Cap de setmana, on l'Olimpiada Flamicell tenia com a representant un dels nostres de la secció Juvenil. Nil Porté s'encarregava de defensar el nostre nom i ho va fer amb molt bona nota. ENHORABONA NIL!!!
OLIMPIADA FLAMICELL
Crònica
de Nil Porté
Dissabte 15 de març de 2014, he anat a competir a la Olimpiada Flamicell
de la Pobla de
Segur. Als de la categoria pre-benjamí ens
ha tocat fer llançament de pes, de jabalina, 50 metres llisos i 50 metres obstacles.
M’ ha agradat molt tot, però la que mes ha estat50 metres obstacles. Al final medalla i bossa
d’obsequi.
M’ ha agradat molt tot, però la que mes ha estat
A part, a la cursa d'Ullastrell, el nostre company Juanma prenia la sortida i feia una boníssima cursa ocupant la posició 89 (d'un total de 89 finishers) amb un temps de 57'35".
I finalment, per fi arribava un dels GRANS reptes de l'any - LA MARATÓ DE BARCELONA.
Una bona colla de socis, en total 11, disposats a complir el seu objectiu. Per a uns quants era el seu debut i per a uns altres era una marató més amb un nou objectiu de marca personal.
Personalment, debutava en aquesta distància. En un principi no estava en els meus plans de temporada, però el fet d'entrenar gent amb aquest objectiu, el "gusanillo" de saber el que se sent al realitzar-ne una i la bona colla d'amics que hi anava, van ser els desencadenants per a realitzar la inscripció.
Sense fer un entrenament específic, em vaig plantar a la línea de sortida amb l'Albert, l'Àlex i l'Antonio disposats a mantindre un ritme conservador de 5'/km i així ho vam fer durant tota la cursa. Per tant, objectiu complert i gran sensació viscuda d'on trec moltes coses positives i molt aprenentatge d'aquest meravellòs món de l'esport.
Acabar una marató és de valents i diumenge hi havia més de 14.000 valents corrent pels carrers de Barcelona.
Orgullòs de ser un d'ells, encantat de fer-ho amb GRANS amics i emocionat de veure a la meva dona i a la meva filla animant al km 38 i fer-nos un petó parant per un instant la cursa.
Seguirem disfrutant la vida com fins ara, és una obligació fer-ho, estem de pas i el temps passa volant i sense donar-nos compte.
MARATÓ DE BARCELONA PER L'ALBERT ISASI
Esta vez será una crónica rápida (para tranquilidad de Morilla): FELIZ!!!
- Feliz de volver a bajar mi MMP
- Feliz de mejorar 20’ mi marca de 2013
- Feliz de tener buenas sensaciones hasta el final y ver que la rodilla que tan preocupado me tenía respondió
- Feliz de ver que los entrenos, las series, las tiradas,… dan sus resultados
- Feliz de parar en el km 15 a dar un beso a tu hija y que luego te digan que se puso a llorar de la emoción de ver llegar a su padre
- Feliz de correr con el grupo de colegas, hacer de guía turístico y liebre a algunos (esas patatitas y al horno!!!) y organizador de eventos
- Feliz de entrar en meta corriendo con tu hija y que luego te digan que antes de que llegaras estaba estirando para no “lesionarse”
- Feliz de tener ya un próximo objetivo: VALENCIA 2014!!!
Bueno, va,… y feliz de no haber llegado a las 3 páginas!!!
´
MARATÓ DE BARCELONA PER LA RAQUEL
Ja ha arribat el dia tant esperat però a l'hora tant temut!! vaig cap al punt de trobada del club, veure els companys m'ajuda a treure'm nervis de sobre.
Ja estic al meu calaix acompanyada de l'Oriol, veig que m'he equivocat de calaix, bè igualment anirá al ritme que m'havia propossat! l'Oriol tira molt més que jo i ràpid el perdo de vista. Continuo al meu ritme de 5:20 / 5:30 més o menys per por a no trencar-me! fa molta calor, segueixo el consell de l'Oriol de beure tota l'empolla d'aigua a tots els avituallaments que trovi. Per el km 8 més o menys, m'agafen el Tito, l'Àlex i el Morilla, intento seguir-los però van massa forts, així que decideixo posar-hi cap i continuar al meu ritme!
Quan estic baixant ja per la Meridiana, al km 20 aproximadament, em creuo amb el Chechu que no fa gaira bona cara, entenc que algo l'hi ha anat malament, darrera seu va l'Eli acompanyada d'una noia, ella fa més bona cara jeje! vaig trobant gent que conec de Lleida i al meu fisio que va disfressat amb perruca , trovar a gent coneguda m'anima a continuar lluitant i assolir el repte que m'he marcat, imaginar traspassant l'arc d'arribada i pensar en tots els entrenaments tants durs que he fet m'ajuda a treure forces d'on sigui!!!
Fa molta calor però de momento ho porto força bé, arribo als 30km esperant bel tant anomenat mur...al km 34 em començo a notar com se'm carrega molt l'isquio i em comença a fer mal, procuro no pensar i concentrar-me en la respiració! les engonals em fant molt mal i no em deixen aixecar les cames, quasi vaig arrastrant els peus però no em permeto abaixar ritme, al km 38 obser-vo al Morilla davant meu, apretó una mica per agafar-lo, em situo al seu costat, trovar-lo m'anima molt! sembla que la meva presencia li ha donat forçes per acabar l'últim esprint! ja veig l'arc, pensó que és el d'arribada i faig augmento ritme, resulta que m'he equivocat i veig que encara em queden uns 100m aproximadament, sembla que sigui poc però m'esfonço i baixo el ritme bruscament, no puc més, llavors gràcies al suport i ànims del morilla que m'agafa de la mà em surten forces per continuar. Travessem l'arc d'arribada donats de la mà! els sentiments i emocions a flor de pell! no és pot explicar amb paraules!! una gran experiència amb ganes de tornar-la a reviu-re amb els grans companys que he tingut la sort de conèixer en aquest gran club! gràcies a tots!!!
Ja ha arribat el dia tant esperat però a l'hora tant temut!! vaig cap al punt de trobada del club, veure els companys m'ajuda a treure'm nervis de sobre.
Ja estic al meu calaix acompanyada de l'Oriol, veig que m'he equivocat de calaix, bè igualment anirá al ritme que m'havia propossat! l'Oriol tira molt més que jo i ràpid el perdo de vista. Continuo al meu ritme de 5:20 / 5:30 més o menys per por a no trencar-me! fa molta calor, segueixo el consell de l'Oriol de beure tota l'empolla d'aigua a tots els avituallaments que trovi. Per el km 8 més o menys, m'agafen el Tito, l'Àlex i el Morilla, intento seguir-los però van massa forts, així que decideixo posar-hi cap i continuar al meu ritme!
Quan estic baixant ja per la Meridiana, al km 20 aproximadament, em creuo amb el Chechu que no fa gaira bona cara, entenc que algo l'hi ha anat malament, darrera seu va l'Eli acompanyada d'una noia, ella fa més bona cara jeje! vaig trobant gent que conec de Lleida i al meu fisio que va disfressat amb perruca , trovar a gent coneguda m'anima a continuar lluitant i assolir el repte que m'he marcat, imaginar traspassant l'arc d'arribada i pensar en tots els entrenaments tants durs que he fet m'ajuda a treure forces d'on sigui!!!
Fa molta calor però de momento ho porto força bé, arribo als 30km esperant bel tant anomenat mur...al km 34 em començo a notar com se'm carrega molt l'isquio i em comença a fer mal, procuro no pensar i concentrar-me en la respiració! les engonals em fant molt mal i no em deixen aixecar les cames, quasi vaig arrastrant els peus però no em permeto abaixar ritme, al km 38 obser-vo al Morilla davant meu, apretó una mica per agafar-lo, em situo al seu costat, trovar-lo m'anima molt! sembla que la meva presencia li ha donat forçes per acabar l'últim esprint! ja veig l'arc, pensó que és el d'arribada i faig augmento ritme, resulta que m'he equivocat i veig que encara em queden uns 100m aproximadament, sembla que sigui poc però m'esfonço i baixo el ritme bruscament, no puc més, llavors gràcies al suport i ànims del morilla que m'agafa de la mà em surten forces per continuar. Travessem l'arc d'arribada donats de la mà! els sentiments i emocions a flor de pell! no és pot explicar amb paraules!! una gran experiència amb ganes de tornar-la a reviu-re amb els grans companys que he tingut la sort de conèixer en aquest gran club! gràcies a tots!!!
MARATÓ DE BARCELONA PER L'ANTONIO MORILLA
16 de març de 2014, estic convençut que em costarà d’oblidar aquesta data.
Tot va començar amb una conversa via Wathsapp amb el company i amic Chechu, ell es un tio al que no li fa por cap repte, s’esforça i treballa per poc a poc anar tombant-los, per difícils que semblin. Si a això hi afegim que jo m’apunto a un bombardeig si la companyia s’ho mereix, ja som 2 penjats disposats a patir per els carrers de Barcelona. Com no podia ser d’una altra manera, la valenta Eli, que porta l’atletisme a la sang, no volia ser menys que el seu estimat. A la presidència del CAR, Tito i Alex , tampoc va costar gaire esforç fer que ens acompanyessin. Per altra banda, Albert Isasi, Oriol, Xavi Pascual, Choche i Silvana ja tenien a la seva agenda aquesta cursa, i per últim, Raquel Garsaball també es va deixar embolicar (crec que des de llavors ha descobert com som els del CAR).
Personalment, aquest repte em motivava bastant, tot i que no volia centrar-me exclusivament en córrer per preparar aquesta fita, hi ha altres reptes durat l’any que fa que hagi de distribuir el meu temps d’entrenaments entre el córrer, la piscina i la bici. Tot i això he fet 3 mitges maratons en els últims mesos assolint grans millores d’una a l’altra, per tant considero que la preparació ha estat bona. Les 3 últimes setmanes no vaig poder córrer degut a una lesió al genoll (no m’estendré en aquest aspecte aquí, li dec una crònica de la lesió a l’amic Aitor), el que em feia dubtar molt el poder estar a la línia de sortida, però finalment, deu ser cosa de bruixes, 4 dies abans de la gran cita puc fer l’últim entreno amb l’equip sense cap molèstia i forçant la maquina. D’estar enfonsat moralment a de cop anar a per totes.
Els últims dies s’estan fent molt llargs, només tinc ganes d’estar allà, un s’intenta hidratar bé, cuidar una mica l’alimentació i descansar. Dubtes de com alimentar-se durant la cursa, com portar els gels... Per desgràcia la lesió de l’últim moment no em va permetre fer alguna tirada llarga per practicar l’alimentació i veure les sensacions mes enllà dels 21 km.
Dissabte 15 al matí agafem el cotxe amb l’Alejandro Asensio i el Percha (que tot i que ha deixat el club aquesta temporada es un amic i estem encantats en compartir aventures amb ell). Cap a les 13h ja estem a Barcelona, deixem el cotxe al pàrquing i una passeig cap a l’apartament on passarem la nit amb Alex i Tito. Descarreguem maletes i cap la buscar dorsals, dinem allà mateix amb els dos companys de viatge i passeig per la fira del corredor. Ja per la tarda ens trobem amb Tito, Eli, Chechu i Isasi, així que fem un altre recorregut per la fira ja sense el Percha. Arriba l’hora d’anar a descansar i sopar. A l’apartament el gran Alex es curra una peazo amanida de pasta i unes pizzes que devorem acompanyats de Tito i cap a dormir.
Les 5:30h i sona el despertador... ara ja si que si, es el dia!
Cadascú esmorza el que esta acostumat, el cachondeo i les visites al bany provocats entre d’altres per els nervis, els últims dubtes i cap a punt de trobada. Retrobament amb la majoria de companys, foto d’equip, últimes converses i cap als calaixos de sortida (sembla el matadero, tots en fila cap a les gàbies). Jo estic a la 3a sortida amb Tito, Alex i Albert Isasi, Percha, Raquel i Oriol estan a la primera i la segona, Chechu i Eli a la quarta.
Uns 6 minuts després de la sortida dels pro ens toca a nosaltres. Estrategia d’equip: anar a 5min/km fins el km 30-35 i després a veure que pot fer cadascú.
Bocinazo de sortida i a començar a córrer. Els primers km son majoritàriament en pujada fins arribar a Diagonal i serveixen per acostumar al cos a anar a un ritme mes lent del que et demana i començar a veure les sensacions de cadascú. Passat el km 5 primer avituallament, així que, tot i no tenir set, toca veure una mica d’isotónic. Poc a poc van sortint les molèsties de les lesions que anem tenint cadascú, però entre els 4 decidim de no parlar de mals ni lesions. El genoll dret cap al km 7 comença amb les molèsties que havia tingut les setmanes abans, el que em fa pensar que en pocs minuts arribarà el mal i hauré de parar. Per sort arriba l’Av. Diagonal que fa una mica de baixada i allà no em molesta i poc a poc me n’oblido d’ell, així que a continuar corrent i gaudint amb el companys. Aqui adelantem a Raquel que ha sortit abans que nosaltres i va a un ritme constant.
Km 10 i anem una mica per sota de temps esperat ja que els últims km baixaven. Poc després arriba el 2n avituallament, així que gel pal cuerpo i una mica d’aigua. Per ara tot va rodat, han desaparegut les molèsties i el ritme es mes que còmode.
Km 15 i sembla que tinc una mica de gana, així que obro una de les barretes de muesli que portava “porsiacaso” i mossegadeta a mossegadeta cap endins just antes d’arribar al 3r avituallament on toca agafar una mica mes d’aigua. Cap al km 17 diria que era, parada rapida d’Albert, Tito i un servidor per treure una mica de líquid de la bufeta, Alex continua però afluixa el ritme per a que ens puguem reenganxar.
Al km 18 ja som a Meridiana, hem de pujar fins dalt de tot i tornar a baixar, així que vas veien als que baixen contínuament. Em centro en mirar a veure si trobo cares conegudes ja siguin del CAR o del CAVA, així no veig la pujada que encara queda. Veig a l’Oriol que va ven content, Manu, Miguel, Jorge...
Quasi sense adona-me’n fem mitja volta al km 20, a pocs metres toca un altre avituallament, així que 2n gel al cos i aigüeta, mitja ampolla per beure i l’altra per refrescar el cos. Pas per la mitja marató, encara amb els 3 companys d’aventura, a 1h47min (segons els nostres GPS hi ha mes metres dels que marca), però be, no està gens malament. Meridiana avall i passat el km 22 un altre avituallament, així que una miqueta mes d’aigua. Per aquí trobem l’Eloi Moragues, que espera a Tito per donar-li mes gels. Aquí sembla que les cames comencen a avisar de que estàs fent mes km dels que les tens acostumades, tot i que de cardio vas molt relaxat.
Cap al km 26 tornes a estar a Diagonal, això si, aquest cop es de pujada, poc després hi ha un altre avituallament amb lavabos portàtils, una mica d’aigua i a seguir. Casualitats de la vida, uns 500metres passats els lavabos la panxa es comença a queixar de repent, el que em fa afluixar una mica el ritme. Li comento a Tito que tirin, tot i això el company Isasi afluixa també el ritme per que em reenganxi amb ell. Quan el tinc suficientment a prop perquè em senti li dic que haure de parar al següent avituallament amb lavabo, que tiri que jo continuo en solitari (Gran gest de l’Albert esperant-me, Gràcies noi!). No se en quin punt trobaré el següent bany i així es impossible córrer, així que al primer bar que veig entro, demano per el bany i faig “pit stop”, surto corrent donant les gràcies a la xineta que fa de cambrera i a tornar a córrer, o això es el que volia. Quin mal de cames després d’haver estat 1 min assegut!
Poc a poc em vaig trobant mes bé i ja puc córrer. Torno a agafar a l’amic de Vilaller Oscar Mallada, sembla que vaig a millor ritme que ell però decideixo continuar amb ell, ja que vaig còmode al seu ritme. Ara ja anem Diagonal avall, el que en principi havia de ser bo per recuperar una mica, però ai mareta... de sobte em quedo sense forces passat el km 29. He trobat el MURO? Jo crec que si no ho es s’assembla, tinc calor, estic cansat, les cames pesen, estic com una mica marejat... pajara de veritat! Aixi que Oscar, encantat d’aquest curt trajecte i sort fins al final.
Ara em recordo d’una conversa de divendres amb Josep Monforte i Percha en la que Josep m’explica com afrontar el Muro. Baixa el ritme, beu tranquil·lament, si cal parant a l’avituallament i menja. Així ho faig passat el km 30 on trobo el següent avituallament i als següents, km 32,5 i 35. Fins aquí lo important es no defallir, així que beure i menjar bé i córrer d’avituallament en avituallament sense parar per molt que el cap ho demani. I sembla que la tàctica ha funcionat!
Passat el km 35 em torno a trobar molt bé, així que res, agafem altre cop ritme convençut de que la meta ja no s’escapa, això si, el no tenir una referència amiga fa que sigui mes conservador que de costum. Per allí sento el meu nom, l’Albert Badia ha sortit a animar-nos, no sé si amb algun conegut mes (gràcies nois!).
Sobre el km 40 m’adelata per l’esquerra i sense intermitent na samarreta del CAR, la Raquel me ha pillao... a qui se li acut intentar escapar de l’autoritat!. Bé, no hi ha mal que no es pugui aprofitar, així que li dic que apreti el que vulgui que no penso deixar-la escapar, em diu que vigili no em trenqui per voler-la seguir i encarem junts la pujada de Paral·lel, amb un petit desviament degut a les obres, adelantant gent contínuament, esquivant algun fotògraf que es posa al mig i gaudint fins al primer arc, on Raquel ja volia parar (Raquel, els patrocinadors són una mica cabroncetes i col·loquen arcs de publicitat per enganyar, encara queden uns 200 metres). Ara ja si, el carrer es fa mes ample, últims ànims per part de la família Sala, pell de gallina i arribada a meta amb la meva compi dels últims km. Una forta abraçada i retrobament amb Tito i Alex.
Finalment 3h48’07’’!!! Molt content del repte assolit.
Menció especial a la família Sala i Muñoz per aguantar les hores de cursa animant-nos i fent algunes fotos per recordar la fita. També al Sr. Isasi per el chollo de l’aparcament, el dinar i l’habitació on dutxar-nos que va aconseguir per a tots.
Estic convençut que repetiré a BCN, abans hi ha altres reptes. 16 de novembre oi companys?
Pos.3335 - Alejandro Asensio - 3h32'09"
Pos.3429 - Oriol Faidella - 3h32'52"
Pos.3480 - Tito Pueyo - 3h33'13"
Pos.3542 - Albert Isasi - 3h33'42"
Pos.5666 - Antonio Morilla - 3h48'07"
Pos.6203 - Raquel Garsaball - 3h51'15"
Pos.8356 - Xavier Pascual - 4'03'33"
Pos.9374 - Josep Mª Gràcia - 4'11'23"
Pos.9375 - Silvana d'Antonio - 4h11'23"
Pos.11654 - Chechu Muñoz - 4h32'31"
Pos.12990 - Eli Sala - 4h52'08"
No hay comentarios:
Publicar un comentario