Cap de setmana dels grans!! Per una banda tenim el Triatló de casa el diumenge, un èxit de participació i de resultats dels nostres, en el que la comarca es va volcar per fer-lo millor cada any, fins a consolidar-lo com un dels grans del calendari català. Però es que el dia abans dos dels nostres socis s'embarquen en una de les experiències més dures, però alhora més enriquidores que es poden fer vinculades a l'esport i al nostre territori, la Pedals de Foc Non Stop!
No us perdeu les cròniques!
PEDALS DE FOC NON STOP
Crònica cedida per Antonio Morilla:
Doncs arriba el gran dia... o la gran
setmana, perquè he passat tota una setmana nerviós, amb molts dubtes i
costant-me dormir força. Però bé, ja hi som i no hi ha marxa enrere, demano
festa divendres a la feina per acabar de preparar-ho tot, però finalment em lio
a preparar els circuïts del Triatló de Pont (ja que no el podré córrer, d’una
forma o altra estaré present). Per la tarda pugem amb Miguel i Marta a Vielha a
buscar els dorsals i assistir al briefing, que es fa massa llarg ja que ens
posen un vídeo dels 10 anys de la Pedals, després hi ha massa protocols, ja que
es tracta del 1r Campionat d’Espanya d’Ultramarató amb Btt. Hem aprofitat per
parlar amb coneguts de Vielha que ens expliquen un parell de trams en els que
tenim dubtes. Finalment arribem a casa tard i ja passen de les 11 quan em poso
al llit i a les 3 hem quedat amb Miguel!!!
Sona el despertador i realment no sé si he
dormit o no, però estic molt més tranquil que en tota la setmana. Ens trobem
amb Miguel, carreguem trastos i cap a Vielha. Sobre les 4 som al pàrquing de
Vielha esmorzant... Bé, compartint esmorzar, ja que m’he deixat la bossa del
meu esmorzar a Pont :P. Ho preparem tot i cap a la línia de sortida. Arribem
dels primers i ens podem col·locar força endavant. Poc a poc la plaça s’omple
de bicis i no hi cap ningú mes. De repent SORPRESON!!! CHECHU I ELI ENS HAN
VINGUT A DONAR ANIMS!! (Gràcies compis!!)
Llums en marxa, últims ànims i donen la
sortida. Quina bogeria!!! Sembla un sprint final com surt la gent!! Amb Miguel
sortim amb calma conscients dels km que ens falten.
No es una cursa on detallar el que va
passant, ja que es molt llarga i segur que us avorriria, però a groso modo us
puc contar que amb Miguel vam anar junts fins la sortida del túnel de Vielha,
allà la seva soltura amb la btt i millor forma física van fer que no el tornes
a veure. Passat Senet, quan anava força ràpid la cadena se’m va quedar travada
i vaig patir una forta caiguda amb un bon cop al genoll i la cadera que em van
deixar uns minuts grogui i dubtant si podria continuar. Finalment vaig
continuar poc a poc fins Vilaller per veure que tal, i allí vaig veure que per
sort el cos reaccionava bé.
A Vilaller trobem el 1r avituallament i rebo els ànims
de Marta, Chechu, Eli, els Vaqué i gran part del Club Excursionista Vilaller
(de debò sou grans!!), el company Antonio Flores es va sumar a la cursa i va
acompanya’m encara sense saber fins on arribaria. Baixant Serreres vaig tornar
a caure, però aquest cop per anar massa lent en la baixada (res greu). Camí de
l’aigua i pujada cap a Igüerri, Irgo i finalment avituallament a Gotarta, on
Claudia em cura una mica la ferida del genoll i esmorzo. Gotarta-
Malpàs-Castellars-Erta-Sas-Sentis i Les Esglesies... 3r avituallamnet i ja
comença a fer calor. Ara toca el Coll d’Oli, per una cara que encara no
coneixia i a 39ºC... Aquí arriba el 1r bajón de debò que aconsegueixo fer
passar bevent molt i baixant el ritme al màxim per acabar coronant caminant
(tot i que caminant em fa força mal el cop del genoll), ja que hi ha trams que
ni descansat em veig capaç de pujar en bici. Un cop a dalt, conec la baixada i
sé que hi ha 3 o 4 punts on he de baixar de la bici si no vull tornar a caure,
així faig fins que arribem a un torrentet d’aigua on tots aprofitem per
refrescar-nos (aigua sobre el cap, a les cames, al coll...) poc després baixada
per asfalt i en poca estona estem a Espui.
Deuen ser sobre les 13h i aquí donen
macarrons, així q cul a terra i a dinar amb mes calma, posem oli a les cadenes
i cap al temut Triador!! Que dir del Triador... 12km de port, en ple migdia i
sobre els 39ºC, sort que feia una mica d’aire... sembla molt dur, però amb el
company Flores agafem un ritme còmode i anem fent avançant força gent que s’ha
quedat sense forces i a parat o simplement camina. A 2 km de coronar trobem un
abeurador de vaques on hi ha gent refrescant-se, jo sense pensar-ho agafo i
poso les dues cames dins per refrescar i veure si es calma una mica el mal del
genoll. Un cop refrescats últim esforç fins a coronar. En arribar a dalt ens
diuen que el 1r fa mitja hora que ha fet meta!! Impressionant el que fan
aquesta gent!! Ara toca un tram de “falso llano” que es fa etern (eh Flores!!!)
fins arribar al descens per la estació d’esquí d’Espot fins a la població
d’Espot. Aquí gairebé a baix de tot m’han canviat el recorregut i ens fan
tornar a pujar un tros per arribar a espot per un senderillo, he perdut a
Antonio Flores ja que anava davant meu, i un cop arribo a Espot trobo Chechu i Eli,
però ell no hi es... He de dir que el 1r objectiu de la Pedals està assolit, he
passat el control d’Espot (on poden obligar-te a parar) amb 1h de marge, ara se
del segur que aquest l’acabo sí o sí. Al cap d’uns minuta arriba Antonio, que
m’estava esperant al camí que no era. Aquí es queda ell després d’una bona
pallissa (Antonio Flores, un trozito de
este triunfo es tuyo!!).
Ara comença el tram de la Pedals que menys conec,
ja que només hi he passat un cop i va ser fa uns 4 anys. Fem un grupet de 5 i
decidim continuar junts, així anem fent i quan anem per un senderó força
trencacames veiem un bon grup de
participants que baixen per la carretera!! Realment em fa ràbia, però jo sé el
que he vingut a fer i unes posicions davant o darrere no canviaran res. Aquí em
pilla un segon bajón, crec que he fet una mica curt de menjar als últims
avituallaments, així que em prenc un gel i una barreta que duc a la motxilla,
però m’he quedat sol. Un tram de carretera, creuo un poble, un altre senderó i
arribant a Isil trobo la grupeta amb que anava que estan desorientats, tirem
junts fins a Alòs d’Isil. Aquí torno a trobar els Pinxus, em preparen tot
mentre jo em refresco, altre cop cames a remull, i sortim en grupeta. Bastant
tram per asfalt amb una lleugera pujada i em veig tirant del grup, regulant
perquè de tant en tant veig la majoria
es despengen.
No vull desaprofitar que ara em trobo millor que en tot el dia,
així que li dic a un dels companys de grup que jo tiro a la meva, deuen quedar
uns 20km fins a Montgarri i els estic gaudint molt, ritme molt alegre i
avançant a força gent, m’apeteix viure-ho així, veure fins on arribo. Realment
ja començo a sentir les pessigolles de veure que la Pedals no ha pogut amb mi i
potser això fa que el cansament no es noti. Arribo a Montgarri, signo el
control, un glopet de Coca-Cola, encenc el foco que ja ‘ha fet fosc altre cop i
cap al Pla de Beret, sol queden 6km d’apretar, la resta serà baixada! Arribo a
Pla de Beret i allí està Miguel (ha fet un carrerón el tio i ha tingut temps de
dutxar-se i tot), Marta, Eli i Chechu. Paradeta
per felicitar a Miguel i ara toca decidir que fer... al fer-se fosc la
organització et dona l’oportunitat de continuar per carretera, ja que baixar
per el camí en aquella hora pot ser perillós, i com ja he aprés el que es
caure, millor seguir per asfalt. Baixada molt ràpida fins a Vielha i finalment
prova superada!!! 17h47min que són el de menys aquest cop.
No volia fotre massa rollo amb aquesta
crònica, imagineu tot el que es pot viure en casi 18h!!
El que si que vull es agrair a tots els
que vau estar pendents de nosaltres, família, amics i companys. A Antonio
Flores per la gran companyia (Companyero, creo que algún año de estos te veo a
tí en este fregao con Rogelio), a Chechu i Eli per la gran ajuda en TOT el
recorregut (no sabeu el que s’agraeix trobar algú conegut esperant-te i
animant-te a cada control).
Menció a part es mereixen Marta i Miguel
(bé, i la nena que ve en camí), gracies per TOT!
XII TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT
Crònica cedida per Tito Pueyo:
Un any més.
El Triatló de Pont és especial. No només perquè és el de
casa, ni perquè estigui tot l’any preparant-me per arribar en el millor estat
de forma, sinó perquè és on vaig començar a realitzar aquest esport. Va ser
aquí, al 2005, al Pont de Suert.
Aquest any passàven 10 anys desde el debut i no he fallat
mai, excepte l’any que el triatló es va anul·lar per falta d’aigua al 2009.
Puc dir que cada any hi ha hagut una petita progressió. Sin
prisa, però sin pausa. Sense ser un gran atleta, cada any puc dir que milloro
els temps anteriors. I això vol dir una cosa, que tot i les 50.000 coses que
surten, sempre hi ha una estona per a poder entrenar i poder millorar. I tot
això envoltat d’amics i de la familia. Gràcies a ells, tot això és més fácil.
05/07/15 – XII TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT
Any d’èxit en participació. Tanquem amb 350 inscrits, dels
quals, degut a que el triatlo és puntuable per a la Lliga i classificatori
èlit, tenim una lista ben llarga de “pros” de veritat. Campions d’Espanya,
campions de Catalunya i atletes amb varis podis al seu palmarés es presenten a
la línea de sortida. Entre ells, Alex Asensio, Bernat Vaqué, Ivan Garcia,
Xavier Pascual i Tito Pueyo, més modestos, però defensant els colors del CAR
amb molt orgull. Hauríen d’haver sigut més els representants del CAR, però
degut a diversos motius no va poder ser. L’any vinent esperem que la llista
sigui ben llarga.
Primera hora del
matí i el Nàutic està de gom a gom. Molts atletes però també moltíssim públic.
Una festa de l’esport.
Minut de silenci degut a la mort d’una triatleta federada
del Granollers i el silenci és brutal.
A continuació…………..piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii,
SORTIDAAAAAAAAAAAAAAAA
En Bernat em diu
que anirà amb mi i veig com el tio se m’apega durant tota l’estona. I mira que
és difícil amb tanta gent! Sortim de l’aigua un cop fets els primers 750 mts i
sentim els crits dels nostres. QUIN SUBIDÓN! Segona volta on la gent va
més estirada i on la natació és més cómoda, decideixo pujar el ritme. El Bernat
al costat sense perdre’m de vista.
Sortim dels 1500 mts els dos junts i els ànims són màxims. Transició rápida i Bernat surt just davant
meu. Pugem fins a la N-230 i allí, al Bernat, se li surt una sabata de
la bici. El crido, “va Bernat” però miro enrere i sembla que no ve.
Començo a apretar perquè veig a “Lucaz”, un triatleta que va
bé amb bici. Comencem a passar
relleus amb ell i amb en “Brunet”, un altre crack. Penso, “Tito no els
deixis que aquí hi ha nivell”. Apreto els primers 10km per a poder mantindre el
ritme fins que agafem un grup nombrós i allí es calma la cosa.
Al moment arriba un grup per darrere i penso, aquí vindrà
Bernat, però no els veig. Qui si arriben son un grup de cracks, entre ells en
Pep Tatché. El nivell del grup és molt gran i jo sòc dels pitjors corredors de
tots. El ritme no és molt alt, degut a que aquí hi ha molts corredors del Vic i
porten al “cap de files”, l’Iñaki Baldellou al grup de davant. Però la meva
cursa no és tirar, és mantindre’m a les posicions davanteres per si hi ha
canvis o escapades, poder seguir-les. Tot igual fins la pujada d’Erill on
decideixo agafar les primeres posicions del grup preveient el gir de 180º
d’Erill i no quedar-me despenjat en un posible atac.
A mitja pujada
ens creuem amb els primers i no hi ha més de 20 unitats davant nostre.
Comencem la
baixada i em creuo amb el grup de l’Àlex però no vec en Bernat. Més abaix creuo
amb Gatxi i després amb Xavi.
Baixada rápida on
hi há diversos atacs i intento seguir-los tots. Ho aconsegueixo.
Arribem a Pont i
l’ambient és fantàstic. Moltíssima gent al carrer animant. BESTIAL! Transició i
sento el meu nom per tot arreu. Agraït és poc.
Començo a correr
a ritme de 4’-4’05”/km regulant amb la intenció d’intentar baixar de 4’/km als
últims kms. Les sensacions són molt bones i els ànims de la gent del poble em
porten. Primera volta on al sortir de la pista tinc a tota la family animant i
Anna em diu que en Bernat s’ha retirat…., vaja…, qué haurà passat…, em sap molt
greu, anava molt bé. Per altra banda em diu que Àlex el tinc a 3’ i això també m’estranya, ja
que ultimament Àlex està nedant molt bé.
Segueixo al
mateix ritme i les sensacions segueixen sent súper bones. En aquell
moment penso, “Tito, avui és la teva cursa, però no et confiïs que això és molt
llarg. I com si hagués cridat al mal temps…, al km 6 començo a notar un mal de
panxa molt fort. Merda. Qué pasa? El mal m’obliga a afluixar i segueixo pensant
qué ha pogut passar…, ja ho tinc, he begut isotònic i la última vegada vaig
tenir una reacció similar (al finalitzar i pensant fredament crec gairebé segur
que m’he tornat intolerant a algún component del iso)
Doncs res, a
patir. Em queden 4 km
i no vull parar. Afluixo, però tot i així aconsegueixo no passar de 4’30”. Com
sempre, em venen les paraules del “Javier Gomez Noya” – “No gana el más rápido,
sino el que aguanta más el dolor” i a seguir lluitant per arribar a meta.
Entro a la pista,
últims 300mts i sento la gent com anima. Encaro els últims 100 mts i veig a
l’Anna amb els nens i els meus pares. Em paro, els hi faig un petó i l’Anna em
dona el Pol. Entro caminant, ja està. Una més. Ho he aconseguit.
Agraeixo
moltíssim a tota la gent que va sortir al carrer a animar, tant al Pont de
Suert com a Barruera. Tothom va ficar el granet de sorra per a que la cursa
sortís fantàstica.
Content de que l’Àlex
pogués còrrer i tornés a fer molt bona marca. Cada any està millor i la seva
companyia és quasi necessària per a seguir creixent.
Gatxi, segon
triatló de Pont amb molta millora. Orgullós i content. Hem creat un altre
triatleta.
Xavi, genial.
Crec que l’últim triatló (i únic) que va fer va ser a Pont al 2014. Un altre
any segueix demostrant el seu carinyo pel poble i pel nostre club, i això és
molt d’agraïr. Gràcies Xavi.
Tenim un gran
equip d’atletes i de GRANS persones. I tenim un triatló a envejar per la resta
d’organitzacions. Que segueixi així. VISCA EL TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT!
Dels 350 inscrits i 288 finishers:
Pos.58. Tito Pueyo – 2h08’57"
Pos.80. Alejandro Asensio – 2h11’33”
Pos.220. Ivan García – 2h38’31”
Pos.277. Xavier Pascual – 3h02’34”
No hay comentarios:
Publicar un comentario