S'ha acabat definitivament l'estiu, i com és habitual, es comencen a apartar les bicis i el bañador, i els socis es centren en calçar-se les sabates de running i sumar km's.
Trailrunning amb Raki i Oriol; mitjes maratons amb grans marques dels germans Vaqué, el retorn de Josep Monforte i Eli, Chechu i Juanma seguint el seu camí cap a Valencia; Aitor tornant poc a poc despres de la seva paternitat i Tito, Antonio i Mario Turrion apretant a un 5km.
Aquí teniu feina per llegir...
Trail Aiguabarreig
Crònica de Raquel
Garsaball:
Avui
és la última cursa de la lliga de les trail run sèries de l'ekke, les he fet
totes i no em podia perdre la última, és la més dura de totes però perillava el
meu segon lloc en la lliga així que a per totes!!
Arribem amb temps per agafar dorsals, cafè, xerrar...
Escalfem una mica, no gaire ja què és una mitja marató i ja s'escalfaran amb tants kilòmetres jeje!
Donen el tret de sortida i gasss!! comencem pujant, encara no tinc calents els músculs i això em fa fer anar més lenta, no em preocupa ja què tinc molts kilòmetres per endavant!
Em situo la primera tot i que tinc una noia amb molt poca distància darrera meu, arribem al cim i hi ha un tram bastant corredor, aprofito per apretar ja això és el que se'm dóna millor, arribo al primer avituallament i hem diuen que vagi tranquil·la que vaig molt distanciada de la 2a noia, em relaxo una mica i afluixo ritme.
Ara ens toca pujar al Montmaneu, la muntanya més alta del Segrià, es puja i baixa pel mateix lloc, quan baixo em creuo amb la 2a i 3a noia, ja no em porten tanta distància, ostres m'he relaxa't massa!! torno apretar les dents i augmento ritme, és una cursa bastant corredora però amb pujades molt traïdores, te les trobes de cop i a sobre arenoses on el peu et cau endarrere!
Arribo ja al últim avituallament, on en principi solament em tenien que quedar uns 2'5kmi em diuen que me'n falten 4km! buff que llarg que se'm farà!
Durant tota la cursa ha fet molt vent i les pujades m'han trinxat molt els bessons, a partir d'aquí ja és tot una tortura, els bessons em comencen a pujar, afluixo ràpid i em centro amb la respiració, els peus em comencen a bullir i fer molt malt, el poble no arriba mai i sol veig camí i més camí...al final trobo un senyor i em diu que solament em queden 500m, penso que ni que sigui caminant he d'acabar, no paro de córrer i ja sento l'speaker i em dona forces per arribar sprintant que és lo que a mi m'agrada! veig a la neboda que m'espera i arribem les dues juntetes trencant la cinta de guanyadora! increïble!!!
Ara, quan vaig parar crec que em van petar tots els músculs jeje! tenia rampes per totes les cames que m'ho van ficar molt difícil a l'hora d'aixecar-me de terra jeje!!
Arribem amb temps per agafar dorsals, cafè, xerrar...
Escalfem una mica, no gaire ja què és una mitja marató i ja s'escalfaran amb tants kilòmetres jeje!
Donen el tret de sortida i gasss!! comencem pujant, encara no tinc calents els músculs i això em fa fer anar més lenta, no em preocupa ja què tinc molts kilòmetres per endavant!
Em situo la primera tot i que tinc una noia amb molt poca distància darrera meu, arribem al cim i hi ha un tram bastant corredor, aprofito per apretar ja això és el que se'm dóna millor, arribo al primer avituallament i hem diuen que vagi tranquil·la que vaig molt distanciada de la 2a noia, em relaxo una mica i afluixo ritme.
Ara ens toca pujar al Montmaneu, la muntanya més alta del Segrià, es puja i baixa pel mateix lloc, quan baixo em creuo amb la 2a i 3a noia, ja no em porten tanta distància, ostres m'he relaxa't massa!! torno apretar les dents i augmento ritme, és una cursa bastant corredora però amb pujades molt traïdores, te les trobes de cop i a sobre arenoses on el peu et cau endarrere!
Arribo ja al últim avituallament, on en principi solament em tenien que quedar uns 2'5kmi em diuen que me'n falten 4km! buff que llarg que se'm farà!
Durant tota la cursa ha fet molt vent i les pujades m'han trinxat molt els bessons, a partir d'aquí ja és tot una tortura, els bessons em comencen a pujar, afluixo ràpid i em centro amb la respiració, els peus em comencen a bullir i fer molt malt, el poble no arriba mai i sol veig camí i més camí...al final trobo un senyor i em diu que solament em queden 500m, penso que ni que sigui caminant he d'acabar, no paro de córrer i ja sento l'speaker i em dona forces per arribar sprintant que és lo que a mi m'agrada! veig a la neboda que m'espera i arribem les dues juntetes trencant la cinta de guanyadora! increïble!!!
Ara, quan vaig parar crec que em van petar tots els músculs jeje! tenia rampes per totes les cames que m'ho van ficar molt difícil a l'hora d'aixecar-me de terra jeje!!
Resultat:
2:36:44, pos 26, 1femina
5km de Mollerussa
Crònica de Mario Turrión:
Crònica de Mario Turrión:
Divendres em
trobo amb el Pol i em comenta que diumenge, juntament amb el seu germà Bernat,
va a fer la 28ª mitja marató de Mollerussa i que també feien una cursa de 5km
on s’hi havia apuntat Tito i Antonio. Com sempre, m’animo molt ràpid i al
arribar a casa m’inscric a la cursa de 5000m.
Em van comentar
que aquesta cursa de Mollerussa tenia molt bon circuït per fer marca, tant la
mitja com la de 5km, provarem de fer un test doncs!
Arriba diumenge i
fem camí cap a Mollerussa amb la família Vaqué. Hi havia molt corredor, es nota
que es una clàssica de les terres de Lleida, gairebé 600 inscrits a la llarga i
250 a la curta.
Ens fiquem a la línia
de sortida tots plegats, cadascú amb els seus propis objectius. Jo com sempre
passant molts nervis, no tenia que anar al límit ja que la setmana que vinc el
verdader test de 5km a la cursa de les Basses d’Alpicat. Tret de sortida i
gaas!! Tothom surt al que dona el cos i mica en mica cadascú es recol·loca on
toca. Els primers metres ja em col·loco en la cinquena posició, i veig que el
1r, 2n i 3r van molt forts, no els agafaré. Els primers quatre quilòmetres com
sempre anant al límit, polígon amunt polígon avall, i més que mentalitzat que
accedir al podi era impossible. De sobte em diuen que el primer escapat fa la
mitja, em quedo al·lucinat, anava a ritme de 3’ i poc. Veig que encara em puc
exprimir una mica més i els últims 800m aconsegueixo deixar una mica enrere el
3r i 4t. Finalitzo la cursa amb molt bones sensacions i veient que ja no m’he
cremat. Tito tot i patir una mica de la cintura finalitza dins del previst i
Morilla se’ns ha relaxat mirant les naus del polígon jejeje. Impressionants els
temps dels galgos dels Vaqué, Bernat i Pol amb 1h18 i 1h24 a la mitja marató
respectivament. També, després de 3 anys hem pogut veure “el retorno” de Josep
Monforte a la competició. Enhorabona a tots!!!
Resultats:
Mario 16:59 pos 2
Tito 18:35 pos 14
Antonio 19:30 pos 19
Raki 21:26 pos 41 4f
Mitja Marató de Mollerussa
Crònica cedida
pel Bernat Vaqué:
Després d'una
temporada de triatló decepcionant gràcies a la mala sort i a problemes físics,
en la que no vaig poder demostrar el vertader estat de forma, arribava a la
temporada de tardor molt motivat i amb un clar objectiu: baixar de 1h20 en
mitja marató.
Arribem a
Mollerussa amb Mario, que venia a córrer els 5k, recollim dorsals i ens reunim
amb Tito i Morilla (que feien els 5k) i Monforte (que igual que el Pol i jo,
feia la mitja). Després dels preparatius escalfem i anem a agafar posicions a
la linia de sortida.
Sortim
rapidíssim, sortida encara més caòtica que de normal al ser doble sortida,
durant els 5 primers quilòmetres puc anar seguint als companys que fan el 5k,
destacant a Mario que va en posicions capdevanteres. Per la meva part he sortit
en un grup amb dos companys del Sícoris Club que volien fer 1h 20, i al ser
corredors experimentats eren una bona referència. Però passem el km5 en 18:28,
més de mig minut més ràpid del temps de pas teòric, però en aquell moment
encara anava fresc, no em preocupo.
Ja estem al km
10, a la meitat duna recta de gairebé 3km, passem emb un temps de 37:10, al
veure-ho només penso en la petada que faré, però fent càlculs començo a ser
concient de la marca que pot caure si puc mantenir el ritme.
Passem
l'avituallament del km 11.5, un gel i una volteta per Golmés abans de començar
LA recta, de quasi 4km, inacabable, infinita.. A la meitat arribem al km15 i
les cames ja comencen a notar el ritme suicida que hem portat, és en aquest
moment en el que començo a tirar de cap, i tal com diuen en el ciclisme: quan
et fan mal les cames és el moment d'atacar. Dit i fet, em fico davant del grup
i apreto, ens escapem un dels del Sícoris (césar llobera) i jo.
Els últims kms
són d'agonía fins que al km 21 veig als pares (la mare preocupada perquè diu
que estava molt blanc,..bona senyal que ho he donat tot). Recta de meta, les
cames ja no fan mal, arribo volant i dins del top10. Miro el temps del garmin
1:18:19. Objectiu complert!! Minuts més tard arriba el Pol baixant molts minuts
de la seva marca i bona posició de la general.
Resultats:
Bernat 1:18:19 pos 10
Pol 1:24:07 pos 31
Monforte 1:38:00 pos 187
LA MAASAIADA - TRAIL 46KM- 2100m+
Crònica Oriol:
La Maasaiada, cursa organitzada pel club "Els Maasais del
Montseny" de Sant Celoni.
Després del parón del setembre per vacances tornem poc a poc a la càrrega!
I amb tots els ulls posats a l'objectiu de la tardor: la Marató del
Montseny del 8 de Novembre, necessito un bon entreno per la mateixa zona. I,
pam! just en trobo una a 3 setmanes vista que em va de perles. Ni fet a mida!
Sortida i arribada a Sant Celoni, 46 km de pura muntanya, amb ascens al
Turó de l'Home (1700m) Surto conservador sense apretar massa i a mida que
passen els km i em trobo bé, ja vaig apretant més. Fins el km 15 es va
planejant en pujada, dit altrament com "falso llano" i a partir del
15 avituallament i... pujada a munt amb majúscules!
Però no tot sembla tan fàcil com sembla! Tardor+Montseny+fageda+bolets+bcn
està a 40minuts = mooolts urbanites. Per tant allò es converteix en una cursa
d'obstacles pitjor que la Spartan race, ja que he d'anar esquivant
"pixapins" cada 2x3! jajaja. La gent flipava amb nosaltres.. pujàvem
molt flipats amb un coet al cul amb samarreta curta i ells no podien amb la
seva ànima lents com tortugues i tapats de dalt a baix. Bromes a part, ens
anaven animant i s'agraïa molt, i hi tenien tot el dret a ser allà, la muntanya
és de tots només faltaria!
Arribo al Turó de l'Home (km 27) amb el temps que m'havia establert 4:00:05
h clavades i gaaaas cap a vall !! La baixada espectacular. M'encanta la
tardor i dissabte el Montseny estava especialment preciós amb molts moments de
boira que van fer la cursa encara més especial.
Ultims 10km patint una mica i corrent tant com podia. La idea era fer 6h i
vaig parar el crono a les 6:00:08 h així que no sé com m'ho vaig fer pro la
vaig clavar !
No sé ni si hi ha classificacions però érem 80 corredors i em van dir que
vaig entrar en posició nº 24.
Salut i muntanya!
MITJA MARATÓ i 10K DEL MEDITERRANI
Crònica Eli Sala:
Continuem amb la
preparació de la Marató de València, i Chechu, Juanma i jo ens presentem a
Castelldefels per fer una tirada llarga.
Allí, també està
l'Aitor que realitza la cursa de 10 km.
Arribem al Canal
Olímpic de Castelldefels, Juanma i Chechu decideixen fer, sobre 5 quilòmetres,
abans de començar la cursa, amb la idea de fer un total de 25-26 km. Aitor i jo
escalfem com de costum.
Sortida
multitudinària. Pel micro comenten de que som 3.000 atletes...no sé si realment
era així però hi havia molta gent a la sortida. Aitor aconsegueix sortir pel
davant, jo més enrere i Chechu i Juanma encara surten molt més enrere.
Comencem amb la
idea de fer un ritme de 5 minuts. I així faig, agafo aquest ritme des del
principi fins al final de la cursa. Molt contenta del resultat. És una cursa
bastant planeta i això afavoria també que el ritme fos constant. Passem pel
quilòmetre 10 per sota de la meta, allí l'Aitor ens anima (quina enveja...ell
ja ha acabat!!!). Normalment el fet de passar per la meta sol ser més dur
perquè penses que encara et queden 10 km més però en aquest cas jo em sentia bé
i vaig continuar sabent que "tant sols" en quedaven 10.
Al quilòmetre 13
m'adelanta Juanma, intento seguir-lo però no ho aconsegueixo, tot i que
contínuament el veig en una distància de 100 metres aproximadament.
Quan girem a la
cursa, em creuo amb Chechu que el tinc bastant aprop. Ens animem i continuem
endavant!
Al quilòmetre 16
veig que Juanma baixa el ritme una mica i penso que potser em pugui posar al
seu cantó. Arribem al Canal Olímpic però...ENCARA ENS QUEDEN 2KM!!!!!!! Donem
la volta sencera al Canal, això se'm fa llarguíssim......semblava que no
arribava mai a la meta i això que tota l'estona l'estàvem veient...Va ser
dur...vaig intentar apretar per agafar al Juanma però les cames no em
responien.
Arribada a meta!
Molt contenta. Arribem seguits l'un darrere l'altre amb una distància de 100
metres aproximat, tot i això, Chechu fa 20 segons menys que jo de temps
real...una mica de catxondeo i...a dinar!!!
Classificacions
mitja:
Juanma Pos. 595.
Pos. categoria 310. Temps 1h45
Chechu Pos. 622.
Pos. categoria 318. Temps 1h46
Eli. Pos. 628.
Pos categoria 26. Temps 1h46
Classificacions
10km:
Aitor Pos.90.
Pos. categoria 55. Temps 41
