CAP DE SETMANA DEL 10-11 DE MAIG

.
Companys, un altre cap de setmana ple de moviment on varis dels nostres socis prenien la linea de sortida en les diferents curses d'arreu.
Destaquem el gran paper de tots i SOBRETOT, les ganes amb les que s'afronten els reptes i la felicitat que es despren.
Destacar també, la sortida de bici de carretera que es va realitzar per part d'uns quants socis el diumenge anant a veure a Boltaña els socis que havíen anat a realitzar la cursa de muntanya.
També destacar la nova secció de futbol i la lligueta que ja ha començat de futbol 7 on s'ha format un equip del Club fent representació en aquesta lliga.
Us deixo amb la introducció del cap de setmana feta pel nostre company Alex Asensio a les reds socials:
 

Fin de semana interesante el que hemos pasado. Varios de nuestros compañeros estuvieron presentes en algunas de las variadas pruebas deportivas ofertadas por los alrededores. Por ejemplo Raquel Garsaball optó por el trailrunning y participó... en la Trail Montroig de 28 km en S. Llorenç de Montgai quedando la 6ª en féminas, con un tiempo de 4h,02´que indican la gran dureza de la prueba. Nuestra pareja Chechu y Eli decidían inaugurar la temporada de triatlón desplazándose a Tarragona para hacer el Fastriatlón en distancia sprint, desenpolvando el neopreno y probando sensaciones para este inicio de temporada. Buen papel de ambos y buen entreno para el siguiente en tierras leridanas. Por último Tito, Alex y la juvenil Laura Asensio disfrutaron también del trailrunning en la localidad aragonesa de Boltaña, Alex en el formato de 25 km 1200+, y Tito y Laura en la de 9km 400+. Gran experiencia por el trazado, organización y ambiente y por los grandes resultados cosechados en esta prueba por los miembros del CAR, en la corta, Tito 2º absoluto y Laura 4ª de categoría femenina a muy poco del podio, y en la larga Alex 11º absoluto y 3º de su categoría V1.
 
 
III CARRERA "O VIENTO RONDADOR" - BOLTAÑA
 
Crònica cedida per Àlex Asensio i Tito Pueyo:
 
El fin de semana del 10-11 de mayo lo teníamos reservado para acudir a una cita deportiva que tiene un gran futuro y muchas posibilidades de pasar a ser una prueba de referencia para todos los amantes del trailrunning y de la montaña . No era la primera vez que acudíamos los miembros del CAR, ya que en su primera edición del 2012 tuvimos el placer de estar presentes Percha, Mateva y un servidor, Alex Asensio, y las sensaciones que nos llevamos fueron inmejorables. En el 2013 otros compromisos nos impidieron acudir, pero este año teníamos que volver, por lo menos yo, ya que a un evento de este tipo organizado por un familiar allegado y en el pueblo que me vió crecer no se puede faltar.

Así que nos pusimos manos a la obra para hacer grupo representativo del CAR. Estuvimos a punto de juntarnos 6 para participar, Tito, Antonio Morilla, Chechu, Raquel, Percha y yo, estábamos en la lista de corredores que se había propuesto este reto. Al final y por diversos motivos, lesiones, trabajo, compromisos….sólo Tito y yo nos apuntamos. Tito a la versión lite de 9 km con 400 de desnivel+ y yo al plato fuerte de 25km con 1200+. También contábamos con representación de la sección juvenil del CAR con Laura Asensio en los 9km, una distancia y desnivel que para su edad, 13 años, era un reto complicado, pero que alcanzó muy dignamente acabando 4ª en categoría femenina absoluta a muy poquito del podio. Felicidades Laura.

El programa de la organización prometía un fin de semana intenso y entretenido, para corredores, para acompañantes y para los más pequeños. El sábado a la tarde habían preparado una prueba de velocidad con inscripción gratuita con una distancia de 400m con desnivel + de 80m. Una skyspeed cronometrada que partía de la plaza de Boltaña y terminaba en lo alto del castillo, una carrera muy divertida para el público asistente y para que disfrutaran  los más rápidos subiendo cuestas. Ahí estaba yo, que no sabía muy bien donde me metía, saliendo el primero de los 16 asistentes que saldrían cada 2 minutos. Mi tiempo 2,57”, el 6º mejor, a 17” del vencedor, y disfrutando de las sensaciones al llegar a meta, como si una lija me hubiera repasado todo el árbol bronquial. Una buena activación de cara a la carrera del domingo. Allí tenía animándome incondicionalmente a la familia Asensio, y a la familia Pueyo-Saura al completo que decidieron acompañarme en esta cita y durante todo el fin de semana. Muchas gracias a ambas.

Después carreras para los más peques, actuación infantil con música y títeres y chocolatada con coca para terminar para todos los asistentes.

Después a la ducha y a descansar, no sin antes hacer turismo por Ainsa y disfrutar de una cenita con la familia Pueyo en su Plaza Mayor  a base de tapas de categoría en el Bar La Carrasca, lugar 100% recomendable.

En cuanto a la carrera del domingo, se disputaba en dos formatos, uno corto de 9km y 400+ y otro largo de 25 y 1200+. Tito nos cuenta a continuación sus vivencias del fin de semana y su participación en la prueba:

“Gran cap de setmana el que vam viure a Boltaña amb la familia Asensio. L'Anna, la Zoe i jo viatjàvem a Boltaña el dissabte per la tarda per a fer una visita turística i per a veure la prova de velocitat que es disputava a Boltaña i on l'Àlex prenia la sortida. Una pujada de 500 mts amb 200 mts de desnivell, molt dura i on els participants en menys de 3' ho donàven absolutament tot. Àlex va estar lluitant amb els millors, però no hi va haver premi per poc.

El diumenge era el dia de la prova "O viento Rondador". Dues distàncies, 25 km amb 1200+ on corria l'Àlex i l'altra de 9 km amb 400+ on corríem la Laura i jo.

La sortida, com totes, va a ser al màxim i a ritmes de 3'30" on la cursa s'estirava abans d'entrar al tram de corriol. Ràpidament ens juntem amb l'Àlex on ens fiquem entre els 10 primers de les dues curses. Tram de corriol tècnic per la vora del riu i a continuació pujada d'uns 300+ amb una duresa contínua. Àlex es fica davant meu i anem a ritmes molt alts. Jo vaig al màxim i penso en els 16 km de més que farà l'Àlex...quina passada.

Arribem al punt més alt i s'inicia un fort descens on en menys de 20 mts ja perdo de vista l'Àlex com si se l'hagués tragat el bosc, ANIMAL!!! Una baixada de contínues "ziga-zaga" per un corriol dins d'un bosc on penses que en qualsevol moment et "fotràs" de cap contra un arbre. L'Àlex ja no el veure més, és un autèntic especialista de les baixades.

Al final de la baixada i km 5 aprox. hi ha la separació de les dues curses i allí em canten que vaig en 2ª posició. Bé! Apreta Tito!!! Miro enrere i veig que vaig sol, i per davant vec que també em treuen molta distància. Aquest fet fa que em pugui relaxar una mica ja que no tinc pressió ni per davant ni per darrere.

L'últim tram és desfà el tram que s'havia fet inicialment i la cursa acaba en una pujada d'1km per arribar a la plaça del poble on hi ha la meta. Pujada molt dura, però el fet de no tenir pressió per darrere, fa que me la prengui amb més calma i la gaudeixi.

Arribada a meta on tinc a l'Anna i la Zoe esperant-me amb una gran rebuda per part de la organització. Segona posició darrere de "Nano" Sarrablo, organitzador de la prova i cunyat de l'Àlex. Un gran corredor que va anar amb el cap de cursa de la llarga fins al desviament, un autèntic CRACK.

Per darrere, la Laura entrava en 4ª posició femenina a tan sols 5' del podi i firmant una gran cursa. Enhorabona Laura!!!

Per altra banda, l'Àlex, després de fer els 25 km entrava en la posició 11 de la general (espectacular després de veure el gran nivell que hi havia a la prova) i 3er de la seva categoria. Una grandíssima posició tenint en compte que el millor nivell en aquest tipus de curses està en la seva categoría.

Resumint, cap de setmana GENIAL, on hem de donar les gràcies a l'Àlex per l'allotjament, el gran tracte rebut, el gran anfitrió que va ser i el ensenyar-nos Boltaña i la seva Gran cursa.

Respecte a la organització, un 11 sobre 10. Tracte familiar, genial, i acabant en un gran dinar "entaulats" amb menjar "per a parar un tren". No es pot demanar més per una cursa.

Evidentment tornarem, però em sembla que la propera vegada serà l'Anna la que correrà i jo el papichulo niñero. “

En cuanto a la prueba reina del domingo, 25 km de trailrunning con 1200+, se podría resumir en una palabra “espectacular”, casi el 80% del circuito está compuesto por sendero entre bosques de pino, robles y encinas, la parte que discurre por la ribera del rio Ara, que en estas fechas baja fuerte,  es la más impresionante, corriendo entre rocas y tramos encordados para prevenir el caer al rio, sorteando “el paso del campeón” tramo ya famoso y mítico en esta carrera. Este tramo se lo pierden los que hacen la corta, una pena.

Después de acompañar a Tito en los primeros 6km, nos despedimos cuando la prueba corta se separa de la larga, y cambio de compañía, ahora es Pablo Nerín del Turbón Laspaúles el compañero de viaje, ribagorzano que se decidió también a participar. El trayecto trascurre de manera circular por varias poblaciones del municipio de Boltaña pasando por todas ellas por los antiguos senderos ahora recuperados, antiguamente la tradición consistía en que la juventud iba de pueblo en pueblo con sus instrumentos musicales cantando y tocando para amenizar y rondar a los vecinos, a cambio de algo de beber o comer. El conocido grupo musical La Ronda de Boltaña, compuso un tema que hablaba de esta tradición y que tituló “O Viento Rondador”, que a la postre a dado nombre a esta gran carrera por montaña.

            En cuanto a la carrera en si, buenas sensaciones, aun no corriendo al 100% debido a la pubalgia que arrastro desde el maratón de Barcelona, aunque ya se que esto no es forma de curarla.

            Mantengo el top ten durante gran parte de la carrera, es en los últimos 2 km, una bajada infernal, donde se desciende en 2km lo que se sube en 7, donde el pubis se empieza a quejar, sumado a los calambres en los abductores que me obligan a parar a estirar, me hacen perder una posición. Tanto de la general como de mi categoría. El que me adelanta en el último km también es veterano. Aún así muy contento con el resultado y la imagen dada en mi tierra. Podio en categoría y 11º absoluto con un tiempo de 2h43´en los 25 km.

            A la llegada un gran recibimiento, me esperan por un lado los peques de la familia Alex y su primo Iván, 100 mts antes de la meta y me acompañan  de la mano en el sprint final a meta, al llegar el resto de mi familia con sus abrazos reconfortantes, así como mis compis Tito, Anna y la peque Zoe . Otra gran sorpresa al llegar, varios compañeros del CAR repostando en una terracita al lado de meta, Antonio Morilla, Antonio Flores, Rogelio y Percha se habían desplazado en bici de carretera hasta Boltaña, que buena idea¡ además de entrenar 130 km de bici, nos dan su apoyo en meta¡  ¡Inolvidable¡ Muchas gracias a todos¡

            Para acabar felicitar a la organización por el marcaje impecable del circuito, por su trabajo acumulado de tantos días de preparación, por la oferta de servicios y actividades para todos, por conseguir la implicación de todo el pueblo, vecinos, empresarios y voluntarios y por lo más importante, por el trato al corredor, que es impresionante, con esto conseguís que la gente se vaya con ganas de repetir y eso es lo más complicado.

            La fiesta termina con una gran comida popular incluida en el precio de la inscripción para corredores y acompañantes y posterior entrega de premios en el Pabellón Polideportivo Municipal.

Y no me puedo despedir sin dar la enhorabuena a Fernando Sarrablo, uno de los máximos responsables de la prueba, gran corredor que por motivos organizativos participó en la prueba corta y que además la ganó por delante de un gran Tito Pueyo. Y porque no decirlo, además es mi cuñado¡¡

Desde el CAR os animamos a seguir trabajando de la misma manera…repetiremos¡¡

Los resultados de los nuestros fueron los siguientes:

Carrera de 9 km de un total de 42 inscritos:

  - Tito Pueyo                      50´09”

17º- Laura Asensio             1h14´02” (4ªFem)

 Carrera de 25 km de un total de 148 inscritos:

11º- Alex Asensio               2h43´13”  (3ºVet)


 
 
V TRAIL MONTROIG - 26 KM
 
Crònica cedida per la Raquel:
 
Després d'estar uns dies sense poder anar a córrer, tinc un mono de córrer impressionant i més sabent que el diumenge m'espera una cursa de muntanya molt dura, la Trail Montroig de Sant Llorenç de Montgai.
El dimarts anem amb uns companys a la platja i no se m'acudeix res més que fer 12km per la platja, un error molt gran! em vaig encetar els dits amb l'aigua i tota la setmana amb els bessons fets pols! divendres de cap al fisio i m'els va deixar preparats!

Arriba el dia de la cursa, molts nervis pel gran desnivell que pugem amb pocs km! no trobo cap cara coneguda i tothom es veu força preparat, espero que les aparences enganyin jeje!

Em col·loco davant la línia de sortida, donen el tret de sortida, la gent comença molt fort, miro el GPS i vaig a 4:20 el km, així durant 2km de terreny pla, a partir d'aquí ja ens endinsem a la muntanya, fins al km 8 és pot córrer bé, anem per corriols que ja me'ls conec i em trobo molt còmoda, a partir del km 8 ja comença una verdadera tortura! una pujada interminable, 1.100m de desnivell positiu! començo a pujar, em situo la 3a noia però no tarden gaire en adelantar-me, començo a notar els bessons i cada pas que faig noto una puntxada, però no paro de pujar amunt, em concentro en la respiració i ja arribaré!

Per fi arribo al cim, s'ha de dir que el paisatge és al·lucinant, aprofito per fer fotos i així descanso una mica, arribo a l'avituallament, fa moltíssima calor així que m'hidrato molt bé! ara toca baixar, això ja ho porto millor però he d'anar amb compte perquè hi ha molta pedra suelta! lo que se'm donava bé ara començo a patir de quàdriceps, genoll i puntxades als ronyons, afluixo una mica el ritme fins arribar a terreny pla, agafo un ritme còmode i vaig fent. De lluny observo una noia, serà el meu objectiu! començo apretar i l'aconsegueix agafar, però resulta que és un noi amb grenyes jeje! bé també m'animo per adelantar algú!

Ja estem al km 20, pasem per un camí pel costat dels trossos on està ple de mosquits, no porto ulleres ja què no feia sol i m'entren als ulls, en un avituallament m'he tirat beguda isotònica pensant que era aigua i es clar, se m'apeguen tots els mosquits jeje!

Arribo a l'avituallament i aquest cop ja vigilo en tirar-me aigua jeje! al beure sembla que em tornen les forces i a per l'esprint final!!

Ja estic al km 24 i em dono ànims mentalment al pensar que sol em queden 2km, tornem a baixar, els dits dels peus i les cames em fant un mal horrorós però no puc parar pel que em queda, miro el GPS i vaig pel km 27, que no s'acaba mai aquest patir???

Arribo ja al poble i augmento ritme perquè vull que s'acabi ja! a sobre a l'arribar a baix, un noi em diu que he de donar un tomb a una granja quan pensava que era recte, si no cal fer més km!! jeje! ja veig l'arc d'arribada, arribo amb esprint i directa al pantà a veure si recupero cames jeje!!

Una cursa molt dura però val la pena fer-la, almenys un cop jeje!
 
 
 

 
FASTTRIATLON CANAL OLIMPIC DE CATALUNYA
 
Crònica cedida per l'Eli:

Arriba la temporada i el Chechu i jo decidim estrenar-la a Castelldefels al triatló sprint del Canal Olímpic de Catalunya. El fet de ser el primer ja ens tenia motivats però que també es fes al Canal Olímpic tenia el seu “què”.

Arriba el dia, els dos nerviosos com a flams. Ens acompanya el meu germà Aitor que ens dóna suport mental i ànims.

Sortida separada, primer cor el Chechu i l’Aitor i jo el podem veure i animar. Comencen a arribar els corredors i veiem com a tots els han d’ajudar per sortir del canal, però això no va ser el pitjor, només sortir de la plataforma havien posat una planxa de plàstic per tapar les pedres que va fer relliscar als 10 primers triatletes, cosa que va preocupar molt a la gent del públic, entre ells, a nosaltres. Finalment van treure la planxa (ja tardaven...) i igualment havien d’avisar als participants per evitar que posessin el peu a les roques, nosaltres ja estàvem allí per escridassar al Chechu per a que no es fes mal (si ens va sentir o no ja no ho sabem, anava molt concentrat jeje).

Transició ràpida del Chechu i jo ja em toca començar a anar a posar-me el neoprè i preparar-me per la sortida. L’aigua del canal ideal...s’estava millor dins que fora (feia massa calor). Des de dins de l’aigua animo al Chechu que veig que passa fundint direcció als boxes per fer l’últim tram de cursa. Jo mentrestant, nerviosa, visualitzo la boya que sembla com si cada cop s’allunyés més...

Ens col·loquen a tots a l’arc de sortida i ens fan posar-nos a l’aigua poc a poc. Sense voler-ho em col·loco pel principi i sento que m’havia equivocat...allí rebria per tot arreu i així va ser, hòsties per aquí hòsties per allà...entre que el neoprè nom deixava respirar bé i l’angoixa de la gent decideixo que em passin i jo poder nadar tranquil·la.

Com de costum, surto dels últims de l’aigua i només xafar la plataforma noto un mareig...ja de per sí notava que podia respirar poc, necessitava cop de ventolín però per no demanar-lo continuo amb la meva feina. Era l’hora d’apretar el cul per dissimular que estava massa endarrere, i apreto tot el que puc amb la bici, avanço a bastant gent i això em puja la moral, fins i tot el Chechu i l’Aitor diuen que se’m reconeix de lluny pels cops de pedal que feia amb força jaja (què motivada...!!).

Acabo el tram en bici, aquest cop sentia que sí que havia apretat ja que a l’hora de posar-me a córrer les cames les sentia tocades... Després d’uns metres corrent, ja noto que em milloren i puc continuar la meva cursa, avanço a gent i vaig buscant motivació mirant a “preses” que tenia al davant i que volia avançar. Últim tram de cursa amb una pujada vertical d’uns 20 metres que et matxaca però com ja veus l’arribada ja ho tens enllestit.

Arribada a meta molt xula i amb una rialla a la boca. Primer triatló aconseguit. Allí m’espera el Chechu que com sempre em fa una abraçada que em deixa sense forces. Ara sí, cop de ventolín que ja feia estona que el necessitava, i a descansar!

Bona cursa, bones sensacions.

Respecte a l’organització bastants errors, el primer i el més important el de la natació (es podrien haver fet molt mal), d’speaker semblava que no hi havia (Tito hauries d’haver estat tu), la gent poc animadora i per recollir la bici van trigar massa, la gent començava a estar cansada ja.

Tot i així, ben contents vam marxar cap a casa i a pel pròxim!

Llàstima que jo no puc saber els resultats, m’he quedat amb les ganes, però a la classificació no surto...no us enganyo...si que l’he fet el triatló ehhh...!

Chechu. Pos. 283 d’aproximadament 500 participants.
 
 




 
 
 
 
 
 
 

No hay comentarios: