CAP DE SETMANA DEL 6-7 DE JULIOL

.
TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT'13



Personalment, el tri de Pont era l’objectiu de la temporada i tot l’entrenament de l’any anava enfocat a millorar el resultat de les edicions anteriors. Des de l’edició del 2004 aquest ha sigut l’objectiu i ho seguirà sent fins que el cos m’ho permeti. Cada any hi ha hagut un petit pas de millora i aquest any volia buscar el mateix.

GRAN ambient al poble i GRAN ambient de Club. El dia anterior a la prova ens reuníem una bona colla per a preparar la zona de transició del nàutic i fer “pinya” abans del dia “D”. Ho vam aconseguir. Un cop feta la feina, ens vam “enfundar” els neoprens per a fer un reconeixement del circuit de swim i visualitzar les referències que ens ajudarien a seguir la línia recta en aquest sector.

A l’acabar, tots cap al breafing de la prova, atendre a les últimes indicacions, últimes recomanacions, i ens “acomiadàvem” fins a l’endemà, que sens dubte, seria un GRAN dia.

8:00h - Moviment en massa a la zona esportiva. Havíem de deixar les sabates de run i marxar cap al nàutic on teníem el box1. Ens trobem tots els del Club: Roge (debut en olímpic i 2on triatló del currículum), Chechu (debut en olímpic), Percha, Fernando, Àlex, Anna i jo. 7 integrants en la X Edició del tri de Pont amb l’objectiu ben clar – gaudir-lo al màxim.

Baixem al nàutic, preparació de la transició i nervis, molts nervis, que els tapàvem fent bromes contínues. Milers de fotos, com si fóssim els favorits de la prova i enfilada cap a la zona de sortida.

8:45h – Tret de sortida. Una volta en sentit antihorari de 1500 mts indicava la jutge. Sortida rapidíssima on els primers 30” són un continu de cops i glops d’aigua fins a agafar cadascú la seva línia. Àlex, Roge i jo sortim de la dreta i endavant, per intentar agafar la millor línia. Els altres 4, una mica més enrere evitant l’aglomeració inicial.

Natació molt ràpida. El pantà és com una gran piscina i l’aigua estava en calma total. Aquí la natació és més àgil que a mar, on les ones dificulten les braçades.

Personalment, aquest sector el vaig afrontar al màxim sabent la importància de sortir el més endavant possible per intentar agafar un bon grup a la bici. M’implico al màxim i intento donar-ho tot, quasi tot.

Sortida de l’aigua i Mario em canta - “el 22, a menys de 3’ del primer! va que vas molt bé!!!”. Perfecte, bona posició, millor de l’esperada. Ràpida transició i a la bici on ràpid començo a agafar corredors formant un petit grup de 5 unitats on es comença a treballar. Bé, molt bé.

Per darrere, Àlex marcava també un bon parcial de swim sortint a tan sols 2’ per darrere meu. Boníssima evolució en aquest sector. Roge, sortia 3er del club i per darrere venia la resta.

Sector de bici a una sola volta fins a la cruïlla d’Erill passant per la població de Barruera. Novetat i ben acollida pels participants. Més segura i més bonica.

A l’alçada de Llesp, al grup on anava de 5 integrants, ens agafa un grup per darrere amb bon número de favorits per entrar al TOP10, entre ells Gabri i Martí Lazaro (1er sub23) i varis integrant del VIC. Penso, “ara treballarem junts i farem un bon parcial”. Doncs estava equivocat...En primera posició rodava Joan Ruvireta, del VIC i “no hi havia interès per accelerar la cursa pels del VIC”. Gabri fa un intent d’escapada, el segueixo, però ens quedem sols. No volen tirar...

Davant d’aquesta situació, veig que tinc les de perdre. Faig una ullada al grup i me n’adono que sòc el més lent en cursa a peu amb l’agreujant que, per darrere, puja un grup nombrós amb bons corredors també. Solució, agafar la iniciativa i “buidar-me a la bici”. Aconsegueixo incitar a 3 integrants més i comencem a treballar. Una llàstima, perquè de 15 unitats del grup, tan sols treballem 4.

Pujada d’Erill i ens comencem a creuar als primers. Ruvireta escapat, darrere Xavi Torrades, un grup de 3 on roda Chirico, un altre de 3 i un grup on roda Queralt. Anem a davant. Fem el gir i l’objectiu és agafar el grup de Queralt. Igual que a la pujada, no hi ha interès per “tirar” i seguim “currant” els mateixos.

Durant la baixada ens anem creuant amb els del club. Àlex roda mot a prop en un grup gran i els altres van una mica més “desperdigats” però amb molt bones cares. Tot va bé.

Abans del creuament a la N-230 aconseguim agafar al grup de Queralt i només entrar a la Nacional, el mateix Queralt llença una escapada. Gabri i jo sortim darrere amb el màxim “desarrollo” i el cacem a l’entrada de Pont on entrem a molta velocitat.

Una “passada” entrar al teu poble dins del TOP10 amb la gent animant al màxim. No es pot descriure en paraules. L’arribada a la zona esportiva impressionant, amb moltíssima gent animant...bestial. Em baixo de la bici entre els 10 primers i només deixar la bici....PAM! Estrebada muscular al quàdriceps! L’esforç en la última escapada em passa factura. Merda! Per un moment penso que la cursa se m’acaba...no pot ser...cop de ràbia i inicio a córrer però amb molt mal ritme. Passo pel primer avituallament i allí Mario, un altre cop m’anima dient que segueixo entre els 20 primers. També moltíssima gent coneguda m’anima moltíssim i em fa treure força d’on no n’hi ha. No se com agrair-ho...

Circuit de run de 3 voltes per la vora del riu on, en un tram, ens creuem tots els participants. Veig que Àlex va molt aprop meu i que amb ells molts corredors a un gran ritme. Jo només deixar la bici ja m’he quedat en la última posició del meu grup. Tots ells corren a ritmes que encara queden molt lluny per mi. Més ànims per a seguir entrenant i arribar a poder “lluitar” amb ells, són d’una altra lliga...

Els 10 km de cursa a peu se’m fan interminables. Mal al quàdriceps, just d’energia i desmoralitzat veient com no em paren de passar corredors. Vull acabar!
Durant la cursa a peu em vaig creuant amb els nostres. Àlex molt a prop però també amb problemes perquè veig que no m’atrapa i això vol dir que no va bé. Roge en bona posició i amb bona cara, Percha gaudint del seu tram, Anna valenta apretant, Fer concentrat i Chechu sabent que ja gairebé ho té. Una alegria anar veient als teus, tot i que la cara, degut a l’esforç ni canvia, però per dins una GRAN satisfacció. Triatló a casa i nosaltres hi som. Com diu la frase de l’IRONCAT – “Tots volen, però no tots poden” – hi ha un esforç molt gran al darrera per a poder estar a la línia de sortida. Ens animem, encara que sigui amb un petit gest o un petit moviment d’alguna part del cos. Les forces van justes.

ARRIBADA! Aquest any, degut al patiment dels últims kms, em ve la sensació de plorar (la mateixa que al Half de Salou o del Half de Calella). Una sensació que només la tens quan realment t’has implicat al màxim. Una sensació de recompensa interior per l’esforç realitzat. Una sensació difícilment descriptible però d’inmensa alegria. FINISHER!
Abraçada a la família i a tots els àmics que venen a donar-te la enhorabona. GRÀCIES A TOTS! Ara, només queda esperar, un a un, als companys d’equip, que cada cop més, som com una GRAN família.

Àlex, fent una gran cursa, arriba a tan sols 1’ darrere meu, ocupant la 3ª plaça en categoria V1. ESPECTACULAR la millora en tan sols 3 anys i tot gràcies al sacrifici. Tot sacrifici té recompensa. GRAN ÀLEX!!!

Percha, de menys a més, creua la línia d’arribada amb l’ojectiu complert -tornar a fer el triatló de casa. Prova assolida i el que és millor, amb bones sensacions. GRAN FERMÍN!!!
Roge, sense paraules. 2on triatló i primer olímpic amb un resultat més que bo. Cursa constant mantenint-se a la part mitja de la taula. Ja tenim un altre triatleta!!! GRAN ROGE!!!
Fernando, després de la recent paternitat, creua la línia d’arribada amb l’objectiu complert. Patiment però amb l’alegria de la recompensa. GRAN FER!!!

Anna, després d’uns dies dolents amb problemes d’anemia i poques forces per entrenar, treu forces d’on no n’hi ha per a ser finisher i la única local. RECOMPENSA A L’ESFORÇ! GRAN ANNA!!!

Chechu, després de 6 mesos de preparació  i partint de zero, conclou l’objectiu que va començar la nit de fi d’any. 6 mesos d’apendre a nedar, d’apendre a córrer i 6 mesos d’esforç i sacrifici amb un objectiu clar, ser FINISHER A L’OLÍMPIC DEL PONT DE SUERT. Objectiu complert, amb millors sensacions de les esperades i amb un GRAN resultat. GRAN CHECHU!!!

En definitiva, complerta una altra edició del triatló de casa. Triatló que guanya any rere any, triatló que fa que la gent cada any surti més de casa per a animar als nostres (gràcies). Triatló que l’hem de cuidar i l’hem de seguir gaudint com hem fet fins ara.

GRAN CLUB ATLÈTIC RIBAGORÇANA!!!

Pos. 35 – Tito Pueyo – 2h09’36"
Pos. 38 – Àlex Asensio – 2h10’48”
Pos. 114 – Carlos Cierco – 2h26’45”
Pos. 117 – Roge Flores – 2h27’49”
Pos. 146 – Fernando Figuera – 2h34’00”
Pos. 180 – Anna Saura – 2h44’06”
Pos. 195 – Chechu Muñoz – 2h51’09”
 
 

2 comentarios:

Alex Asensio dijo...

Como mola!!

Raïmat Army Records dijo...

Graaande presiiiiii!!!