Últim cap de setmana de maig i com a cita important el triatló de Lleida on 8 integrants hi assistien representant els nostres colors. I entre aquests 8 integrants, 2 debuts. Gatxia i Raki debutàven en aquesta disciplina i ho feien realitzant un gran paper, i el que és més important gaudint al màxim de la cursa. Com a crònica tenim les dues versions dels dos debutants. No us les perdeu! Respecte a l'equip, destacar el gran paper de tots, quedant el 5é club del total de 10 i el podi d'Alejandro Asensio en categoria veterà, ocupant el segon calaix del podi i lluitant entre els millors de la general. Tots, Gatxi, Raki, Alejandro, Rogelio Flores, Antonio Morilla, Chechu, Eli i Tito, vam gaudir al màxim i vam ficar en pràctica els entrenaments ocupant molt bones posicions. ENHORABONA a tots!!!
Per altra banda Eloi tornava a la pista, en aquest cas a Palafrugell, on tornava a ficar en pràctica els entrenaments i confirmant la seva millora. Enhorabona Eloi!!!
I per últim, diumenge, i després de fer el triatló dissabte, un servidor viatjava amb la familia a Altafulla i aprofitant la setmana de vacances em plantava a la línea de sortida del Campionat d'Espanya d'Aquatló. Nivell digne d'un campionat d'Espanya on els millors desplegaven les seves armes per a fer una cursa molt ràpida. Personalment molt content pel resultat i amb un molt bon aprenentatge dels millors.
CAMPIONAT D'ESPANYA D'AQUATLÓ - ALTAFULLA
Crònica cedida pel Tito:
Diumenge a les 7h del matí sona el despertador. Poca estona per dormir ja que el dia anterior arribàvem en familia al càmping on passaríem una setmana de vacances a Roda de Barà (per cert. càmping Stel de 1ª categoria molt recomanable)
Diumenge a les 7h del matí sona el despertador. Poca estona per dormir ja que el dia anterior arribàvem en familia al càmping on passaríem una setmana de vacances a Roda de Barà (per cert. càmping Stel de 1ª categoria molt recomanable)
El dia anterior per la tarda havia estat amb tota la colla del Club fent el triatló de Lleida acabant a les 19h i per tant poca estona per descansar per la "batalla" que m'esperava el diumenge a Altafulla.
Campionat d'Espanya d'aquatló diumenge 25 de maig a Altafulla. Una cita que em feia especial il·lusió per veure el meu nivell fora de Catalunya i on realitzaria una disciplina mai feta abans.
Degut a la baixa temperatura de l'aigua del mar, la FETRI va canviar el format de la cursa realitzant un primer tram de natació de 1000 mts seguit de 5000 mts de cursa a peu.
A partir de les 9h començàven les diverses sortides de les diferents categories. Sortides de cadets, juniors, separats per sexes van ser els primers. Amb l'Anna i la Zoe miràvem els participants al·lucinant amb l'altíssim nivell. Un espectacle.
A continuació i abans de les sortides dels ELIT, ens tocava als grup d'edat. El meu grup d'edat era el de 30-34.
Linea de sortida. Meeeeeeeeeeeeeeec!!!!
La guerra!!! Sortida corrent per la platja i entrant a l'aigua corrent també degut a que la fondària dels 30 primers metres és molt poca i per tant insuficient per nedar.
Surto al màxim des del primer metre ja que la cursa és molt ràpida i no hi ha temps per històries. Ritme altíssim i veig que no hi ha gaires diferències. Tots allí! Buscant peus, evitant cops i intentar nedar al màxim.
Transició on de la mateixa manera que l'entrada, es surt corrent per l'aigua i corrent al màxim per no perdre ni un segon. A la platja veig a l'Anna i la Zoe animant COM SEMPRE i donant-me aquell punt d'energia que necessito. Surto en posició 14 dels 27 del meu grup i inicio el 5000 intentant mantindre la posició. Al moment veig que em comença a passar algun corredor però al mateix temps jo vaig agafant a corredors. El ritme inicial em costa que arribi a 4'/km però veig que l'últim km puc baixar el ritme i em vaig marcant objectius. Als últims 300 mts tinc un corredor del meu grup d'edat al davant que fa que apreti les dents per agafar-lo i ho aconsegueixo, arribant buit d'energia però amb la satisfacció d'haver-me exprimit al màxim.
Posició final número 14 dels 27 del meu grup, mantenint la posició desde l'aigua fins al final.
Content per l'experiència i sobretot per l'aprenentatge de gent amb un alt nivell.
Més motivació per seguir entrenant. Som-hi!!!
TRIATLÓ SPRINT DE LLEIDA
Crònica cedida per Gatxia (el nostre "basc"):
Ya hace 10 años que decidí formar parte de un grupo de chavales del pueblo que querían formar un equipo de triatlón. Ayudé a conseguir dinero y patrocinadores, me compré una bici, subí un par de días a nadar a la piscina de Viella, pero… Todo quedó ahí. No sé si por la falta de motivación, por la pereza o por qué, pero nunca llegué a ser constante en el entreno y no paticipé en ninguna prueba de esta disciplina.
Pero mira por donde hace un año ya que me dio por empezar a seguir una rutina y hacer deporte y empezar a prepararme con el objetivo de poder hacer algún día la Triatlón que se celebra en nuestro pueblo. Y hoy, día 24 de Mayo de 2014 me dispongo a quitarme esa espinita y debutar en la “Primera Triatló Prosan Lleida Gimenells” en la distancia sprint.
A media mañana salgo acompañado de mi mujer y mi hijo y decidimos aprovechar el día y bajar a Lleida para hacer unas compras y pasar la mañana hasta la hora de la carrera. La verdad es que me encanta que mi família me acompañe. Me hacen ver que comparten el esfuerzo conmigo y sus ánimos hacen que el cansancio o el miedo al fracaso desaparezca sin darte apenas cuenta.
Llegan las 15’00 horas y empiezo a ver whatsaps (en uno de tantos grupos que hay creados por el CAR) de la gente que va llegando al punto de salida. Nos montamos en el coche y nos ponemos camino a Gimenells donde nos encontramos con el resto de los amigos del Club. La verdad es que no sé si siempre es así, pero es una gozada poder participar en tu primera triatlón acompañado de 7 amigos que tambén comparten esta afición. Compis, fuertes como robles de los que siempre aprendo y a los que algún día espero poder ver desde la meta porque habré llegado antes que ellos (jajaja ahora igual me he pasado, no?)
Tito, Álex, Roge, Antonio, Cechu, Eli, Raquel (otra debutante) y un servidor ya han recogido los dorsales y se empiezan a preparar.
Esto de la triatlón la verdades es que es un mundo y no te puedes despistar ni un momento. Cualquier pequeño despiste u olvido antes de empear puede significar el abandono de la carrera después.
Me pongo mi traje de Triatleta (ya estoy a poco tiempo de poder decir que ya lo soy), preparo la bolsa con el neopreno, gafas de natación, gorro y DNI, me pongo el casco, cojo la zapatillas de correr y con la ayuda de Roge, Judit (mi mujer) y Antonio acabo de preparar los diferentes dorsales. Último repaso mental y al T2 donde dejamos las zapatillas de correr. Me estudio un poco la zona de entrada y salida y nos vamos en bici al T1 a unos 3-4 Kms de donde estamos.
En el paseito ciclista Chechu me da unos consejos que hacen que mis nervios se tranquilicen un poco. Llegamos al “embassament atificial 2 llacs” y sin perder un segundo me voy a dejar la bici en el T1 junto con el casco, el dorsal, los zapatos de bici y las gafas. Me empiezo a poner el neopreno y a medida que me lo voy subiendo noto como también suben los nervios (recuerdo aquellos nervios que tenía antes de la final de relevos en las olimpiadas en mi época adolescente). Me voy a la salida ya veo que allí está mi mujer y mi hijo animándome antes de empezar junto con Ana, Laia y la sobrina de Roge. Gracias a todas por vuestros ánimos. Esos ánimos hacen mucho más de lo que cualquiera puede pensar.
Nos metemos en el agua (Joder! Está fría de c……… Muy fría!) Salimos, nos ajustamos el neopreno, foto de equipo antes de empezar (que nos hace Álex jejejeje) y al agua a calentar un poco. El calentamiento lo hacemos aprovechando que tenemos que recorrer algo más de 50 m hasta el lugar de la salida. Soy prudente y no quiero tener sustos con los golpes de la gente y esas cosas que me han contado. Por lo que me desplazo hacia un lateral y me quedo un poco rezagado respecto a los demás nadadores. Error!!! Al lateral SÍ pero atrás NO!!! Bueno, de los errores se aprende.
Dan la salida y a nadar. Empiezo siendo muy conservador y no aprieto con miedo a cansarme antes de tiempo, pero poco a poco veo que me voy encontrando bien y voy subiendo el ritmo pero empiezo a rallarme al darme cuenta que no soy capaz de ver la primera boya y veo que me he ido muy para la derecha alargando la distancia que he de hacer. Al final llego al final del rectángulo de 750 m con un tiempo de 16’34’’ (esperaba hacer algo menos, pero estoy contento).
Al salir del agua oigo varias voces que me animan pero estoy tan concentrado en no olvidar los pasos de la transición que a la única persona que consigo ver es a mi mujer animándome como si fuera ganando la carrera y decido agradecérselo acercándome a ella y chocar nuestras manos. Me quito un peso de encima al dejar el agua atrás. “Ahora ya está, tardaré más o menos, pero lo más duro ya está”.
Me quito la parte de arriba del neopreno mientras corro en busca de la bici, me lo acabo de quitar junto con el gorro y las gafas, me pongo el dorsal, las gafas, el casco, me calzo y a pedalear. Toda esta transición con Judit a mi lado tranquilizándome diciendo que voy muy bien. Me muero de gnas de preguntar si soy el último de mis compañeros pero prefiero no hacerlo para que mentalmente no me desanime. Veo delante de mí a Raquel y empiezo a pedalear lo más rápido que puedo para alcanzarla. Lo consigo y le digo que se pegue a mí pero después me doy cuenta de que no lo ha hecho.
Una lástima no salir bien del agua. Eso me hace ir sólo en bici y no consigo encontrar gente para ir con ellos hasa el Km 16 donde cojo un grupo de 5 personas con las que llego a la T2. Al final algo más de 20 Kms con un desnivel positivo de 174m y 199m negativo en 43’29’’.
Dejo la bici, transición bastant rápida y a correr!!! “Venga Iván! 25 minutos más y ya has acabado”. Empiezo a correr y noto como se me suben los dos gemelos. Pienso que la he fastidiado y que no voy a aguantar ni un Km así, pero a medida que van pasando los metros noto mejora y voy subiendo e ritmo. No soy consciente de si voy rápido o lento pero voy adelantando a gente y me encuentr bien, así que sigo así hasta el final.
Nuevos ánimos de Judit que me hacen subir la moral y agrandar la zancada y un poco más adelante veo a Don Paco y a su mujer que me dicen que tengo a Chechu a 200m y como os podéis imagiar decido apretar a ver que pasa. Cambiamos de asfalto a pista y veo a Chechu al fondo de una gran recta y veo que me va a ser muy difícil cogerlo por lo que decido coger un ritmo para llegar bien a meta sin sufrir demasiado. Llego a los últimos metros y un montón de gente animando, y un tío con patines y una cámara grabando mi llegada y yo busco a mi mujer, la encuentro, me acerco a ella y veo en su mirada que está orgullosa de mi esfuerzo, le doy un beso como el de Casillas a la Carbonero, cojo en brazos a mi hijo y a pasar por la meta. Y antes de llegar oigo como el speaker dice”Y aquí llega GÁTCHIA (TAL CUAL), este atleta vasco”, por lo que entro en meta rieno a carcajadas. En la meta mis compis abrazándome y felicitádome. Estoy muy contento! Al final 5Km con un desnivel de 38m positivos y 35m negativos en 23’44’’.
YA SOY TRIATLETA!!! (O almenos ya he hecho una triatlón ;) )
De 182 inscritos de los cuales han acabado163, llego el 101 (94 masculino y 54 demi categoría) con un tiempo de 1h23’47’’
Muchas gracias a todos los que de una u otra forma habéis contribuido en que al final después de mucho tiempo pueda explicar que he hecho la primera, pero no la última, triatlón de mi vida.
Los tiempos del resto:
Pos.21. Alejandro Asensio - 1h10'04" (Pos.2 categoria vet1)
Pos.24. Tito Pueyo - 1h10'27"
Pos.38. Antonio Morilla - 1h14'37"
Pos.59. Rogelio Flores - 1h17'22"
Pos.96. Chechu Muñoz - 1h22'59"
Pos.101. Ivan García - 1h23'47"
Pos.126. Raquel Garsaball - 1h27'38"
Pos.139. Eli Sala - 1h31'54"
Crònica cedida per la Raquel:
Mai m'hagués pensat que faria una triatló però he d'admetre que ja feia dies que em picava la curiositat al veure disfrutar als meus companys! així que, què millor que debutar a casa? doncs a provar!!
De fet quasi que em quedo sense debutar ja què em vaig lesionar la planta del peu i el podòleg em va diagnosticar una fisura, i em va dir que un mes de descans però sabia que no li faria cas i l'acabaria fent! després si convé ja descansaré jeje!
El fet de fer-lo per la tarda ja em va desconcertar una mica pel tema dieta i menjar poc per no anar amb l'estómac pesat!
Arriba l'hora de marxar cap a Gimenells, els nervis a flor de pell!! segur que em deixo algo!! faig l'últim repàs i sembla que ho tinc tot!
Arribo a Gimenells i veure als companys de l'organització de l'ekke em tranquil·litza! deixem totes les coses preparades als seus boxes corresponents i neoprè ficat i cap a l'aigua!!
Donen el tret de sortida, cops per tot arreu! fins i tot un noi em va passar per sobre! vaig estar a punt d'agafar-li el peu i cantar-li les 40 però suposo que això ja és habitual! jeje! em relaxo i em situo a l'esquerra del tot per nedar tranquil·la! de sobte sento un xiulet, veig el noi de la Federació sobre la canoa i em diu que canviï la direcció! ostres que vaig direcció2a boia i no està permèsagafar dreceres! jeje! doncs res, a nedar uns quants metres més! de moment vaig molt bé, agafo bon ritme i respiració controlada amb la velocitat!
Arriba moment tant temut de la transició, no segueixo per res les pautes de si el casc abans que treure neoprè amb les cames...com puc m'ho trec tot i ara a pedalar fort!
El tram de bici ésel que porto pitjor, la bici no és meva i no he pogut sortir gaires dies a entrenar amb ella! a sobre el vent m'ho possa molt difícil, m'adelanten 3 noies i bastants nois, quan vaig per la meitat dels km em començo a notar amb forces per apretar, augmento velocitat i aconsegueixo adelantar les noies i un parell de nois, això em motiva bastant!
Arribo al bòxer i es l'hora de deixar la bici però a on??? no està la meva tovallolaa terra que havia deixat com a marca!! Em fixo amb el número dorsal que està a la barra, veig que me l'he passat, giro amb la bici i m'emporto 3 bicis a terra! el propietari d'una de les bicis no em mira gaire bé així que decideixo aixecar-les no sigui que no acabi la cursa...jeje!! perdo molt de temps entre penjar bici, mitjons, kets...
Ara toca córrer, de fet ésel que se'm dóna millor, però veig que després de fer 20km k amb fisura al peu, doncs costa! surto molt ràpid i el peu em comença a fer molt mal però quan ja porto 1km sembla que el dolor desapareix, mantinc el ritme força bé, veig que puc apretar més, avanço una noia, i dues més, això em fa augmentar cada cop més el ritme fins que arribo amb sprint a la meta!
