CAP DE SETMANA DEL 22-23 DE JUNY

.
Cap de setmana de Sant Joan i falles a les nostres contrades. Diumenge baixada de falles en una gran jornada amb sopar de germanor inclós. Som uns privilegiats.
Cap de setmana que també ens ha deixat la declaració de "Virginia Berasategui" acceptant i corroborant el "positiu" que va donar en la seva última cursa. Decepcionant..., acceptar que t'has equivocat quan t'han "agafat"...ens ha enganyat a tots i ha decepcionat a molta gent. Ha caigut un mite.

Per la banda esportiva dels nostres, destacar dues coses:

- Eloi viatjava a Palafrugell a fer el Campionat Gironí de 200 mts i confirmava la seva EXCEPCIONAL MILLORA realitzant una nova MMP i una molt bona marca ocupant la 12ª plaça del Campionat. Una GRAN enhorabona!!!
- Albert i Josep Mª Vaqué viatjàven a Sabiñánigo a "pedalar" la mítica Quebrantahuesos. Potser de les més dures, sinó, la més dura, de les cicloturístiques de l'Estat. Més de 8000 ciclistes hi van acudir fent cada any més GRAN aquesta marxa. ENHORABONA als dos, només pel fet d'ocupar la línia de sortida. GRAN nivell!!!

CRÓNICA DEL 200 CAMPIONAT GIRONÍ DE PALAFRUGELL 22-06-13

Crònica cedida per l'Eloi:

4 de la Tarda arribo a Palafrugell tinc el temps just per escalfar i competir, la sèrie es a les 17:15, després de fer cua per el dorsal em fico mes nerviós, no hi ha temps, escalfament ràpid 15 min de tècnica i cap al tartan, allí uns quants progres i sortides per activar el cos. Ja ha arribat l’hora ens criden per el 200, em toca a la 3a sèrie, la mes lenta, sembla que no es el dia, torno a tenir una mica de molèsties de la periostitis, així que decideixo desconnectar i sortir a gaudir, joder si vaig gaudir, una gran sortida fa que faci una molt bona corba i a la mateixa corba em fiqui primer, no em dono conte fins a la compensació allí es on realment noto que vaig ràpid, i que guanyo la sèrie, a la recta apreto i fins als últims metres no noto el vent, al final grandíssima sèrie i injecció de moral 1r de la sèrie amb una gran MMP, aturant el crono als 24”56 cosa que em fa quedar a la 12a posició del campionat, ara a seguir entrenant i amb ganes de millorar.

QUEBRANTAHUESOS 2013

MOLT BONA CRÒNICA Crònica cedida per J.M. Vaqué:

Cap de setmana de ciclisme que comencem el divendres viatjant cap a Sabiñánigo.


Ja de camí sembla que allí ens trobarem molta gent ja que la majoria dels cotxes porten bici.

Un cop a Sabiñánigo, el caos, el col·lapse, gent, cotxes i sobretot bicis per arreu.

Anem a recollir el dorsal, i de pas visitem la fira de material, roba i tot sobre el ciclisme.

Business. Molt maquineti, molt postureo i material de elit per populars. Molta pasta en material.

Anem cap a Jaca on tenim habitació, i allà també per tot arreu es respira ciclisme.

Menús de Quebrantahuesos a dojo, amb molta pasta i preus per atraure gent.

A les cinc del mati, a esmorzar, i en aqueles hores, el menjador ple. Tots semblen pros i et dona que pensar, on vaig un matat com jo amb tot este personal...

A les sis i en processó de cotxes, tots cap a Sabiñánigo, on a l'entrada, un altre cop, parats, col·lapse.

On puc me’n surto per un carreró del poble per buscar lloc per aparcar lluny del mogollon.

Un cop llest, arribo ja en bici, a la zona de sortida, i per entrar al box general, ens fan sortir a la carretera i entrem desprès d’uns quilometrets d'escalfament (5 o 6). (box dels matats o sense marca acreditada –la majoria-)

Falten 45 min per sortir i ja plantats ben lluny de lo que sembla l'arc de sortida. Amb tanta gent penso que intentar buscar a l’Albert, pot ser “missió impossible” i me quedo sol com un mussol.

Finalment sento el coet, i fins uns 20 o 25 minuts desprès no passo per l'arc de sortida.

Sortida rapida, que intento prendrem en calma, ja que tothom diu que hem de reservar pel Portalet.

Poc desprès de sortir de Sabiñánigo i en direcció a Jaca, entrem a l'autovia. Hi ha tanta gent que anem a l'ample.

La gent i els grups van passant a tota llet. Busco grupeta fins que agafo una que va a un ritme que me trobo còmode. Tot i això, anem a saco.

Mal rotllo. Ja es veuen els primers accidents (afilador).

Anem pujant poc a poc fins que diuen que comencem a pujar Somport. Calma i bona lletra que això es molt llarg.

Fins coronar el port, i suposo que com es el primer, pujo sense cap problema. Un cop a dalt, paradeta per beure i menjar algo encara que no tinc molta gana, i a tornar.

Entrem a França. La baixada a tope però amb control.

La gent me passa contínuament. Baixen a saco. Els frens se senten i s'oloren.

Considero que la gent no respecta als que anem mes tranquils, creuant-se i fent perillar als altres i amb ells mateixos, a altes velocitats.

Un cop a la carretera principal, continuem baixant i continua la bogeria. Velocitats altíssimes i jo segueixo amb molt respecte, control, i procurant no passar-me de la ratlla.

De cop comença la pujada a Marie Blanc, primers quilometres sense cap problema i finalment els 4 últims de fort pendent (al voltant de 12%??) Començo a veure gent que para i puja a peu. I falta molt... Es dur, pero com vaig passant gent, m’anima.

Més o menys mitja marxa, algo menys de quatre hores.

A dalt de tot molta gent donant ànims repartint diaris i torna la bogeria de la baixada.

Tal com va, mes gent atesa pels serveis mèdics.

I desprès de la baixada, uns quilometres de pla per l'enllaç fins a l' inici del Portalet. Quilometres bojos i de altes velocitats a les que vaig pensar que es cremaven cartutxos que desprès podríem necessitar.

Comencem el llarg port del Portalet, que tothom advertia com a punt de enfonsament si comences massa despresa.

El port no es dur per la pendent, sinó pels molts quilometres de pujada.

Obligatòria la parada als plans de pujada per repostar i altres afers.

Un cop alla i si t’has regulat, veig que constantment vaig avançant gent fins a dalt on principalment el públic basc ens dona ànims. Acaba el port com a les grans rondes on el públic et fa el passadís.

A dalt trobem neu al costat de la carretera.

Ja de baixada, i un cop passada la frontera i entrant al territori d'Espanya, comença la baixada i amb això la bogeria.

Paro per últim cop a fer un trago. I continuo la baixada fins els desvio de l’últim port.

La Hoz de Jaca, portet amb carretera estreta i en trams de formigó, amb bones rampes que desprès de lo que portem fa que la gent torni a baixar de la bici i caminar. Molts per rampes a les cames.

Un cap passat este punt comença la baixada i planeig fins a Sabiñánigo.

Uns 25 km on tots procurem agafar una grupeta de la que ningú vol estirar i que ens permeti lliurar-nos de l'aire i poder acabar decentment.

I així es com arribo, crec que bastant sencer i amb un temps que abans de començar no hauria dit. Potser es que anava ben preparat o perque no me vaig passar de la ratlla.

Finalment 7:43.

En calent vaig dir, l’any que ve hi torno. Veurem.

No he vist a ningú, ni a l'Albert i Vane, ni a la família (la Lidia i el Bernat).

Deixo la bici i la familia que si m’havia vist me trova. Despres l’equipatge del CAR i potser l’alçada, fa que la Vane ens vegi.

Anem junts a dinar i a explicar-nos les batalletes, i despres a recollir el diploma i la medalla d'OR.
Molt content. Recomanable i segons com vagi l'any podríem Tornar-ho a provar-ho l'any vinent.
La maquina Albert fa tiempazo (i sense entrenar massa...) Com en totes que hem coincidit esta temporada, sempre a full. I i lo que hagués pogut fer.
Bueno aixo es tot, si t'agrada la bici un dia o altre has de provar-la.

Salut

Dorsal Pos. Nombre Categoría Somport Escot Bielle Portalet Biescas

8036 1975 ALBERT ARIÑO ROIG D (Hombres 25-34 años) 01:42:00 02:32:41 03:34:16 05:44:53 06:29:46 07:05:56

9043 3584 JOSEP MARIA VAQUE CASTILLA F (Hombres 45-54 años) 01:56:46 02:55:24 04:04:06 06:18:58 07:05:55 07:43:30





No hay comentarios: