CAP DE SETMANA DEL 5-6 DE JULIOL

.
I arribava el gran dia. 6 de juliol, triatló de casa i 12 socis disposats a donar-ho tot però sobretot passar-ho bé. I ho vam aconseguir! Ampliem info Eli i Tito a les cròniques.

XI TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT

Crònica cedida per la Eli


Arriba el dia D, un dia que molta gent del Club Atlètic Ribagorçana espera, ja que un triatló a casa es un gran privilegi.

Per mi era alguna cosa més especial, aquell triatló que quan era més petita gairebé sempre ajudava en uns dels avituallaments de la cursa a peu i que sempre pensava que el que feia aquesta gent era de bojos i molt molt dur i que mai podria arribar a fer una cosa així.

Doncs em vaig equivocar...allí estava... a la línia de sortida del triatló olímpic i a casa. Els nervis els portava a sobre des de feia dies però aquella nit gairebé no havia ni dormit, tenia por de no poder arribar a la línia de meta, de quedar-me a mitges, tenia els meus dubtes en tot moment.

Pel matí ens acabem de preparar tot i anem amb els companys del CAR a deixar les coses a la T2 i seguidament marxem amb bici fins al nàutic on allà estaria la T1 i la línea de sortida.

Em comenten que al final hi haurà quatre sortides i “per desgràcia” surto a la última...4 gats que som de noies...el que em faltava...sabia llavors que en tot moment faria una cursa solitària, ja que a l’aigua la que tancava cursa de ben segur que seria jo.

Sortida dels del campionat de clubs, allà molts companys ja comencen la seva feina, desprès les noies, els open masculins on també hi ha alguns representants del club i els open femení on estem Raquel i jo.

Tret de sortida per a les noies de l’open i la meva ment ja canvia el xip, “eli...xino xano s i sense pensar en bitxos raros que puguin sortir per alli...jeje”.

I així la natació no se’m va fer tant llarga com pot fer-se en una piscina, vaig fent i em dono compte de que les meves expectatives anteriors les estava clavant...no anava última però com si anés..perquè la noia que hi havia darrera meu, sense saber el motiu, és desqualificada.

Surto marejada, però somrient, per fi havia sortit de l’aigua!!!!!! Ara a rodar una estoneta i a disfrutar!

Així va ser, agafo la bici però de tant marejada que anava no aconseguia posar els pedals a puesto...normal...amb lo novata que sóc amb aquests pedals i a sobre en pujada era un show!

Clic!!! Pedals ficats i al ataquerrr! Bici cap amunt, gel per aquí, gel per allà i jo a la carretera en “tierra de nadie”...si si...tota per mi...em podré queixar! En cap moment sé que sóc la última perquè no sabia que la noia que anava darrera meu estava desqualificada, així que vaig fent i començo a creuar-me els que baixen ja d’Erill i jo pensava...”aquests ja han fet la famosa pujada d’Eril...quina sort tenen...!” Quan em va tocar pujar-la a mi vaig treure fins el fetge, però tot i així un cop a dalt va ser com llençar-se des d’un tobogant, carretera a baix...quina diferencia pujant cap a Erill que baixant...!!!! Anava tant sola que quan vaig veure que anava a 69km/h vaig fotre un crit.... i vaig frenar una mica...ja veia el meu cap estampat al terra...

Tiro avall i de cop sento als mossos darrere meu, em giro i em diu “tranquila” oi tant que anava tranquila...em diu que sóc la última però que no passa res...(que coi ha de passar...jajaja) lo únic que li dic és que espero que no em desqualifiquin, allò si que em fotria...

Així que continuem avall i el mosso m’oferia beguda a mitja cursa, anda que no anava ben acompanyada...!!! El mosso em va xivant quanta estona em queda de cursa fins que se n’adona que sóc de Pont i llavors ja no diu res més...

Arribada a pont, i sento que al camp de futbol m’animen els companys del CAR, la meva reacció va ser...”cabrons.......a mi encara em queden 10km a peu..”. Baixo de la bici, la penjo i arranco a córrer. Un tram de córrer molt xulo on a cada volta veies a gent animant-te, entre ells els pares del Chechu i els meus pares, que no poden faltar per escridassar-nos durant totes les voltes i donar-nos tants ànims que et feien emocionar.

En aquest tram de cursa a peu em sento molt i molt agust, i arranco a córrer tant com puc, així que començo a avançar a gent que, al ser 4 voltes el circuit, va per davant meu però que els hi quedaven menys voltes que jo. Pregunto al Roberto que em fa de cotxe escombra si sap si tinc algú al davant que vagi amb les mateixes voltes que jo per poder motivar-me una mica més i em diu que no ho sap, així que tiro i al final aconsegueixo avançar a dues noies, així que les dues darreres voltes les faig sola, sense la bici acompanyant i tirant tot el que puc, la darrera ja començo a sentir-me bastant petada, afluixo una mica el ritme i només entrar a la pista d’atletisme començo a sentir un formigueig a la panxa, estava arribant i estava molt i molt contenta, els últims 100 metres veig a la Zoe que m’anima moltíssim i més endavant veig l’arc d’arribada amb molta gent, tant del club com del poble, aplaudint, una sensació que no sabria ben bé com explicar-la, però em van començar a saltar les llàgrimes de cop, fins i tot ara explicant-ho se’m posa la pell de gallina. Mil gràcies a tots i totes!!!

Gran satisfacció, sabia que la cursa millor no podia anar, ja que al tram de natació perdo tant temps que es impossible enganxar-me a ningú als altres dos trams, però tot i així la meva meta era arribar a la línea de meta i vaig arribar tant contenta que m’he quedat amb les ganes de tornar a fer-ne un altre!!!

Gràcies a la família per estar al peu del canó i a tots i totes els membres del club, tant els que van participar com els que no, hem fet una pinya molt bonica i dóna goig participar en curses amb tots vosaltres!!!
 
XI TRIATLÓ DEL PONT DE SUERT

Crònica cedida pel Tito:
 
 
6 de juliol. Gran dia per a molts i personalment, cursa per la qual em preparo tot l'any. Aquesta temporada els entrenaments anàven a la perfecció, millorant en swim i run, però amb falta de kms a la bici. Una infecció a la boca la setmana d'abans i la "sortida" d'en Pol, trastocàven una mica els plans. Lo de la boca sí que em va fotre bastant, però lo del Pol gens ni mica, QUINA ALEGRIA!
Per tant, 7 dies de "parón" total i  3 dies dormint a la cadira de l'hospital (un sofà no estaria malament a les habitacions de post-part...ahí lo dejo).
 
Doncs res, dia de la triatló i 12 socis decideixen fer-lo. Això sí que em motiva! Quina alegria em dóna que tanta gent del club s'introdueixi en el món del triatló i sobretot s'animi a córrer a casa.
"Bártulos" al box de la pista d'atletisme i baixem al nàutic on iniciarem "la guerra".
Aquest any, al ser Campionat de Catalunya de Clubs, i només poder competir federats i fins a un màxim de 7 homes i 5 dones per club, es va decidir realitzar una prova paral·lela OPEN per a donar cabuda a tothom - gran decisió. D'aquesta manera, Gatxi, Raki, Eli, Juanma i Xavi Pascual també podien participar.
A la sortida de clubs, Antonio M., Antonio G., Alejandro, Rogelio, Fernando, Rogelio i jo.
Sortides separades per 5' de diferència que feien que les referències no fossin del tot exactes però que si "descongestionàven" les sortides.
 
A partir d'aquí us resumeixo la meva experiència:
 
8:45h i ja estem a l'aigua. Moltes cares conegudes i molt nivell.
Tret de sortida i comença la BATALLA! Tram de natació que aquest any havia treballat i anava amb la intenció d'intentar sortir el més endavant possible.
Sensacions "rares" a l'aigua, amb la sensació que no anava del tot ràpit, però quan surto i la gran quantitat de públic m'anima dient que vaig molt bé em fa canviar d'opinió. Doncs sí, surto el 25 de l'aigua al capdavant del segon grup.
A partir d'aquí formem un grup de bici de 4 unitats on sembla que no ens fiquem d'acord i veig que ningú vol tirar. Agafo una mica "las riendas" del grup però veig que així no anirem enlloc. No es vol col·laborar. A l'alçada de Llesp veig com ve un grup per darrere que en breu ens agafarà. Ens agafen i vec a l'amic Gabri que em fa un avís. Entro al grup i aquí sí que hi ha una mica més d'entesa però el ritme tampoc acaba de ser alt degut a que tan sols 5 unitats dels 15 que som fem relleus.
Arribem al gir de 180º d'Erill i a mitja baixada ja veig un grup perseguidor on va Alejandro seguit de molt aprop d'en Fernando. I pel que veig, van a més bon ritme.
Tot i la baixada una mica més ràpida i passant algun relleu més, no treiem "suc" del grup gran que som i per darrere ens retallen.
Transició a l'arribada al poble on gran quantitat de gent està al carrer animant. Quina passada! Pell de gallina al passar pel mig del poble i sentir el teu nom i els ànims de la gent.
Comencem el tram de cursa a peu i la zona esportiva és una festa d'aficionats. Molts ànims que crec que mai es podran agrair el suficient (avui a més d'alçar les celles en mostra d'agraiment, encara que no em creguin que sempre ho faig..., m'he esforçat i he saludat tot el que he pogut, el mínim que es pot fer per a agrair tot el suport) A més, la Zoe es convertia en la GRAN animadora sentint-la per tot arreu. Això i el pensar que l'Anna no podia estar corrent, em feien apretar al màxim per elles.
4 voltes de 2,5 kms (que al final han sigut una mica menys) on en cada volta entràvem a la pista i podíem medir una mica les distàncies)
Primera volta on veig davant a Fer i Antonio M. que inicien el tram de cursa a peu i a Alejandro que em ve apretant de molt aprop (a la bici ens retallen mig minut). Agafo un ritme de 4'-4'10" on vaig apretant fort però cómode.
Segona volta, passo a Fer i Antonio M. i veig que amb Alejandro ens creuem al mateix punt (anem a igual ritme, cosa que em fa pensar que Alex no va fi. Últimament Alex està corrent molt bé i el més normal és que em retalli)
Tercera volta, passo a Chechu i veig que fins i tot agafo distància sobre Alex.
A partir d'aquí i a la última volta, intento "tirar toda la carne al asador" que fa que pugui agafar algun triatleta més i amb els ànims de la gent que ajuden a augmentar el ritme.
Entrada a la pista on m'atrapa en Bernat Vaqué per darrera i decidim no entrar en guerra final i arribar junts. Així ho fem, agafats de la mà sota els aplaudiments de la gent de casa.
Temps final que, ajudat pels metres de menys del tram de cursa a peu, ha sigut la meva MMP.
MOLT SATISFET!
 
Per altra banda,
 
- Alex arribava molt aprop meu completant una extraordinària cursa "mermada" per la lesió que li impedeix córrer al 100%. Tiempo de descanso y regeneración compañero!!! Enhorabuena!
- Antonio Gordun completava una molt bona cursa i recordant que any rere any està per donar guerra durant molts anys més. Enhorabona Antonio!
- Antonio Morilla aconseguia el seu objectiu que era baixar de 2h20' i firmava el seu millor triatló de casa. Enhorabona lluitador!!!
- Fernando també baixava de llarg la seva millor marca en el tri de casa i firmava una gran cursa perdent una mica de "fuelle" al tram de cursa a peu. Enhorabuena Fer!
- Rogelio, en la seva segona temporada també es consolidava com a triatleta i millorava la seva marca en aquest triatló. Any complicat de lesions, però amb lluita tot s'arregla! Enhorabona!
- Chechu, després d'un any de molta activitat "carreril" i de molts reptes assolits, tornava al punt on l'any passat es marcava com a repte. Aquest any no només baixava la seva marca, sino que es consolidava en aquesta distància. Prova superada! Gran Chechu!
- Eli, la nostra lluitadora incansable, debutava en olímpic i plantava cara a l'aigua i a la bici, les dos disciplines que fins ara no dominava però que poc a poc ho anirà fent. Millora contínua! Enhorabona!
- Raquel, any de prova de disciplines i capaç d'afrontar el que faci falta, debutant en triatló olímpic i fent-ho gairebé a la perfecció. Enhorabona!
- Juanma, després de l'anul·lació del IM Monegros, canviava de plans a últim moment i decidia acompanyar-nos en aquesta aventura. Grandiosa evolució! Enhorabona Juanma!
- Xavi Pascual, va ser tota una gran sorpresa veure la seva inscripció. Debutava en triatló i ho feia en distància olímpica. Tota una victòria el plantar-se a la línia de sortida i un èxit l'arribar a meta! Bé Xavi!!!
- Gatxia, després d'un any d'entrenament i d'un objectiu marcat, el complia. Segur que serà el primer de molts més. Amb esforç tot s'aconsegueix. Enhorabuena Gatxi!!!
 
El triatló és tot un món. Hi ha molts factors a tenir en compte i és això el que el fa tan GRAN! Orgullòs d'aquest EQUIP!!!
 
Campionat Catalunya de Clubs (153 finishers)
 
Pos.32. Tito Pueyo - 2h06'57"
Pos.36. Alejandro Asensio - 2h08'24"
Pos.57. Antonio Gordun - 2h12'54"
Pos.80. Antonio Morilla - 2h18'23"
Pos.82. Fernando Figuera - 2h19'28"
Pos.107. Rogelio Flores - 2h25'27"
Pos.144. Chechu Muñoz - 2h48'05"
 
Prova OPEN (66 finishers)
 
Pos.39. Juanma Hernández - 2h36'20"
Pos.50. Ivan García - 2h44'34"
Pos.54. Raquel Garsaball - 2h49'07"
Pos.61. Xavi Pascual - 3h00'50"
Pos.64. Eli Sala - 3h03'40"

Resultats a http://www.triatlo.org/calendari.aspx

 

No hay comentarios: