CLUB ATLÈTIC RIBAGORÇANA: CAP DE SETMANA 10-11 DE NOVEMBRE DEL 2012

CROS D'AGRAMUNT 2012

Crònica de l'Aitor Sala. Comença molt fort!!!:

Després d'un període de descans, avui torno a la competició amb una de curta, de 5.910 mtres. Circuit de gespa perfecte per córrer, en que havíem de fer 3 voltes. Poca participació però bon nivell. Les sensacions de la primera volta no eren gens bones, suposo que de la falta de competició a les cames...però a partir de la segona volta començo a sentir-me millor, acabant amb bon sabor de boca. Proper test, la Jean Bouein de BCN la setmana vinent. I continuar entrenant!!!!

Pos.11. Aitor Sala. 22'56" ( 8è cat. Sènior)

https://www.inscripcions.cat/access.php?page=operacions/classificacions.php&codi_cursa=crosagramunt2012

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Crònica d'en Chechu en una cursa on teníem a l'Eli, la Miriam i ell mateix competint:

Després de la mitja de Lleida i aprofitant la visita a la “Tata Míriam” decidim apuntar-nos a una cursa de 5Km per les rodalies de Barcelona. La Sani de Sant Feliu de Llobregat va ser la cursa elegida per aprofitar de matí del diumenge.

El dia es desperta tapat i amb pluja a estones, ens plantem a Sant Feliu on ens espera una cursa de 5Km amb quasi bé 1000 participants. Veient el panorama, decidim ficar-nos a les primeres posicions, just darrera dels “Vips”, per no perdre gaire temps en la sortida. El recorregut era gairebé pla menys amb 2 rampes curtes. Durant la cursa t’anaves creuant constantment als participant. Personalment anava a disfrutar, ja que, no estava en les millors condicions a causa de la meva indisposició dels dies anteriors, però no sé si va ser pel meu pas per el urinari abans d’escalfar, però tenia bones sensacions.

La cursa comença ràpida i jo al poc temps em situo junt amb un dels mes grans “vips” de la cursa, dic gran perquè mesura 2’10 d’alçada i es l’Andrei Xepkin, curiosa sensació, i més, quan el tio s’allunyava de mi cap endavant. Em vaig trobar agust fins a meitat de cursa i allí vaig fer una mica de bajon però aguantant bé, mentre m’anava creuant amb l’Eli i la Míriam. L’Eli cada cop que ens vèiem feia pitjor cara , en canvi la Míriam en feia millor i em tornava el saludo. Cap a l’últim quilòmetre ja estava buit, suposo per l’escassa alimentació que portava degut al meu estat, però fins i tot en aquell moment vaig anar avançant participants que ja anaven pitjor que jo, com el gran Andrei. El final de cursa una mica estrany, per la curiosa entrada a la pista d’atletisme, encara que, sempre fa goig acabar en un lloc així una cursa.

Com a curiositat dir que, ens vam trobar a un participant amb l’equipació dels Sky Games de la Ribagorça Romànica, Pepe, parent de la família Gordun.

Gran matí a Sant Feliu de Llobregat i amb molt bona companyia.