CAP DE SETMANA DEL 22-23 DE NOVEMBRE

.

Esta claro que no puede haber un fin de semana sin que ninguno del CAR se esté quieto y que el nombre del club, la comarca y el verde no se propague mas allá de nuestras fronteras. Este fin de semana le tocaba a Albert Isasi en Barcelona,... participar en la Ultratrail Collserola, haciendo un gran papel en la versión de 23km entrando en meta el 77 de 500 participantes. Por otro lado nuestra campeona Raquel Garsaball realizaba una gran carrera de 5km consiguiendo la primera plaza del podio femenino en la vuelta al Pantà d'Ivars d'Urgell. Por último, nuestro corre-caminos, dejaba la velocidad y se situaba en la línea de salida de la Jean Bouin haciendo muy buena carrera. Enhorabuena a todos!!


JEAN BOUIN - 5 KM

Crònica cedida per l'Eloi:

Un any mes em disposo a fer la Jean Bouin, cuna cursa mítica de Barcelona, que no se pqerque cada any es segura al meu calendari, es una cursa molt recomanable.

 Aquest any la corria la 5km i la corria amb amics, cosa que em va penalitzar ja que vam sortir tots junts, i vaig haber d'avancar molta gent al principi, peró un cop agafada la gran via, ja vaig poder agafar un bon ritme, al final content per la marca 24:45 aproximadament com l'any passat i patint molt menos,i posició 238 de 1800 prepareu-vos que la Sansi esta a tocar jajajajajajaja :P

 

  23K ULTRA TRAIL COLLSEROLA

Crònica cedida per l'Albert Isasi:

 

Mentre uns acaben la temporada, d’altres la comencem; tenim en compte que amb la conya de l’esguinç de turmell del juny vaig estar parat molt de temps i que el clima per Barcelona anima a correr mes que per la muntanya; i em marco com a objectiu pel 2014-2015 mantenir la Marató de Barcelona i adintrar-me en el mon del Trailrunning, començant modestament i, si tot va bé, acabar el 2015 amb alguna ultra. Però tot al seu temps!!!

 

I el primer pas de la temporada és La Popular de la Ultra Trail Collserola, una cursa de 23 km al costat de casa que ja vaig fer l’any passat, tot i que la d’aquest any te petits canvis de recorregut.

 

Estic en plena rehabilitació del turmell, així que m’ho vull prendre amb calma: fer una patxangueta, sense riscos i sumar quilòmetres per la següent etapa important que serà al febrer amb la marató de muntanya de Sant Sadurní. I amb més calma encara m’ho vull prendre quan em trobo amb una antiga companya de feina a la línea de sortida que també correrà i també surt d’una lesió. Anirem junts petant la xerrada i ens ho passarem bé!!! A mes com que està soltera, tinc 2 hores i pico per fer gestions pel company Morilla, que necessita assentar el cap d’una vegada a veure si aconseguim entre tots que li surti bé una marató… que no pot ser això de sortir de festa 2 nits abans!!!

 

 

 

 

Aquí amb la companya abans de la sortida…

 

Malauradament, just abans de sortir em diu que té previst fer 2h45’ que serà a l’hora que la seva parella vindrà a recullir-la… i com que no té una germana bessona, opto per anar a la meva no sigui que de tant xerrar m’entri flato…

 

Tret de sortida a les 10.00 amb 500 inscrits i a veure com se’ns dona!!!

 

Només començar, 1,5 km per asfalt amb petites pujadetes que aguanto molt bé (per algo sóc asfaltero!!!) i em poso entre els primers del segon grup (al primer van les bèsties i aquests son inabastables…). Un cop entrem en pistes, el grup dels liders s’equivoca de camí que fa que per primera vegada en la meva vida em trobi en el top-10 d’una cursa!!!! La foto em dura poc, perquè els màquines de seguida tornen al bon camí i em deixen al meu lloc.

 

De sobte em trobo amb el Joseba Beloki, ex ciclista professional i podi a Tour i Vuelta, a un costat i el Robert Mayoral, Iron Man i no se quantes coses mes, a l’altre i com que tots 3 som nous en això del Trail, ens estem uns quants quilòmetres junts: a les baixades jo els deixo i a les pujades ells a mi, així que al final tornem a trobar-nos.

 

 

 

Primer plànol del Mayoral, jo seguint-lo i, de blanc, el Beloki

 

Allà pel km 8 ens trobem amb una pujada forta i el Beloki tira i se’n va (com es nota que era escalador!!!). Espero poder tornar a agafar-lo en alguna baixada (en converses tuiteres posteriors reconeix que no baixa una merda) però ja no el veig fins l’arribada.

 

Del km 10 al 15 pateixo l’esforç d’haver aguantat a aquells dos i a la mínima pujada em poso a caminar. Va, diré que durant 5 km vaig estar fent Ca-Cos que sóna mes guais… fins que arribo a l’avituallament del 17, m’ho prenc amb mes calma que al primer i menjo tranquilament que hi ha gana.

 

D’aquí a meta és baixada i pla, bien!!! penso primer, però mecagüen la baixada!!! Se’m comencen a carregar els quadriceps i em passen 4 o 5 tios, ja els passaré al plà… o no!!! perquè en acabar la baixada m’enrampo i al final ja m’està bé arribar.

 

Acabo en 2h26’37’’ i possició 76. Prou bé no?

 

Aquest diumenge toquen els 11k de 3Turons a Barcelona i començarem a estirar quilometrades, a veure si a la Ultra Trail Collserola 2015 estic en condicions de fer la llarga de 80k!!!

 

 

5 KM A L'ESTANY D'IVARS

Crònica cedida per la Raki:

Fa una setmana que he fet la marató de València i ja em disposo ha competir un altre cop, però avui una de 5km per activar cames!

Aquest cop la faig al costat de la meva germana que s'està iniciant al run.

Arribem a l'estany i ens diuen que es surt des del poble, així que apartem la tanca i anem direcció al poble, però resulta que estem fent el recorregut de la cursa i ens plantem davant l'arc de sortida! quin lio! bé almenys ja he vist l'últim km de la cursa jeje!

Deixem el cotxe a ma mare perquè el vagi aparcar i nosaltres anem ha buscar el dorsal, fer cafè i agafar el bus que ens portarà a l'estany!

Com sempre, tot amb preses i agafem l'últim bus, arribem a l'estany i ha escalfar ràpid, estirar una mica i a la linea de sortida!

Ens desitjem sort i ha córrer! surto bastant ràpid ja què les cames em responen bastant bé, el dia anterior havia sortit ha córrer per 1r cop des de la marató i em feia mal el genoll però avui sembla que està perfecte.

Porto unes 4 noies al davant però que aviat les avanço a totes i em situo 1a. Quan em dono compte ja porto 3km i les cames em responen força bé, arriba una pendent que no s'acaba mai, ja no estava acostumada a les pujades jeje! després de la pujada baixo el ritme ja què em deixa bastant tocat l'isquio, ja arribo al punt d'on havia entrat amb el cotxe, això ja m'ho conec i sé que és tot pla, així que a per totes!

Quan estic a 20m d'arribar a la linea d'arribada, allí m'espera la meua neboda per donar-me la mà i arribar juntes, que per cert quasi que la faig volar pobreta jeje! però una arribada molt emotiva al celebrar la victòria amb una persona tant estimada!

Ara unes vacances de fi temporada no anirà malament i haurem d'encetar la botella de 3L que em van donar...jeje!

Al final vaig arribar la 18 de 238 corredors i 1a de noies! molt contenta del resultat i acabant sense cap lesió!