a evaluar estats de forma i buscar motivació de cara a les primeres proves triatlètiques i quina millor manera que posant-me el primer dorsal de l’any, que ja tocava!
Amb l’intenció de sortir a tope, ens plantem a la línea de sortida amb dos amics que hem enganyat, un expert i l’altre debutant. Cursa a dos voltes amb un parell de pujadetes curtes però sense gran importància. No hi ha cap corredor “pura classe” però tot i això decideixo fer la meva cursa.
Tret de sortida, com sempre sortida ràpida però sabent regular. Em noto molt bé, disfrutant, passen molt ràpid els quilòmetres. Em creuo amb el Pol que va una mica més endarrera també a bon ritme. Quan m’adono ja torno a passar per meta, miro el rellotge i primer 5k en 18.03, la petada pot ser històrica, però de moment a disfrutar i si tinc que petar que sigui com més tard millor. Passen els minuts i encara no he petat! Passant-m’ho com un nen petit podent correr còmodament a 3:35/km, vaig avançant a gent i quan queda un quilòmetre i mig em diuen que vaig en novena posició, intento apretar al màxim per agafar a dos corredors que tinc davant i baixar la marca com més millor fent l’últim per sota de 3:15. Acabo amb millor marca personal i amb les piles carregades per una temporada que promet molt.
El Pol per la seva banda, fa gairebé tota la cursa a molt bon ritme, acompanyat i fent un molt bon temps tot i el volum que portava acumulat a les cames.

Resultats 10k
Bernat Vaqué.........temps 35’55’’..........posició 7 d’un total de 187 participants
Pol Vaqué.........temps 38’34’’..........posició 25 d’un total de 187 participants




TRITAN HALF TRIATLON PEÑISCOLA
Crònica cedida per Antonio Morilla:

Amb la de curses que hi ha per el mon, com acaba mig club competint a Peñiscola??

Doncs resulta que en aquest club tenim de tot, per la varietat de la gent que el formem i perquè tenim gent com el presi que toca molts pals... Fer de pare i marit, curra per depurar les aigües de la comarca, fer de presi, donar classes d’spinning, classes d’esquí, de meteorologia, organitzar events esportius, fer d’speaker i de tant en tant fins i tot competeix. Doncs resulta que el tio tenia bastantes possibilitats de ser l’speaker de la Tritan Half Triatlon de Peñiscola, així que els companys de junta vam pensar que podia estar bé acompanyar-lo i aprofitar per a competir.

També tenim gent impulsiva... en aquest grup en el que m’incloc, podem trobar també al company Asensio, que no espera a que Tito confirmi si farà d’speaker per apuntar-se a la cursa. Això fa que ja no hi hagi marxa enrere i, tot i que finalment no tindrem speaker del club, tant Chechu (un altre impulsiu), com jo ens apuntem també. Per descomptat Tito, que va ser el que ens va liar, no podia ser menys. Antonio Gordun dins la preparació del IM de Niza ens segueix. Raki, en la seva continua busca del repte també s’anima. Finalment Fer i Juanma es deixen enganyar i completen l’expedició. Així que un total de 8 socis que se’n van cap a Peñiscola, als que hem de sumar 4 socis dels CAVA, que quasi són com dels nostres.

Un cop inscrits ja comencen les quinieles, piques sanos, motivació... diguem-li com li diguem, això dona vidilla a les curses, almenys en el meu cas. Les primeres apostes vaticinen una lluita entre Antonio Gordun i Alex Asensio en les primeres places del club, amb Tito una mica enrere, jo intentant apretar-lo, Fer a su ritmillo i plorant, Juanma con su tranquilidad continua i Chechu que sap que va a patir.

Arriba el divendres, i poc a poc anem aterrant a Peñiscola. Jo compartiré apartament amb Alex i Raki, però arribo sol ja que estic de vacances i faig la meva. Per la nit sopo amb la família Pueyo Saura, amb el petit Pol que ja comença a acostumar-se a això de les curses i la Zoe, que amb la energia que te, com li doni per competir... Després anem a fer un passeig i quedem amb els companys del CAVA tot just abans d’anar a dormir.

Dissabte rebo un whatsapp de Manu dient-me que surten amb bici a estirar les cames, m’animo i pillo la bici, passeig marítim cap al seu hotel... En aquest moment els adoquins del passeig marítim em fa imaginar el que pateixen els ciclistes a la París-Roubaix i el seu pavé. Arribo al Hotel Agora i trobo a Manu amb la seva nova cabra i el casco aero, Javitxu que també estrena flaca i Esther que ens fa esperar una mica. Finalment sortim i fem uns 15 km, després tornem al Hotel i jo cap a l’apartament a esperar a Alex. Quan arriba el company s’instal·la aprofitem el “caloré” que fa a la costa per a prendre la birreta de rigor del dia abans d’una competició i anem en busca de Chechu, Fer, Juanma i les respectives famílies. Amb ells fem la 2a birreta mentre les petites dinen i esperem a Tito i Anna. Un cop tots reunits toca buscar restaurant per a dinar...que si calamars a la planxa o a la romana, xipirons, pescadito de primers; fideuà, arròs caldós, paella o arròs negre de segon; tot acompanyat amb vinet en el cas de Fer, Juanma i Alex... Bueno, valeee jo també; postres, cafè i per rematar xupito. Alex, creo que se nos fué de las manos... Aquí apareix el Sr. Antonio Gordun ja amb el seu dorsal.

D’aquí cap a l’Hotel Agora en busca dels dorsals, on trobem a Raki que acaba d’arribar, recollim dorsals i anem en busca de les bicis al apartament, després d’anul·lar la multa de zona blava que m’han clavat. Alex, Raki i jo en plan Verano Azul per el passeig adoquinat de nou fins al box, on deixem les bicis, mirem una mica el recorregut d’entrada i sortida, retrobem a Gordun, truco a Anna per a que em deixi el seu Garmin, ja que el meu rellotge s’ha quedat sense pila i cap a l’apartament a preparar el sopar. El chef Asensio prepara Amanida de pasta mentre jo faig de pinxe i paro taula, Raki ho porta tot preparat de casa. Sopem aviat, preparem les coses per la cursa i Alex em fa un curs accelerat del funcionament del Garmin. Toca anar a dormir, el despertador sonarà a les 5h. Raki en una habitació i Alex i jo en una altra, amb el risc de no poder dormir com va passar a Berga per culpa dels ronquidos de Mr Asensio, però aquest cop ni rastro de ronquidos (Seria gracias al chupito Alex!!). A les 4h ja estàvem els dos desperts parlant, a les 5h en peu i a preparar l’esmorzar. Alex prepara cafè i torrades, jo suc de taronja i Raki a la suya... Encara es fosc i ja tirem cap a la sortida, aquest cop amb cotxe...

Està bé, ho reconec, m’he enrotllat com una persiana, però que seria una cursa sense tot el que l’envolta??? Començo amb la cursa doncs...

Deuen ser prop de les 7h quan ens trobem tots al box preparant tot, visita al wc, ens posem neoprens i de camí cap a la sortida. Hi han 3 sortides separades per un minut (Federats Absoluts, No federats + veterans, i per últim femines). Cambra de sortida i a mirar com uns velers es passegen a prop de la 1a boia... 3,2,1... Sortida!!

Sortim corrent cap a l’aigua, la platja es molt planeta el que permet córrer durant uns 100m, vaig al costat de Manu, i segons Tito l’avancem corrent (Tranquil Tito, quan la profunditat no permeti córrer ja em passaràs), em llenço de cap i a nedar. Intento nedar al costat de Manu, però em trobo amb força gent i cops que fan que vagi buscant el camí mes còmode per a poder nedar tranquil·lament. Arribo a la 1a boia on hi ha cops per a poder passar, gir a l’esquerra i ja a mar obert cap a la 2a boia. Continuo nedant i de sobte veig que estic a punt de saltar-me una boia que em queda a la dreta... tocarà fer algun metro de mes, això si, ben tranquil. 3a boia, gir a l’esquerra i ja veig l’arc de sortida. Aquí començo a veure gorros de les altres dues sortides. Continuo nedant fins que ja casi toco amb la mà a terra, em poso dempeus començo a caminar mentre em deslligo el neoprè. Surto de l’aigua en 35min, veig a Eli que m’informa que acaba de passar Fer, pas per la dutxa i cap al meu box, des d’on veig a Fer, aquest cop no tocarà apretar per pillar-lo en bici. Em poso casc, ulleres, dorsal i pillo la bici. Ara arriba el meu sector preferit!!