M'ha agradat força l'experiència, en aquest club hi ha grans triatletes on puc aprendre força d'ells si continuo en aquesta modalitat i per descomptat hauré d'entrenar força les transicions! vaig disfrutar molt i sobretot amb molt bon ambient de grup!!
De fet quasi que em quedo sense debutar ja què em vaig lesionar la planta del peu i el podòleg em va diagnosticar una fisura, i em va dir que un mes de descans però sabia que no li faria cas i l'acabaria fent! després si convé ja descansaré jeje!
El fet de fer-lo per la tarda ja em va desconcertar una mica pel tema dieta i menjar poc per no anar amb l'estómac pesat!
Arriba l'hora de marxar cap a Gimenells, els nervis a flor de pell!! segur que em deixo algo!! faig l'últim repàs i sembla que ho tinc tot!
Arribo a Gimenells i veure als companys de l'organització de l'ekke em tranquil·litza! deixem totes les coses preparades als seus boxes corresponents i neoprè ficat i cap a l'aigua!!
Donen el tret de sortida, cops per tot arreu! fins i tot un noi em va passar per sobre! vaig estar a punt d'agafar-li el peu i cantar-li les 40 però suposo que això ja és habitual! jeje! em relaxo i em situo a l'esquerra del tot per nedar tranquil·la! de sobte sento un xiulet, veig el noi de la Federació sobre la canoa i em diu que canviï la direcció! ostres que vaig direcció2a boia i no està permèsagafar dreceres! jeje! doncs res, a nedar uns quants metres més! de moment vaig molt bé, agafo bon ritme i respiració controlada amb la velocitat!
Arriba moment tant temut de la transició, no segueixo per res les pautes de si el casc abans que treure neoprè amb les cames...com puc m'ho trec tot i ara a pedalar fort!
El tram de bici ésel que porto pitjor, la bici no és meva i no he pogut sortir gaires dies a entrenar amb ella! a sobre el vent m'ho possa molt difícil, m'adelanten 3 noies i bastants nois, quan vaig per la meitat dels km em començo a notar amb forces per apretar, augmento velocitat i aconsegueixo adelantar les noies i un parell de nois, això em motiva bastant!
Arribo al bòxer i es l'hora de deixar la bici però a on??? no està la meva tovallolaa terra que havia deixat com a marca!! Em fixo amb el número dorsal que està a la barra, veig que me l'he passat, giro amb la bici i m'emporto 3 bicis a terra! el propietari d'una de les bicis no em mira gaire bé així que decideixo aixecar-les no sigui que no acabi la cursa...jeje!! perdo molt de temps entre penjar bici, mitjons, kets...
Ara toca córrer, de fet ésel que se'm dóna millor, però veig que després de fer 20km k amb fisura al peu, doncs costa! surto molt ràpid i el peu em comença a fer molt mal però quan ja porto 1km sembla que el dolor desapareix, mantinc el ritme força bé, veig que puc apretar més, avanço una noia, i dues més, això em fa augmentar cada cop més el ritme fins que arribo amb sprint a la meta!
M'ha agradat força l'experiència, en aquest club hi ha grans triatletes on puc aprendre força d'ells si continuo en aquesta modalitat i per descomptat hauré d'entrenar força les transicions! vaig disfrutar molt i sobretot amb molt bon ambient de grup!!
Crónica campionat gironí absolut
Crònica cedida per l'Eloi:
El diumenge 25 em vaig apropar a Palafrugell (pista on he fet les millors marques) per fer un 100 pertinent al campionat gironí absolut, sembla que fara vent, tot hi que es una pista rapida, em toca a la segona serie al carrer 8, sembla una serie rapida,i a la fi ho es, 3r de la serie amb una marca de 12"30, amb 1,6 de vent en contra, resultat absolut 10ª posicio absoluta, millorant en 2 posicions la de l'any anterior i a 2 llocs de la final, molt content i a seguir avançant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario