Com ens va sabre a poc l’Eternal Running de Castellbisbal, aquí hi tornem amb més ganes, pot ser no amb tanta inquietud com el primer cop, ja que sabíem amb el que ens trobaríem, però amb les mateixes ganes de passar-ho bé i intentar fer-ho lo millor possible.
Ens plantem un grup de 13 persones al Catllar, 3 integrants del Club, el circuit sembla tenir obstacles semblants (pujar i baixar paques de dalt d’un camió, reptar per sota d’un filferro de punxes, passar contenidors d’obra plens d’aigua, forats plens de fang...) però aquests obstacles tants sols els passem dues vegades, la resta de la cursa (10 km 400 metres) els fem per terreny, camí de terra amb baixades y pujades, camins estrets pel mig d’un bosc, destacant que havíem de pujar fins a dalt d’una presa on no hi havia camí, sinó que pujàvem per una tartera empinada que semblava que no s’acabava mai, però un cop arribaves a dalt de la presa, pensàvem que la pujada s’havia acabat, però estàvem equivocats, ens esperava baixar una miqueta més fins a l’aigua de la presa i tornar a pujar un altre cop per la part del darrera.
Després vam córrer bastant estona per la via del tren, que allò va ser un trenca turmells, ja que les fustes estaven a diferent distància i era impossible poder anar per sobre i córrer amb tranquil·litat.
Els obstacles els vam passar al començament de la prova i al final, aquí va ser on et deixes la pell per acabar, saps que et queden pocs metres per arribar i els has de superar si o si, les forces s’acaben.
Les conseqüències les tenim avui dilluns, que entre els morats, rascades i que tens un cos que sembla que t’hagin pegat una pallissa, mereix la pena fer-la, la satisfacció de la cursa recompensa més que el sofriment del dia de després.
Contents vam baixar la marca de la primera Eternal, 1h menys!!!!!!!!!!!
A veure si us animeu a fer la última a Bellpuig ( a l’Octubre, si no m’equivoco)!!!
Pos. 134/976 Chechu Muñoz
Pos. 135/976 Eli Sala
Pos. 717/976 Eloi Porté
No hay comentarios:
Publicar un comentario