Corro descalç per la catifa vermella fins a la línia on ja ens permeten pujar a la bici, començo a pedalar i trobo a l’Eloi Moragues que està treballant per a l’organització. El primer tram es per dins Peñiscola i està ple d’obres, així que surto amb plat petit i aprofito per a calçar-me bé les sabates i menjar un tros de barreta i un glop d’isotònic per treure el gust a sal. La meva idea en aquest sector es clara, aprofitar els últims entrenaments i la motivació de saber que tinc a Tito uns minuts per davant, però amb el cap lo suficientment fred per no morir en l’intent. A part tinc programat el rellotge per a que cada 10km conti un parcial i així recordar-me que mengi un tros de barreta, que la nit abans vaig deixar tallada en trossets i begui per no patir amb el pas del temps.

Cap al km 10 atrapo a Manu i la seva BH Aerolight, aprofitant que aquest tram no es gaire rodador i ell no pot treure tot el partit del pepino de bici que porta. Com ja conec el recorregut li vaig indicant lo millor que sé el que s’anirà trobant per veure si podem fer plegats, però respectant les normes, el sector de bici. Així anem fent i a Càlig entrem dins el circuit tancat de 20km al que haurem de donar 3 voltes. Comença amb una pujada no massa pronunciada però si llarga, on per mi està la clau ja que si et passes en aquesta pujada ho pagaràs la resta de la volta. Un cop a dalt toca baixar un petit tram amb unes corbes enllaçades on m’escapo i altre cop petita pujada per acabar baixant fins a un gir de 90º cap a la dreta direcció Sant Jordi. Aquí comença un tram amb continus puja i baixa fins arribar a una pujada una mica mes llarga on, un cop superada, hi ha un camp de futbol que és la meva referència per saber que tinc un bon tram pla on puc pujar el ritme. Manu també ho sap i s’acobla a la bici i se m’escapa uns metres. Després d’uns km arriba una altra pujada una mica llarga on toca afluixar, tot seguit altre tram ràpid i ja tornem a ser a Càlig, on a la sortida del poble hi ha un gir on ens avisen de que anem amb compte, ja que ha caigut un participant degut a la gravilla, comencem la pujada cap a l’avituallament que dona inici a la 2a volta. Manu continua uns metres per davant meu i porto una mitja de gairebé 33km/h.

A la 2a volta, tot just abans de fer el gir cap a Sant Jordi (km40 aprox) em sembla veure al ¿¿Alex?? Ehhhh¿¿??? Aquí ha passat algo. Vaig escurçant la distància amb ell i un cop l’atrapo em comenta que està tenint problemes amb la jutge que controla que mantinguem les distàncies ja que el volia sancionar a la 1a volta i finalment l’ha sancionat i li tocarà parar al PenaltyBox. No està gens malament que hi hagi un control estricte de les distàncies, però en la meva opinió aquella noia va haver-hi algun moment que va perdre una mica el control i es va posar insuportable (tot i que no em puc queixar, ja que no em vaig endur cap amonestació). Intento picar una mica a Alex, ja que el tio sembla que ha perdut la concentració i no va al seu ritme. Sembla que funciona i el tio apreta i em marxa, ja som a Sant Jordi on torno a pujar el ritme fins a Càlig, on adelanto a Tito (sabia que podia passar, però esperava tardar encara mes km). Els que em coneixeu sabeu que m’agrada picar a la gent, sempre de bon rotllo, i així faig amb Tito, però aviat arriba la pujada que dona fi a la 2a volta e inici a la 3a. A tot això em sorprèn no tenir noticies de Antonio Gordun i hem doblat a Chechu, Raki i Juanma.

Aquí trobem a Alex en contra direcció, ja que s’ha passat el PenaltyBox i si no para quedarà desqualificat. Ara el presi em torna a passar... sembla que ens ho passarem bé aquesta volta, ja que a part tornem a pillar a Manu. Al tram ràpid Manu torna a marxar i jo marxo de Tito, arribem a Càlig i acabem de donar voltes al circuit tancat per tornar cap a Peñiscola. Tram que en un principi ha de ser molt ràpid, però que el vent farà que no ho sigui, ja que no soc capaç de passar dels 30km/h tot i ser molt pla. Arribada a Peñiscola, sabates fora, peu a terra i entro a la T2 liderant la cursa a nivell del CAR... Això no estava a les apostes, però fins aquí m’ha sortit una bona natació y una gran bici amb una mitja superior als 34km/h!!

Entrada al box, solto la bici, em trec el casc i cul a terra per posar-me els mitjons. Veig entrar a Tito, i un cop començo a córrer per dins el box veig finalment a Antonio Gordun. Començo a córrer lo millor que puc, el GPS marca 4:33m/km el tram pla, tot seguit arriba una pujada forta, una petita baixada i un altre tram pla fins la 2a pujada. Aquí ja veig a Tito amb Alex que ve molt fort i ens passa als dos, Tito poc a poc també em passa i Gordun tot seguit. Chavalin... t’estan posant al teu lloc aquests tres... Les cames ja es comencen a queixar i encara queden uns 15km. Al final del camí em creuo amb Manu, Alex i Antonio (que em fa veure que no pillaré a Tito... quina raó tenies company!!) i a Tito. Pas per la catifa i gir per desfer el camí fet fins ara. Al cap de uns minuts em creuo amb Jorge que va força bé i bastant mes endavant a Javitxu que em diu que no li entra res a l’estomac. Cap al km 7 parada rere uns contenidors per treure pes de la bufeta i al voler tornar a córrer veig que la parada ha fet que les meves cames no vulguin patir mes i no em deixen tornar a agafar un ritme bo. Cap al final de la 1a volta em creuo amb Fer que acaba de començar a córrer. Tram pla ple de gent animant on sento els crits de la família de Javi i Jorge, Eli, Anna i Zoe que crida amb moltes ganes. Catifa vermella i gir de 180º que queda una volta. L’anada se’m fa molt dura, fins al punt d’haver de parar en un avituallament per veure Coca-cola tranquil·lament ja que em trobo una mica de bajón per la calor i l’esforç. Ja al camí de terra em creuo a Alex que va molt fort, seguit per Antonio a uns metres, Manu i un poc després Tito. Arribo al km 15, només queda tornar, miro el rellotge i veig que si m’esforço puc baixar de les 5hores, així que tocarà patir, ja que hem trobat una motivació! Trobo Esther que està patint i intento animar-la, em creuo a Jorge, Javi, Raki, Juanma, Chechu i Fer. Tiro cap a meta sense pensaren mes que arribar per sota de les 5hores sigui com sigui, així que ni mal de cames ni calor ni res...

Finalment entro en meta en 4h59m16s!!! I trobo la resta de companys que han arribat ja i m’indiquen que miri el crono. Molt content per el resultat, sobretot per el sector de bici i sorprès de com va anar la natació després de no entrenar-la tant últimament.

Carreron de Alex, que tot i la sanció de 5min ens ha guanyat a tots i ha tingut el cap fred per regular com cal.

Antonio Gordun demostrant que es molt bo en bici i corrent, i que les curses com mes llargues són millor per ell.

Tito que el dia que tingui temps per entrenar tirades llargues gaudirà d’aquestes distàncies igual que dels sprints.

Felicitar a Raquel per el seu gran debut baixant de les 6hores, millorant força en bici i corrent molt be.

Fer fent la seva cursa, però Fer... amigo Fer... te debia la de los Monegros ;p

Juanma, jo crec que a aquest tio li posen una cursa de 30hores i la fa al mateix ritme que un sprint, però acaba si o si.

Chechu... ai Chechu Chechu... el dia que algú li proposi de pujar l’Everest corrent i sense oxigen el tio s’apunta.

I a tots els acompanyants gràcies per el suport i els ànims!

Ara toca pensar en la Pedals de Foc Non Stop, que tenim 2 mesos i falten km a les cames!!

Resultats:









No hay comentarios: