CAP DE SETMANA DEL12-13 D'OCTUBRE

.
I per fi arribava la cita esperada per uns quants del Club! La ULTRA TRAIL COMTES D'ERILL! Molts mesos de preparació de Percha, Oriol, Albert Ariño i Bernardo per a fer 80 km de trail per la nostra zona. Un GRAN repte que ja estava superat pel fet d'estar a la línia de sortida. No us perdeu la crònica de l'Oriol amb tots els detalls de la cursa. GRANDÍSSIMA crònica!!!  Per altra banda, Miguel, Iván, Marc i Antonio Morilla teníen una altre GRAN repte. Aquest era cubrir els 18 km del Trail Comtes d'Erill que, al costat dels 80 del Ultra semblen poca cosa, però que ni molt menys ho són. ENHORABONA A TOTS!!!

Per altra banda, Albert Isasi aprofitant la seva estada a Barcelona, realitzava la cursa de 10 km de Correbarri i fent MMP del seu registre particular. Enhorabona!!! No us perdeu la crònica, passareu una bona estona llegint-la!

CORREBARRI 2013

Crònica cedida per l'Albert Isasi:

Y mientras unos subían y bajaban montañas cual Heidi y Pedro sin Abuelo, Niebla o Copo de Nieve (aunque alguno al día siguiente no tuvo suficiente y se fue a ver “berrear ciervos”), otros nos conformábamos con correr 10 kilómetros por la Barceloneta…
Se celebraba la 2ª edición del Correbarri, una carrera individual (si no qué gracia tiene!!!) y por equipos en función del Distrito al que perteneces, en mi caso Gracia, donde todos íbamos uniformados con los colores de la zona que representábamos (oh qué casualidad, verde botella!!!)
Ojo el Reglamento: todos a correr y mariquita el último (hasta aquí lo normal) pero luego contabilizaban como puntos la posición en la general de los 35 primeros de cada distrito, y aquel que menos puntos sumara, era el ganador por equipos.
Me presento a las 8.00 aunque la salida era a las 9.30; soy de aquellos que les gusta llegar con tiempo “paraporsi”: paraporsi se estropea el metro, paraporsi se me olvida algo y tengo que volver,… lo que tiene que al llegar no esté ni el organizador. Aprovecho para ver los metros finales, donde está guardarropía, donde están los lavabos… y como la previsión es de 3.200 personas y sólo hay 15 lavabos aprovecho para “liberar a Willy” y lo que se precie (feina feta tú!!!).

Momento mirada al vacío concentrado en lo que deparará la prueba (con los colores del CAR of course!!!)


Por suerte, me asignan el Cajón 2 (es lo que tiene bajar los miércoles a hacer series –vale presi, alguno que otro fallo-) lo que significa salida relajada, sin tener que esquivar gente y poder mantener un buen ritmo desde el principio… si no fuera porque si te metes un litro de isotónico desde que te levantas hasta media hora antes de la salida, con una visita al Sr. Roca no tienes ni para empezar; resultado: ME MEOOOOO!!!!

Los 5 primeros kilómetros tranquilos, no como en Vendrell que hice un Uri de salida y luego lo pagué, aparte de alguna molestia en el bajo vientre (porque el speaker no hacía más que dar la brasa con lo de mear donde toca y ni que sea por vergüenza… me lo quedé tó pa mi!!!), coincido con Alex Castells (el periodista de Deportes de TV3 que apadrina a mi Distrito y que va a bajar de 45’, que a mí ya me está bien), todo planito por la zona del puerto, Colón y hasta llegar al Parque de la Ciudadela. Ahí una ligera subida con su correspondiente bajada, porque todo lo que sube baja menos si tiras de Viagra (que yo no lo sé, que me lo han contado!!!) y a partir del avituallamiento, como me veo fácil le digo que ya voy yo a hacer el TN Migdia a hablar de Alonso, Márquez, Pedrosa y lo que toque. El resto sigue siendo muy plano por la Vila Olímpica y el kilómetro final con viento de espalda y ligero descenso por el Paseo de la Barceloneta anima a apretar y hacer algunos adelantamientos (eso sí, sin sacar a nadie fuera de pista) y oye, qué gusto da ver a la gente hecha polvo y tú ahí como un campeón sin romper a sudar aún, bueno un poco sí…

Al final, 42:22 reales y MMP (42:32 oficiales) para acabar el 389 de 3.200 y el 31 de mi Distrito.



Momento llegada a meta: no es cara de esfuerzo, es cara de “donde decían que daban la Estrella?”

Lo mejor de todo, que Estrella es uno de los patrocinadores principales “y no hace falta que diga nada más…”.


ULTRA TRAIL COMTES D'ERILL '13

Crònica cedida per l'Oriol:
 
Bé això del running es pot dir que sigui un procés evolutiu, com el típics tòpics de de les drogues... comences amb un cigarro el dissabte després és un paquet, saltes al porros i quan te n'adones ets adicte al jaco vivint al carrer dins una caixa de cartró. Aquí igual... comences amb una milla urbana, després ve una de 5km, una de 10.. no saps com i ja estàs fent mitges maratons, quan no te n'adones ja has fet una marató que et semblava impossible i obres els ulls i t'has inscrit a una ULTRA de 80km amb quasi 12.000m de desnivell acomulat. Això són 2 maratons seguides. Però que has fet animal....
 
Tot comença abans de l'estiu quan ho comentem entre l'Albert, Javi, Percha... què la fem o no? venga va sí. No, si.. no... És una bogeria eh? No si ja... però mola eh, si però 80km i així amb en run run cada dia... I al final ens decidim a fer-la, és a casa i és la 1ra edició, s'ha de fer si o sí! Cap al juliol ens creem un grup de What's up on ens comuniquem per entrenar, quedar i resoldre'ns dubtes. A mi se me'n plantegen molts... Bernat i Percha ja són uns veterans d'aquesta distància però Albert i jo ens estrenem... què menjo, quan, com, quines sabatilles, mitjons, roba, quina motxilla, roba, quin temps farem, quin ritme portarem, pals si, pals no.... i aixi cada dia... 
 
S'acosta perillosament la data... jo sé que de l'Albert no me'n puc fiar... encara que digui que no ell esta moolt fort i no es un referent per mi i Percha és un món a part... Així que jo vaig entrenant a la meva seguint un pla d'internet i fent tirades llargues i acomulant desnivells per entrenar les cames. Acaba el Juliol i agost i entre feina i entrenos he fet uns  540 km per muntanya i molt desnivell. La meva idea és que s'ha de fer una tirada de 40-50km per setmana i aconseguir no acabar cansat.  
 
La caminada del Port és clau 45km i poc desnivell, a 1 mes vista del "pastel" veurem com estem, la faig corrent al trote sense parar. Arribo a Vielha en 6.10h en 3ra posició a 10 minuts de Percha. Amb les cames senceres i trobant-ho molt fàcil, veient que no m'he cansat. Vale, vas bé Uri ! 
 
12 Octubre el dia de la Ultra.... he dormit bé amb les 2 valerianes i som-hi ! Han pujat els meus pares a donar-me suport i esperar-me a cada punt de avituallament. Ha de sortir tot bé. A la sortida els nervis s'acceleren, em trobo amb amics de Tremp i comentem entre tots la jugada. 8:00h Sortida!
Venga! al trote cochinero! Primers km tot bé Llesp, Irgo, Iran, Barruera, Coll de Basco m'avança l'Albert i ja no el veig més. Ala! com baixa la gent! Són molt ràpids baixant... Erill, Boí i Taüll. Parada per menjar i afrontar la pujada que m'espera... vaig bé.  Som-hi Corronco! Pla de l'Ermita i amunt! Em passa Bernat, quina bèstia! Cim del Corronco punt de Marató km 42. I ara toca la baixada... dura, dura, dura! baixo  molt lent, no sóc bo baixant i m'avança tot cristo entre ells la Montse com una bala! Osti tu quina bèstia! Quan me n'adono ja no la veig. Sem fa molt llarg però al final arribo a St. Salvador d'Irgo, alla tinc el meus pares esperant-me amb un tupper de espaguettis amb tomàqueti carn picada, osti tu que bé que entre aixo! Canvi de mitjons un gel i m'enxufo la musica. Som-hi !!  Igüerri - Gotarta - Esperan - Erill Castell al trote. Les cames van bé, carregades però bé. Alguna rampa de tant en tant.. els quàdriceps sem mouen sols amunt i avall igual que quan t'enxufes els aparells d'electroestimulació al fisio... com mola! Però bé, no passa res, avanti ! 
A partir d'allà m'ajunto amb un noi d'Andorra i no me'n separo fins creuar la meta. Arribem a Peranera, km 60, i ja treiem els frontals, guants i buff. En res ja es de nit i fa fred. Ell està pitjor que jo, està fet caldo, i em comenta que ha fet la ultra d'Andorra i que aquesta la troba més dura i jo flipo... Ja de nit el trote es converteix en caminar ràpid. La nit és molt mala amiga. Quan és fosc tot és molt més lent i tot es més complicat, per sort aquest tram l'havia fet ja feia poc amb l'Albert i Percha i me'l coneixia. Així que em poso al davant per facilitar-li el camí. Abans d'arribar a Viu ens liem una mica i creuem 2 rius i fem un camp a través. Ja se senten mussols i sorolls de mamífers nocturns.. com mola! 
 
Veiem gent perduda per un barranc i vénen cap a nosaltres i ens ajuntem, fem un grupet fins a Viu. 21.30h Som a Viu i jo sé el que queda... a mi no me la coleu... la gent està feta caldo, n'hi ha que no es poden ni moure, un demana si li poden pelar el plàtan. Estem a 2 graus... fa fred. Molts s'han retirat a Viu, més de 15 han abandonat. Jo em foto un xute de sucre i vamos cap a Pont. Ara ja l'objectiu és acabar ni temps ni res, ja veig que fotré 16 o 17h al ritme que portem de caminar però m'és igual estem per acabar i gaudir de la muntnanya. Em poso de "jefe" de equipo i arrossego el grupet que no saben ni on estan ni com es diuen. Enfilem el coll de sant Roc i a un ritme ràpid de caminar anem fent. A mig camí a un li peta la cama i insisteix que seguim. Quedem jo i el d'Andorra. Està molt tocat. Jo vaig bé però no em plantejo en cap moment deixar-lo tirat, prefereixo arribar 1h més tard amb ell que sol abans. Es fot 2 òsties pel camí i s'estira a terra cridant com un garrí i jo m'espanto i no sé què fer. Millora i el vaig animant, venga va que ja queda menys! Vinga va mira es veu la carretera, ja casi a la font de la Mena, l'últim control! Després de la Mena... ens espera el regalito final... les escaletes.... allí es torna a caure, però s'aixeca, vinga va va va! Això ja està! Ja es veu Pont! Passem pels diables que estan de festa i ens ofereixen cervesa, no gràcies ! jeje
 
Veig de lluny ma mare, mon pare i el súper Mario, Albert i Vane que s'han esperat que arribés, gràcies companys! 
Simulem l'entrada a la meta els últims 10 m corrents i... META !! 16:30h Finishers! 
 
Bé, 1ra Ultra acabada. Suposo que vaig sortir massa ràpid i si hagués anat més lent al principi hagués acabat corrent tota la cursa fent 2-3h de menys. Ja ho sé per la propera. Em quedo amb tot el positiu, les cames no em van fallar, vaig dosificar forces i vaig hidratar-me i menjar regularment cada 10km sense tenir set ni gana cosa que va fer que no tingués ni flatos ni marejos ni senseacions rares que és un error que pot desencadenar a un abandonament, i el més importatant: m'ho vaig passar súper bé, vaig conèixer gent i vaig gaudir d'aquest esport i de la muntanya.
 
Felicitar l'organització i voluntaris que ho han fet possible i el club de fans del CAR que anaven donant ànims durant la carrera, es va agrair molt ! I donar ànims i l'enhorabona al Percha que tot i veure's obligat a retirar-se va fer un senyor carrerón! L'Albert es va sortir i ens va deixar al·lucinats i en Bernat i la Montse van estar estel·lars!
 
Visca el trailrun i visca la Ribagorça!

ULTRA:

Pos.11. Albert Ariño - 12h54'08"
Pos.23. Bernat Gordun - 14h22'13"
Pos.35. Oriol Faidella - 16h32'55"

TRAIL

Pos.8. Miguel Lucas - 2h12'06"
Pos.16. Iván García - 2h33'31"
Pos.17. Marc Latorre - 2h33'34"
Pos.25. Anotnio Morilla - 2h41'18"


 
 


No hay comentarios: