CAP DE SETMANA DEL 01-02 DE FEBRER

.
Cap de setmana de poca activitat variada de curses però on 7 socis ens reuníem a Granollers per a fer "La Mitja", una de les mitges maratons més importants, amb atletes de renom i amb bona organització. I allí estàvem nosaltres, per a corroborar tot això i per a fer un entrenament de qualitat.
Destacar el gran paper de tots:
L'Aitor, l'atleta. La millor definició que li puc donar. Per treure's el barret.
L'Antonio, millorant dia a dia i esforçant-se com ningú.
L'Oriol, el corredor incansable i amb la seva millora contínua.
El Chechu, el lluitador, ja que tot i la falta d'entrenament, lluita per millorar-se dia a dia i ho va aconseguir.
L'Eli, LLUITADORA fins al final. Tot i trobar-se fatal a l'inici, va lluitar per acabar la cursa. No tothom ho sap fer.
En Juanma, nova incorporació i amb totes les ganes del món per millorar. Aquests m'agraden!
 
En definitiva, equipàs. Equipàs d'esportistes i de companys. Equipàs ideal per a passar un diumenge fent el que més ens agrada, FER ESPORT.
 
No us perdeu la genial crònica de l'Antonio.
 
LA MITJA. GRANOLLERS 2014
 
Crònica cedida per l'Antonio Morilla:
 
Continuant amb la preparació de l’esperada i alhora temuda Marató de Barcelona aquest cap de setmana toca sumar kms a les cames amb la Mitja. Així anomenen la Mitja marató de Granollers, i despres de veure el muntatge i la quantitat de gent que s’hi aplega entenc perfectament el renom d’aquesta cursa.
 
En un inici la meva idea era acompanyar al nou company del Club, Albert Badia, en el seu debut a la distància, però una inoportuna lesió mentre entrenàvem per la urbanització fa que l’Albert hagi de posposar el seu debut. Finalment serem 7 socis el CAR els que ens trobarem per els carrers de Granollers : Tito, Aitor, Chechu, Eli, Oriol, Juanma i jo.
 
Tito i jo decidim que baixarem el mateix dia. Hem d’agraïr a Miriam Sala i a la seva parella que ens anessin a recollir el dorsal en el nostre nom, d’aquesta manera ens estalviem haver de baixar el dia abans, a part de les cues que segurament hi havia per recollir els milers de dorsals. Gràcies Miriam!
I ara comença l’aventura...
 
5:30h... Sona el despertador!! Ganes de córrer? Cap ni una, tinc son, mandra y fa 2 setmanes que no trepitjo l’asfalt per córrer (Tito i jo hem passat un gripazo dels de veritat i encara arrosseguem la maleïda tos). Pro bé, dutxeta per despejar-nos, esmorzem una mica, preparem l’entrepà per mes tard, agafem la bossa i a buscar al presi.
 
6:30h... Baixa el presi i comencem el viatja cap a Granollers. Gairebé 3 horetes de viatge que donen temps per parlar de la cursa, assumptes del club i dels nous reptes que ens esperen aquesta temporada. A mig camí tito se n’adona que s’ha descuidat les ulleres i la visera, així que trucada a Chechu i el tio ni respon, encara dorm i son les 8:30... Al cap d’una estona ens truca, li demanem que porti unes ulleres i quedem a Granollers.
 
9:30h... Gairebé sense adonar-nos ja som a Granollers. Tito ha aprofitat el viatge per esmorzar, jo encara ho tinc pendent, així que aparquem el cotxe, agafo l’entrepà i ens dirigim en busca d’un bar, no per consumir res, a per un bany lliure. Trobem un var de xinos que esta a tope però sense cua al bany!! Al sortir del bany de repent trobem una cua de mes de 20 persones que esperen per entrar. Sembla que hem entrat al moment just.
Veiem a l’Oriol a la llunyania, el truquem i ens reunim els 3. Ara ens falta Chechu, Eli i Aitor, ja que tenen els dorsals. Al cap d’una estona apareixen i decidim que enlloc de fer servir el guardaropia, farem servir el meu cotxe i ens estalviarem les cues. Així que cap al cotxe a canviar-se i discutir sobre si tèrmica sí, tèrmica no, guants sí, guants no, tirants o manguitos... Al final el fredolic del Chechu amb tèrmica i guants, l’Aitor tirants com els atletes de debò i els demes samarreta del club i manguitos (estem a uns 5ºC...).
 
Ara ja podem escalfar, o mes ben dit intentar-ho, tanta gent fa difícil córrer i no diguem fer algun progressiu. Aquí trobem a Juanma que també escalfa. 5 minuts abans de la sortida ens dirigim als calaixos. En el meu cas decideixo que hem colaré al calaix del davant al que tenia assignat per poder córrer amb l’Oriol, ja que mes enrere teòricament anirien a un ritme mes lent del que vull portar avui. L’Aitor està mes endavant, Tito i Oriol amb mi i Chechu i Eli mes enrere.
10:50h... Donen la sortida i comencem a intentar córrer. Tito surt fort i fins i tot el veiem córrer per la vorera per poder avançar gent. Oriol i jo ens col·loquem a un costat del carrer on sembla que anem mes còmodes que a tot el mig. Només sortir comencem amb el primer problemilla, se m’ha apagat el GPS i no se quin ritme porto, em dona la sensació que una mica fort, així que pregunto a l’Oriol i em diu que anem a 4:20min/km... efectivament una mica mes fort del que havia planejat. Com no puc fer servir el rellotge decideixo que aniré amb l’Oriol mentre pugui, tot i que noto que potser vaig una mica fort. Els primers 10 km son un continu pujar, amb dos petites baixades que ajuden a descarregar una mica les cames, i hem costa seguir a l’Oriol, però em mentalitzo que si arribo al km 11 a aquest ritme, l’objectiu de 1h35min gairebé el tindré assolit.
 
Al km 5 una miqueta d’aigua, i al km 8 arriba el 2n problema... Noto que cama abaix hem cau un líquid empegalos... Merda, el gel!!! No m’explico com es pro s’ha fet un forat al gel, així que decideixo que abans de llençar-me’l tot a sobre, me’l prendre abans de l’esperat i sense aigua. Al km 10 trobem el 2n avituallament on prenc un got d’Aquarius i agafo una botella d’aigua que em servirà per renta’m una mica les mans i la cama del maleit gel.
Encara anem amb l’Oriol a l’entrada a la població de La Garriga. Aquí els carrers es fan estrets, amb adoquins i continua pujada. Ens adelanta la llebre de 1h30!!! O nosaltres hem anat massa ràpid o la llebre fins aquí s’ha adormit. L’Oriol em diu que intentem anar amb la llebre, pro l’aventura dura poc, realment la llebre s’havia adormit i ara vol recuperar el temps perdut. Amb l’intent de seguir la llebre, l’Oriol se’m despenja una mica, el que em fa pensar que igual aquest canvi de ritme que he fet era massa agosarat i decideixo afluixar una mica per anar junts. L’Oriol em comenta que tiri i just en aquell moment comencem el camí de tornada on predominen les baixades.
 
Em deixo anar i agafo a un company de Tremp que em comenta que la llebre l’ha matat amb aquest canvi de ritme, fem una estona junts el nostre camí fins que arriba un punt que ell afluixa una mica i marxo endavant. En aquesta cursa mai et trobes sol, el que fa difícil a vegades inclús saber si vas guanyant o perdent posicions.
 
Al km 14 arriba una pujada que no m’esperava. La intento fer sense baixar el ritme i patint de debò... Les cames comencen a fer una mica de mal, tot i que de cardio i d’ànims vaig força be. Tot just hi ha un “falso llano” en baixada i cap al km 16 passem  per un túnel que precedeix a l’ultima pujada de debò. Aquí si que les cames fan mal de verdad de la buena, però miro el crono i marca 1h11min, si no peto tinc l’objectiu a tocar.
D’aquí al km19 vaig patint per aguantar el ritme, cada passa fa mal a les cames, però no puc afluixar, he de mantenir el ritme com sigui. Al km 19 ja entres dins de Granollers i comencen els carrers plens de gent animant. Donen molta força per no afluixar i continuo camí a meta. L’últim km enganya una mica, ja que comences a veure arcs publicitaris molt aviat, pro en passes 2 o 3 i no son la meta encara, llavors veig el de debò, amb el seu crono penjat que marca 1h33. Apreta que no pasi a 1h34!!! Últim esforç i finalment 1h33min38s!!
 
Trobo a Tito a meta encara tossint per l’esforç i just després arriba l’Oriol. Els 3 junts (l’Aitor ja havia arribat però no sabem on es) esperem a Chechu i Eli, que han sortit 5 min mes tard. Chechu arriba una mica decebut pro ha millorat 10 min la marca de l’any anterior. La Eli arriba desfeta ja que ha passat un calvari degut a problemes d’estomac que a tingut durant la nit.
 
Finalment ens reunim tots al cotxe, comentem una mica la jugada, repartim les bosses i ens despedim. Tito i jo decidim que tirem cap a casa i ja dinarem per el camí. Parem prop de Cervera i fem un bon plat de paella amb la merescuda Coca-cola i el postre. Finalment a les 17h ja som a casa... 11h d’aventura per córrer 1,5h... no esta gens malament.
 
Resultats:
 
Pos        Dorsal   Nom      Cognoms            Club            T. Oficial   T. Real
 
00344    06504    Aitor      Sala Martinez    C.A.R        01:22:53   01:22:43
01110    07416    Tito        Pueyo Farrero C.A R            01:30:28  01:29:55
01636    06802    Antonio Morilla Espí       C. A.R         01:34:13  01:33:38
01727    07343    Oriol Faidella Llaquet     C.A.R       01:34:45   01:34:11
04283    05307    Chechu Muñoz Daniel   C.A.R           01:51:41   01:46:13
04409    06838    Juan Manuel Hernández C.A.R         01:52:07   01:46:43
06931    05308    Eli  Sala Martínez            C.A.R        02:06:54   02:01:21
 
 
 

No hay comentarios: