Cap de setmana molt trist. El nostre company Juanjo Garra, alpinista professional, soci d'honor del C.E. Vilaller i amant de la Ribagorça, ens deixava al cim del Dhaulagiri. Us deixo unes línies que vaig escriure ahir a la família:
"Porto 4 dies seguint el rescat i desitjant que poguèssin treure a Juanjo d'allí...., em sento molt trist.
Trist i enfadat amb la muntanya que s'ha volgut quedar a Juanjo. No es mereixia quedar-se allí..., es mereixia seguir gaudint de la vida com sempre ho havia fet.
Juanjo era l'alegria en persona. Un paio que sempre estava alegre i li encantava compartir la seva alegria.
Tots els moments que he compartit amb Juanjo els recordo a la perfecció, ja que tots els moments tenien alguna cosa especial. Feia de cada moment un GRAN moment, com ell, una paio petit però una GRAN PERSONA.
Et trobarem a faltar Juanjo. Sempre et tindrem present.
Una forta abraçada, allí on estiguis."
Sempre el recordarem, DEP Juanjo.
Foto de l'any passat fent el reconeixement de la Sky Race
Per altra banda, i en l'àmbit esportiu, nou cap de setmana amb nous reptes.
Chechu i Eli viatjàven a Cunit a "debutar" en triatló modalitat sprint. No em deixen de sorpendre aquests dos esportistes que, cada dia, busquen aquest punt de millora que els fa tan GRANS. Debut amb bona nota, i el que és millor, amb ganes de tornar-hi. ENHORABONA!
Aitor, aprofitava la seva estància a BCN per a fer un 10.000 per la Diagonal. Molt bona idea! Aitor, va gaudir del seu sensacional estat de forma i situant-se molt endavant dels més de 6000 corredors. ESPECTACULAR!
I finalment, un dels reptes esperats de la temporada. La Marxa Cicloturista de "Puertos de la Ribagorza". Marxa de vora 200 km amb 5 ports, un "paseo"...
Molts valents del nostre club, 6 en total, hi van acudir, Albert, Ramón J., Josep Mª Vaqué, Percha, Àngel Porté i Marc Latorre. Només el fet de "plantar-se" a la sortida d'aquesta marxa ja és un premi als entrenaments, però a més, el paper que van realitzar va ser de boníssima nota. ENHORABONA!
CURSA DIR - GUARDIA URBANA 10 KM
Crònica cedida per l'Aitor:
Aprofitant que els caps de semana estic per Barcelona, em vaig engrescar a fer aquesta cursa, que des d'un principi em fèia molt bona pinta...el fet de córrer per tota la Diagonal de Barcelona em resultava molt atractiva. I no em va defraudar...
Tot i ser més de 6.000 persones, no vaig tenir mai la sensació de córrer apinyat. L'amplitut de tota l'Avinguda Diagonal permetia disfrutar de córrer sense problemes d'aglomeracions. La sortida era a les 8:30h, una hora poc comuna, i que fèia que hi hagués molt poc públic animant-nos pel carrer. Es pot entendre, per què tallar una avinguda tant transitada durant 1h30' no es gens fácil.
La cursa consistia en recorrer tota la Diagonal, de cap a peus. L'inici era a l'alçada del Palau Reial, a Pedralbes, i l'arribada era al Fórum, aprop del mar...10km en línia recta, que podien ser molt perillosos si els primers kilómetres no regulaves les forces, ja que tendien a fer baixada. Vaig proposar-me sortir tranquil i disfrutar de l'ambient. Em vaig trobar al km 5 passant a 19', sense tenir la sensació d'anar molt forçat. Em trobava bé. Els darrers 5 kilómetres vaig decidir mantenir el ritme, marcant gairebé el mateix parcial... i arribant amb bones sensacions.
Una gran cursa per fer bons registres. L'únic inconvenient que vaig trobar era que degut a que l'arribada estigués a un lloc diferent a la sortida, després calia agafar el metro per tornar, i tots com a sardines dins dels vagons, on es creava un perfumillo deliciòs, no apte per finolis!!
El guanyador va ser el gran Roger Roca, marcant uns bons 30'20".
Pos. 118 (de 6245 finishers). Aitor Sala. 38'30"
http://www.dir.cat/cursa-barcelona/InscripcioExpired.aspx
MARXA CICLOTURISTA PUERTOS DE LA RIBAGORZA - 2013
Crònica cedida per l'Albert:
Ha arribat el dia esperat, portem unes setmanes pensant en aquesta cursa, els Puertos de la Ribagoza.
Quedem a les 6:15 del matí, ens passa a recollir Àngel Porté, al Percha i a mí, mentre ens espera Marc Latorre per sortir en dirección Graus.
Apareixem puntuals, es nota que estem contents i motivats per afrontar el dia, un gran repte, el fer el circuit llarg de vora 200km, tots quatre som inexperts en aquesta distància i tot baixant comentem mig en broma i mig en ”cachondeo” que estaria bé fer menys de set hores per poder fer diploma d’or, mig somiant continuem la ruta cap a Graus.
Un cop a Graus aparquem al parquing ja habilitat per la cursa, i ho fem al costat del cotxe del company Josep Maria Vaqué. Agafem els dorsals que ens els tenia preparats Fernando Figuera, just allí ens trobem als companys del CAVA, ens saludem i ens anem a vestir, estem a un grau positiu, fa un fred que pela i dubtem com vestir-nos, si de curt o de llarg, finalment cadascú d’una manera diferent, el percha amb tirants,
Àngel en maniga curta, J.Maria indecís i jo amb manguitos … i cap a la línea de sortida ,a on ens trovem a Ramonet Jordana, on també està preparat per afrontar el circuit llarg, pensavem en arribar ben aviat per està ben situats i ben endavant, però finalment estem per la meitat de la graella. Just a l’hora de sortir arriba Marc que ha tingut un petit imprevist, es situa al nostre costat, i al cap d’un minut petardasso de sortida.
Sortim disparats, la gent estem nerviosos, intentant buscar un bon lloc per situar-nos a la cursa, i anem en busca del primer port, el port de Lascuarre, un petit port de 7 km amb poc desnivell, que a l’agafar-lo a primera hora, el fem sense enterar-nos, allí cadascú agafem el nostre ritme i anem fent kilòmetres direcció Benabarre, hi ha molts corredors, som uns 2.500, així que és difícil quedar-te sol i sense cap grup, al voltant del km 50 passem per Graus, i anem en busca de Campo, un petit poble des d’on comença el segon port del dia, el port de Serrate, no és gaire dur, tot i que marca un 8% de pendent mitja, lo pitjor és el ferm, que esta sense asfaltar i amb gravilla suelta, després de 7km i un avituallament agafem cara abaix , on hi ha la cruïlla del circuit llarg i el curt, nosaltres cap a l’esquerra direcció Bonansa, el Alto de Bonansa és el tercer port del dia, i com estem al costats de casa sembla que es més fácil, però els km i el desnivell ens van passant factura, després de la ràpida baixada, agafem direcció Noals, on ens estava esperant la Vane per animar-nos i fer-nos unes fotos. Un cop a Noals comença el port de Coll d’Espina, quart port, uns 6 o 7 kms d’una pujada ràpida, però soportable, on ens trovem a un altre company del CAR, l’ Alejandro, on ens fa quatre fotos i ens dóna ànims, un parell de kms més endavant, a Les Paules, ens espera l’últim avituallament del dia, on podem recuperar forces pel que ens queda de cursa, uns 80 km aprox. Només ens queda un petit port, l’últim del dia, d’uns tres km i uns 200metres de desnivell, que es diu ràpid, però que sembla mentida que es facin tant llargs, però només amb les ganes d’arribar a dalt i agafar cara abaix es passa deseguida, ara toca anar direcció Castejon de Sos, i enllestir el tram final fins a Graus.
Un gran dia, on no hem tingut cap problema, l’organització impecable, la meteorologia ens ha acompanyat, i ens queden moltes ganes de tornar-hi l’any que ve, recomanable al 100%.
Circuit llarg (200 km - 1435 finishers)
Pos.406. Albert Ariño - 6h 21'58"
Pos.524. Percha - 6h 33'43"
Pos.628. Josep Mª. Vaqué - 6h42'26"
Pos.1090. Àngel Porté - 7h27'58"
Pos.1140. Ramón Jordana - 7h34'49"
Circuit curt (133 km - 701 finishers)
Pos.195. Marc Latorre - 4h33'41"
Tots els resultats a
http://www.puertosribagorza.com/contenido/tiempos-de-los-participantes-2013.aspx
Foto a falta de Marc i Ramón
I TRIATLÓ DEL PENEDÉS 2013
Crònica cedida pel Chechu:
Aquest cap de setmana la Eli i jo ens hem anat a Cunit a
fer la primera edició del Triatló Sprint Marítim del Penedès. El cap de setmana
va ser una mica mogut amb algun que altre imprevist incloent una festa que van
organitzar al mateix hotel que ens va impedir dormir fins les 2 del matí.
A les 9 del matí tenia la meva sortida amb els d’elit i
federats, menys les dones. Això em tenia una mica preocupat ja que era el meu
debut a la distancia, encara que sabia de sobres que estava preparat, no se si
el meu nivell era per estar amb aquest grup. A la platja estic nerviós però no
soc l’únic, suposo que els que estem pel final estem igual i intercanviem
comentaris d’ànim i complicitat. Sortida i cap a l’aigua amb els nervis no tinc
sensació de fred, són 750m però el mar està una mica picat. Interminable és
l’estona que vaig passar fins arribar a la primera boia, pensava que no
arribava mai. Després va ser qüestió de nedar i no perdre la calma. Al cap
només buscava alguna motivació per seguir. En un dels cops que vaig tenir que
parar per centrar-me a anar recte, vaig poder veure que no era l’únic novato al
mar.
L’arribada a la platja va ser una sensació espectacular, però al cap tenia
que la Eli tenia que fer aquest mateixos 750m. Ella com sempre esperant-me,
l’intento tranquil·litzar dient-li que es pot fer i que mantingui la calma.
Transició una mica difícil, encara em noto com si estigués al mar i les ones em
porten per on volen. Sortint del box s’ha de fer un gir de 180º, relliscada i
al terra, encara deuen estar rient ara, m’aixeco dissimulant que no m’he fet
mal i cap endavant, creuo la línia i quan vaig a pujar torno a relliscar però
control·lo la situació i no arribo a caure (amb un cop de fer el ridícul ja
n’hi ha prou... jejeje).
El recorregut
en bici és pels carrers de Cunit, 3 voltes amb un total de 19km plans, menys
per un pont que creua la via, però també el tindre que girar tants carrers era
una mica trencador. Per sort jo m’associo amb un altre corredor i els dos fem
un bon sector de bici, avançant molts corredors. Em toca tornar a entrar al box
i encara tinc ferit l’orgull de la patinada i em trec les sabates de bici
mentrestant faig els últims metres abans de ficar el peu a terra. Deixo la bici
i a córrer, 5km fent 2 voltes i mitja pel passeig, intento agafar ritme però
m’agafa flato i tinc que baixar el ritme, no em preocupa gaire, estic gaudint
molt i la feina ja esta feta. Poc a poc el flato desapareix i puc tornar a
pujar el ritme una mica i fer el últim sprint entrant a meta per no perdre la
posició.
Amb la sensació espectacular de l’arribada i compartint sensacions
amb els companys que he conegut mentre feia el tri, no perdo gaire el temps i
vaig corrent a veure la cursa de la jefa.
Quan jo feia els últims metres del sector de córrer la
segona sortida amb totes les dones, veterans i els no federats fan la sortida.
A l’arribada em comenten que a la nostra sortida algun dels participants al
veure les onades ha donat mitja volta i han decidit abandonar,penso amb la Eli,
jo sol desitjo veure-la sortir de l’aigua. Ja la puc veure, la puc distingir
per el groc del neoprè, en aquell moment em trec un gran pes de sobre. A part,
té més gent que encara està batallant a l’aigua i té alguna dona a no massa
distància per davant. No fa gaire bona cara però ho ha aconseguit. Ara li toca
el sector de bicicleta que tampoc és el seu fort. Jo em situo de tal forma que
la puc veure en 2 parts del recorregut, m’està sorprenent a cada volta, va
retallant distancia amb alguna participant i fins i tot puc comprovar que les
avança, olé tu!!
El seu tram de córrer és senzillament espectacular, sol fa que
avançar participants. A l’arribada no pot aguantar les llàgrimes d’emoció, ho
ha aconseguit enhorabona!!
Ja ho tenim! Triatló Sprint a la saca!
433 Finishers
Pos. 264 Chechu Muñoz 1h 18’ 06”
Pos. 407 Eli Sala 1h 31’ 44”
No hay comentarios:
Publicar un comentario